Adelaida, el problema de quedar-se sola

En un document datat el 7 de març de l’any 1019 trobem una Adelaida, vídua de Guillem, que fa de parcera. En efecte, tal com s’hi pot llegir, la dona posseeix unes vinyes incultes i ermes, però ella no les pot treballar. Per necessitat, es veu obligada a arribar a un acord amb Ranesmir. Ella li cedeix durant quatre anys una peça de vinya erma que té a Terrers Blancs (Santa Eulàlia de Provençana) per tal que ell la treballi. Els fruits que n’obtingui se’ls repartiran entre tots dos a parts iguals. Passats els quatre anys, si la terra cedida s’ha convertit en una vinya productiva, se la partiran. Una meitat serà per a Adelaida i l’altra per a Ranesmir i els seus descendents. Això no obstant, ella se’n reserva el dret de compra. De fet, Ranesmir només podrà vendre, alienar o cedir la seva part a la pròpia Adelaida, als propparents d’ella o a aquells qui ella decideixi. Tanmateix, si Ranesmir hagués de vendre la seva part de la vinya i Adelaida no la volgués comprar, ell seria lliure per vendre-la a qui volgués. 

Cal tenir present que a la Barcelona de l’any 1000 l’economia era bàsicament agrícola. En aquest sentit, tot i que les dones i els homes participaven per igual en el treballs del camp, la duresa d’algunes feines podia ser un obstacle en algunes situacions. Desconeixem l’edat d’Adelaida i no sabem si tenia altres recursos, però el fet d’estar sola (és vídua i no esmenta cap fill) i de trobar-se en una situació de necessitat l’obliga a cedir una peça de vinya que té erma. Eren habituals els acords d’aquest tipus entre particulars. De fet, el document s’ha de posar en relació amb el contracte agrari per a la plantació de vinyes anomenat “complantació” (complantatio), en què el propietari d’un terreny el cedia a una altra persona per tal que aquesta hi plantés vinyes. Aquest tipus de contractes es feien normalment per set anys, període perquè les vinyes produeixin una collita constant (en el cas d’Adelaida, però, en són només quatre). Durant aquests anys els fruits es reparteixen a part iguals entre l’amo de la terra i la persona que l’ha plantada. Transcorregut el termini, el propietari de la terra es quedava la meitat de la vinya, i l’altra meitat era cedida al plantador. 

El sistema de la complantatio permetia a aquells que no podien o no volien treballar la terra disposar dels seus fruits. D’altra banda, oferia a molts pagesos la possibilitat de ser propietaris d’un terreny després d’haver-lo treballat. 

Un altre cas semblant al d’Adelaida està documentat en un diploma de l’any 1044. En aquest cas, però, els propietaris són un matrimoni. Els esposos Guisla i Pere Vives donen a Bonuç i el seu germà Duran una terra a Provençals. Els dos germans la treballaran durant set anys i repartiran els fruits a mitges amb Guisla i el seu marit. Passats els set anys, la vinya es dividirà entre ambdues parts, tot i que el matrimoni tindrà dret de compra sobre l’altra meitat.