Els alfabets tipogràfics monoespaiats sorgeixen a partir de les màquines d'escriure, on els caràcters s'ajustaven a un ample específic. Per això, els caràcters s'expandien o es condensaven per ajustar-los a l'espai assignat. Els alfabets monoespaiats, també anomenats no-proporcionals, estan espaiats de manera que creen columnes de text ben alineades. Són útils pels programadors per escriure codis així com per generar taules financeres.
Gomez-Palacio, Bryony; Vit, Armin. Graphic Design Referenced: A visual guide to the language, application, and history of graphic design. Massachussets: Rockport Publishers, 2012, 70 p. ISBN: 978-1-59253-742-6.
Comments
admin
Mon, 05/07/2018 - 21:51
Permalink
Primera correcció
Ús poc adequat de "tipografia"… Observacions: "És un tipus de lletra." (???)
Conceptes relacionats: haurien de ser els mateixos, o gairebé, en cadascuna de les fitxes.
Polir referències documentals: v. http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=269 —això inclou també cursives, cometes, etc.
Compte amb ortografia/redacció.
No us limiteu a fonts d'internet de la mena "blogs": demostra poca competència de recerca i empobreix el resultat.
Compte confusions greus: llegiu bé i resumiu millor. Les fonts consultades poden ser equivocades: és feina vostra detectar-ho i expressar-ho (a Observacions, per exemple).
La definició es correspon al text consultat?