LOGO és un entorn de programació que permet un enfocament constructivista de l’aprenentatge i que potencia el desenvolupament d’estratègies per resoldre problemes i la construcció de solucions procedimentals. El treball de l’alumnat amb LOGO, de característiques absolutament diferents a les del treball amb TOAM, va ser considerat per molts ensenyants, especialment de l’educació primària, com el paradigma de l’ús educatiu de l’ordinador.
Donat l’interès existent en aquest tema, es porta a terme el Pla experimental d’introducció al llenguatge LOGO, impulsat i coordinat conjuntament pel Departament d’Ensenyament i l’ICE de la Universitat de Barcelona (UB), i desenvolupat en el marc de la Llei de centres experimentals de 18 d’abril de 1983. El seu objectiu és acabar introduïnt el món de la informàtica a l’alumnat de primària mitjançant l’enfocament constructivista i orientat a la resolució de problemes que permet el llenguatge LOGO.
A partir d’una convocatòria pública el curs 1983/84 s'acabaran de seleccionar set centres d’EGB (5 de públics i 2 de privats) per participar en el Pla LOGO, als quals podria afegir-se l’Escola Annexa de Pràctiques de Sant Cugat. Finalment, entre febrer i juny del 1984, el Departament d’Ensenyament va dotar cada centre amb cinc microordinadors i una impressora, fet que va permetre el treball en ferm des del curs 1984/85.