acretar

Astrofísica

• ca
  acretar v tr
• en
  accrete, to v tr
• Un objecte massiu, atreure matèria per acció de la força gravitatòria i de la dissipació i pèrdua de l’energia orbital d’aquesta matèria.
• nota:
  Exemples: El forat negre acreta gas. Estel de neutrons no acretant. Flux de gas acretat.
• nota:
  L'acreció comporta l'acostament gradual de la matèria cap a l'objecte atractor i, per tant, no és suficient l'atracció de la força gravitatòria, cal que l'òrbita s'encongeixi perquè la matèria s'acosti a l'objecte massiu. El Sol, per exemple, no acreta la Terra, només l'atrau per mantenir-la en una òrbita fixa.
• nota:
  El verb acretar és diferent del verb acréixer, que vol dir 'fer augmentar per graus', com en l'exemple Els aportaments de neu, de calamarsa, de pluja o de gebre fan acréixer la massa de glaç d’una glacera.