És la tercera ocasió en què estudiants d’aquesta assignatura s’animen a cantar-nos una oda de Píndar i amb acompanyament instrumental. Aquesta vegada, a més, són elles les autores tant de la música com de la coreografia.

Com que l’epinici en honor d’Aristòmenes d’Egina, vencedor a la palestra, és força extens, per a la presentación en públic vam triar dues tríades clau: la primera, amb la insòlita invocació a la deessa Ἡσυχία, i l’última, amb la visionària definició de l´ésser humà com a “somni d’una ombra”. El jardí de la facultat esdevingué el mirador de la casa de Xenarques, pare del campió, i els companys de clàssiques assistiren a la celebració com a autèntics compatriotes del jove atleta, tot corejant – ensems amb ell – el prec final a la seva illa, com a “mare estimada”.

Natalia Palomar