Sança de Castella, comtessa consort de Barcelona

Sança, filla de Sanç Garcia, comte de Castella, fou la primera esposa de Berenguer Ramon I (1005-1035), comte de Barcelona des de l’any 1017 fins al 1035. Aquest, conegut amb el sobrenom de Corbat, era fill de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona. Les esposalles de Berenguer Ramon i Sança de Castella van ser pactades a Saragossa l’any 1016, tot i que la curta edat d’ambdós no va permetre el matrimoni fins uns anys més tard. En aquest sentit, apareixen ja casats l’any 1021. Van tenir dos fills, Ramon Berenguer I (1023) i Sanç d’Olèrdola. Sança va morir l’any 1026 o 1027 i fou sepultada al monestir de Santa Maria de Ripoll (segons el necrologi del monestir, el seu traspàs es produí el dia 6 de les calendes de juliol, és a dir, el 26 de juny, sense especificar-ne l’any). El seu marit es va tornar a casar l’any 1027 amb Guisla de Lluçà, filla del veguer de Balsareny. 

Sança apareix en diversos documents de l’Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, sempre en companyia del seu marit Berenguer Ramon, qui l’havia associada al govern. En alguns casos, es tracta de transaccions, com, per exemple, un de l’any 1024 en què el matrimoni ven a Bernat i a Guadall un feu o fisc situat al comtat de Barcelona, en concret al Vallès (als llocs de Collsabadell, Sanata, Vilar d’Auid, Montells i Corró d’Amunt), per 700 sous d’argent òptim de Càsim. En un altre document, també de l’any 1024, els comtes fan donació d’un alou i un mas a Guillem, fill del difunt Sunyer, sota una sèrie de condicions, al temps que li venen dues mujades de vinya. En un diploma de l’any 1026 la comtessa Ermessenda de Carcassona juntament amb Berenguer Ramon (el seu fill) i Sança (la seva nora) venen a Trascuari pel preu de 3 unces d’or un alou situat al comtat de Manresa, a Moià, al terme d’Artés. L’alou era propietat d’Ermessenda per la donació que li havia fet el seu difunt marit Ramon Borrell, però el fill Berenguer Ramon també posseïa una part per herència familiar, així com la seva dona Sança, pel delme conjugal. A banda d’aquest tipus de transaccions, Sança també apareix en documents d’altra naturalesa. En efecte, un de l’any 1023 recull el judici celebrat en presència dels comtes contra el levita Joan, canonge de la Seu de Barcelona, acusat d’haver mort uns companys seus. 

La documentació conservada actualment a l’arxiu de la catedral mostra alguns aspectes concrets de la vida d’aquesta dona de classe benestant que perfectament es podrien extrapolar a les dones que gaudien d’una posició social semblant. Això no obstant, en algun cas concret en podem treure més suc del que sembla. En efecte, un dels documents es permet conèixer, de forma indirecta, una història d’amor il·lícit al voltant de l’any 1000. Es tracta del diploma que conté la venda feta per Berenguer Ramon i Sança a un tal Ramon, fill del difunt Guifré, el 29 d’agost de 1022. Li venen un alou consistent en terres, vinyes i cases situat als peus de Montjuïc, a més d’unes cases amb torres prop del castell de Regomir. El document, que podria semblar una transacció més, proporciona una informació sorprenent ja que consigna que els comtes eren els propietaris de l’alou prop de Montjuïc a causa de l’adulteri comès pel jueu Isaac, fill del jueu Gento, amb una dona cristiana que estava casada. Curiosament, el diploma cita l’home jueu pel seu nom, Isaac, i n’indica la filiació (el seu pare, també jueu, es deia Gento). No s’esmenta, però, el nom de la dona cristiana, que roman anònima. El Liber Iudicum, codi legal d’origen visigot que es feia servir a la Barcelona de l’any 1000, contemplava diverses sancions per als adúlters, tot i que desconeixem el procediment exacte pel qual l’alou d’Isaac va passar a mans dels comtes Berenguer Ramon i Sança com a càstig per la seva relació il·lícita. 

Així doncs, un text de caràcter notarial, un diploma de compravenda en què intervenen els comtes de Barcelona, deixa entreveure de forma indirecta una història d’amor il·lícit (pel fet de ser ella una dona casada i, a més, perquè tots dos professen religions diferents) i mostra que les passions que mouen les dones i els homes no han canviat gaire al llarg dels segles. Podríem dir que és “la condició humana”. Llàstima que el laconisme del document no ens permeti saber com va acabar realment aquesta història d’amor entre l’anònima cristiana i el jueu Isaac a la Barcelona de l’any 1000 (al marge del fet que ell va perdre, com a mínim, un alou). 

Tanmateix, encara podem anar una mica més enllà amb el susdit alou perquè s’esmenta de nou en un document datat pocs dies després. En un diploma del 5 de setembre del 1022, és a dir, una setmana més tard, Bonuç, abat de la Canònica de la Santa Creu, i la resta de canonges venen a Ramon Guifré un alou del comte Berenguer Ramon que tenien en penyora. Els terrenys amb els quals afronta aquesta propietat mostren que es tracta en realitat del mateix alou del jueu Isaac. Els comtes havien empenyorat l’alou d’Isaac a la Canònica de la Santa Creu, però, sense haver pagat encara el deute contret, 6 cafissos d’ordi, l’havien venut a Ramon Guifré (en realitat, al document de venda, els comtes reconeixen la quantitat que deuen a la Canònica). Així doncs, l’alou que el jueu Isaac havia perdut per la seva relació il·lícita va passar per diverses mans fins acabar finalment com a propietat de Ramon Guifré.  

Per últim, el 13 de juliol de 1023, el bisbe de Barcelona Deodat i els canonges de la seu fan donació a favor de l’hospital de pobres de la ciutat de tota una sèrie de béns. Entre ells s’esmenta un hort dins els murs de la ciutat, no lluny de l’església de Sant Miquel Arcàngel. L’hort havia estat propietat d’Isaac, fill del difunt Gento, qui no feia molt s’havia batejat. Així doncs, el jueu Isaac havia renegat de la seva religió i s’havia convertit al cristianisme. Potser aquesta conversió fou la manera d’evitar el càstig pel delicte d’adulteri amb una cristiana casada (càstig que de ben segur hauria estat la pena de mort).