transició de fase

Astronomia

• ca
  transició de fase f
• es
  transición de fase f
• en
  phase transition n
• Canvi abrupte entre dos estats d’equilibri diferents de la matèria o l’energia, com ara quan l’aigua refredada per sota del punt de congelació es transforma sobtadament en gel. Segons les teories de gran unificació de la física de partícules, l’Univers primerenc va patir una o més transicions de fase conforme s’expandia (es refredava). En aquest cas, l’energia que omplia uniformement l’espai feia el paper de l’aigua.