Grup de Recerca del Quaternari
Slider

Cova Bonica

La Cova Bonica es troba al massís del Garraf, dins el terme municipal de Vallirana, a 30 km al sud de la ciutat de Barcelona i a uns 402m d’altitud. El jaciment va ser visitat durant el segle XIX i XX per membres del Centre Excursionista de Catalunya. La notícia més antiga respecte a troballes arqueològiques de què es disposa sobre aquesta cavitat correspon a les intervencions arqueològiques realitzades l’any 1936 sota la supervisió de Serra-Ràfols. Els estudis posteriors sobre aquests materials destaquen la presència de ceràmiques cardials que evidencien una ocupació durant el Neolític antic; d’altres com els bols de carena alta propis del Bronze inicial i, finalment, un altre grup de ceràmiques acanalades del Bronze final – Primera Edat del Ferro. A partir del 2008 des del GRQ es reinicien els treballs arqueològics a la cavitat amb l’objectiu d’establir la seqüència estratigràfica de Cova Bonica.

La morfologia original de la cavitat així com les seves formacions d’espeleotemes han sigut molt modificades i destruïdes com a resultat d’una mina de calcita esparítica, coneguda com sal de llop, mentre que els sediments de la cova van ser parcialment destruïts per moviments de terres i pel cultiu de xampinyons durant les dècades dels cinquanta i seixanta. La cavitat està formada per una cambra principal (SP) i dues laterals més petites a la dreta de la principal SP, una prop de l’entrada (SL1) i l’altra a la zona més profunda (SL2). Davant de la cova hi ha una petita terrassa (40m2), on hi ha sediment propi de la cavitat, exposat per l’erosió pròpia del retrocés del penya-segat. Les excavacions actuals es centren en extreure els sediments de la terrera produïts principalment per les activitats mineres, així com l’excavació dels sediments preservats tan dins com a l’exterior de la cavitat.

És un dels pocs jaciments amb presència de restes humanes cardials en un context estratigràfic i cronològic clar. D’aquests nivells cardials se’n deriven diferents estudis ceràmics, genètics, cronològics així com dels diferents tipus de materials.