plutins

Astronomia

• ca
  plutins m pl
• es
  plutinos m pl
• en
  plutinos n pl
• Conjunt de petits cossos celestes del cinturó de Kuiper que tenen òrbites amb semieixos majors d’aproximadament 39 ua i excentricitats que van des de moderades a grans. El nom ve donat pel fet que Plutó és el membre principal d’aquesta població. Una característica destacada d’aquests objectes és que mantenen una ressonància orbital 3:2 amb Neptú.