culminació

Astronomia

  • ca
    culminació f
  • es
    culminación f
  • en
    culmination n
  • Pas d’un astre pel meridià d’un lloc. En la culminació superior, el pas té lloc a l’altura màxima, és a dir, pel meridià superior; mentre que, en la culminació inferior, el pas té lloc a l’altura mínima, és a dir, pel meridià inferior i, per tant, no pot ser observada directament. La culminació superior del Sol marca el migdia i la inferior, la mitjanit.