oblat

Palinologia

• ca
  oblat -ada adj
• es
  oblato adj
• en
  oblate adj
• Dit del pol·len eixamplat en el sentit de l’equador, més ample que llarg, quan la relació P/E està compresa entre 0,5 i 0,74.
• etim.:
  Del llatí oblatus, participi passat d'obfero ‘portar al davant’, verb compost del verb defectiu fero i dels verbs defectius tuli i latum, d'on s'obté un oblatum ‘allò que ha estat portat al davant’, ‘ofert’. El terme oblat, però, té una formació anòmala, ja que s'ha format per analogia amb prolat, en què -lat ve de latus ‘ample’, i no pas de latum ‘portat’. Intervé en la formació de mots com oblatoesferoidal, peroblat, suboblat.