Durant el segle XIV Barcelona fou presa per una autèntica febre constructiva que donà lloc a una fase de plenitud de l’arquitectura gòtica catalana. En menys d’un segle es bastiren, seguint el nou estil, la catedral, parròquies com Sant Just i Pastor o Santa Maria del Mar, alhora que es feren importants reformes al Palau Reial Major i s’ampliava el recinte emmurallat de la ciutat. Aquests espais nous es van decorar amb obres pictòriques i escultòriques, algunes d’elles encara visibles in situ, encarregades a grans artistes i als seus tallers.

Al llarg de l’itinerari s’explicarà el paper predominant de Barcelona com a centre del poder polític i religiós, la qual cosa impulsà l’intercanvi d’idees, la introducció de nous corrents vinguts d’Europa i la creació artística, tant a escala arquitectònica, com pictòrica i escultòrica.