Ermetruda i Bonadona, les dificultats de tirar endavant

El 25 de setembre de 1034, el prevere Bonuç, fill d’Ermessenda i Sunyer, jeu al llit malalt i, tement per la seva mort, dicta testament i nomena marmessors els seus germans Jofre, Geribert i Ervigi. Fa deixes a la canònica de la Santa Creu i de Santa Eulàlia per a la seva sepultura, a alguns preveres, entre els quals el propi escrivà del testament, als seus germans Geribert i Ervigi, i també a Ermetruda (en llatí Ermetruit) i a la filla d’ambdós, Bonadona, que és la principal beneficiària del testament. A Ermetruda li llega una peça de vinya situada als Arenys, un parell de bous amb els seus arreus, un parell d’aixadelles i de falçs podadores, tres barrils i un cup. A mare i filla els llega dotze ovelles i també les terres i cases que té d’herència dels seus pares, amb la següent condició: si Bonadona arriba a l’edat de 14 anys -l’edat en què legalment podien les dones heretar-, aleshores les posseirà juntament amb la seva mare, si aquesta no s’ha casat; si, per contra, Bonadona mor abans d’aquesta edat, mana que aquestes possessions siguin donades per a remei de la seva ànima i de la dels seus pares. Així, Ermetruda només les posseirà juntament amb la seva filla, si aquesta viu i si ella no es casa. El prevere Bonuç mor el 19 d’octubre.

En el testament no s’indica la relació que uneix Ermetruda i Bonuç, més enllà del fet de tenir una filla en comú. Anys més tard, trobarem que Ermetruda es refereix a Bonuç com a senior meus, una forma d’esmentar el marit. Sembla clar que Ermetruda és la concubina del prevere Bonuç. Hem de tenir en compte que el concubinat, en aquesta època, era freqüent i quelcom socialment acceptat.

Al 1034, quan mor Bonuç, Ermetruda ha de tirar endavant sola i amb una filla petita. No li fou gens fàcil. A la mare i a la filla les anirem trobant venent o empenyorant cases i terres que havien heretat de Bonuç, situades a la parròquia de Sant Andreu, al terme de Vilapicina. El comprador o prestador serà sempre el prevere Geribert, germà de Bonuç i, per tant, cunyat d’Ermetruda i oncle de Bonadona. Les vendes i empenyoraments, doncs, es produeixen en el si de la mateixa família, cosa força freqüent en aquesta època, de manera que es produeix la recomposició del patrimoni immobiliari de l’herència originària. De fet, sovint les terres que venen o empenyoren afronten amb les de fills d’Ermessenda i Sunyer. 

Cinc anys després, el 23 de febrer de 1039, mare i filla estan en una situació dramàtica: es veuen obligades a vendre un farraginal a canvi d’una quartera i mitja d’ordi, una aimina de vi i una cabra a causa de la gran fam que pateixen i que intenten apaivagar recorrent a aliments alternatius, com ara les herbes dels camps. El document de venda en deixa constància: “No tenen res per menjar ni per beure, sinó herbes del camp”. El fet que la venda es realitzi a canvi d’ordi, un cereal usat comunament per fer pa, de vi i d’una cabra mostra clarament la necessitat imperiosa d’aliments que tenien. 

Quatre anys després, el 17 d’abril de 1043, empenyoren una casa amb cort i dues peces de terra, situades també a la parròquia de Sant Andreu, al terme de Vilapicina. Les empenyoren per un préstec de 3 mancusos d’or en monedes d’Enneas, que han de tornar al cap d’un any, més o menys, i, sis anys després, l’11 de març de 1049, empenyoren de nou una casa amb hort. Deuen al prevere Geribert 8 i un terç mancusos d’or bo i diferents quantitats de cereals diversos. Retornaran el préstec en dos terminis: els mancusos al cap d’un any i el cereal per sant Fèlix de Girona, que se celebra l’1 d’agost, un cop feta la collita. 

Vint dies després, el 31 de març de 1049, mare i filla venen una peça de terra erma pel preu de 15 diners de moneda grossa. I, dos anys després, el 9 de març de 1051, de nou, mare i filla venen una peça de terra, aquesta de cultiu, pel preu de 4 mancusos d’or. Serà l’últim cop que trobarem juntes mare i filla.

A inicis de 1053, dos testimonis juren davant de l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Joan, prop del riu Llobregat, que eren presents quan Bonadona, jaient al llit a causa de la malaltia de la qual va morir, va dictar testament. El document que ens ho transmet està molt deteriorat per la humitat i per això només el llegim parcialment. Bonadona llega els béns heretats del seu pare a la seva mare Ermetruda, al seu germà Durand, i a Ramon Ponç i la seva muller Aguila o Guila, sense que sapiguem quina relació mantenen amb les dones. Per aquest testament ens assabentem que Ermetruda va tenir un altre fill de nom Durand i també que segurament Bonadona ni es va casar ni va tenir fills, ja que no consten al testament.

Pocs dies després, el 5 de març de 1053, Ermetruda, Ramon Ponç i la seva muller, venen unes cases, corts i terres que tenien per herència del prevere Bonuç i de la seva filla Bonadona. Ho venen per 6 mancusos als quals cal afegir els 3 mancusos i un quartà menys mitja quartera d’ordi que el prevere Geribert va pagar a Arnau d’Horta, al qual sembla que aquests béns s’havien empenyorat prèviament.