potenciometria
Bioquímica clínica
-
ca
potenciometria f
-
es
potenciometría
-
fr
potentiométrie
-
it
potenziometria
-
de
Potentiometrie
-
en
potentiometry
- Mesura de la concentració d’un component basada en la relació lineal que hi ha entre el logaritme de l’activitat iònica del component en solució i la força electromotriu creada per una cèl·lula galvànica.
-
nota:
1. La cèl·lula galvànica és una cèl·lula electroquímica formada per un elèctrode indicador i un elèctrode de referència situats en la mateixa solució. 2. La potenciometria s'anomena directa quan la mostra es mesura sense modificar i indirecta quan es mesura després de diluir-la.