Diccionari de riscos naturals

índex d’humitat

Riscos naturals

• ca
  índex d’humitat m
• es
  índice de humedad m
• en
  moisture index n
• Quocient entre la precipitació mitjana anual i l’evapotranspiració potencial mitjana anual.

índex de Carrega

Riscos naturals

• ca
  índex de Carrega m
• es
  índice de Carrega m
• en
  Carrega index n
• Índex de risc d’incendi forestal calculat a partir de paràmetres meteorològics, paràmetres hídrics del sòl i el coeficient fenològic de la vegetació, entre altres.
• nota:
  L'anàlisi del risc d'incendi a partir dels paràmetres meteorològics es va iniciar als anys seixanta amb el mètode d'Orieux i ha continuat amb els índexs de Carrega (1991). En la regió dels Alps marítims francesos els serveis meteorològics fan servir l'índex de Carrega I87, que es defineix de la manera següent: [(T V)/(r^0,5 r_sup H)]C on T és la temperatura expressada en °C, V és la velocitat del vent en m/s, r és la reserva d'aigua al sòl en mm (saturació a 150 mm), r_sup és la reserva superficial d'aigua en mm (saturació a 10 mm), H és la humitat relativa de l'aire, i C és un coeficient fenològic de la vegetació que val 100 a la primavera i la tardor, i 200 a l'estiu i l'hivern. Quan l'I87 és més gran de 200, el risc d'incendis és molt alt. Hi ha una clara correspondència entre índexs de risc elevats i dates en què s'han produït grans incendis.

índex de risc canadenc

Riscos naturals

• ca
  índex de risc canadenc m
• es
  índice de riesgo canadiense m
• en
  Canadian Forest Fire Weather Index System n
• Índex de risc d’incendi forestal calculat a partir de les condiciones meteorològiques favorables a l’incendi i el comportament del foc.
• nota:
  Està constituït per un índex meteorològic del bosc i un índex de comportament del foc (Wagner, 1969, 1987). El primer està calculat sobre un bosc de pins estàndard tenint en compte les condicions meteorològiques favorables a l'incendi; el segon dóna indicacions sobre la intensitat i la velocitat de propagació per a altres tipus de coberta arbòria diferents de la pineda estàndard. Es tracta d'un índex empíric calculat sobre bases estadístiques de focs produïts a Ontario (Canadà) i que preveu una escala de 5 nivells de risc.

índex de risc dels Estats Units

Riscos naturals

• ca
  índex de risc dels Estats Units m
• es
  índice de riesgo de los Estados Unidos m
• en
  National Fire Danger Rating System n
• Índex de risc d’incendi forestal calculat a partir de les causes de l’incendi i el comportament del foc.
• nota:
  Es basa en el càlcul d'uns índexs parcials que fan referència a les causes d'origen humà, com ara negligències i focs provocats, les causes naturals, com ara la probabilitat de tempestes, i el comportament del foc pel que fa a la velocitat i la potència, tenint en compte el combustible, el vent, el pendent i el poder calorífic. Actualment té presents vint models de combustible.

índex de Turc

Riscos naturals

• ca
  índex de Turc m
• es
  índice de Turc m
• en
  Turc index n
• Índex climàtic de potencialitat agrícola a partir del qual és possible establir el potencial productiu d’una determinada zona. Aquest índex s’ha obtingut en condicions de secà (índex de Turc per al secà, TURCSEC) i considerant que el subministrament d’aigua no actuarà com a factor limitant (índex de Turc per al regadiu, TURCREG).

inèrcia tèrmica

Riscos naturals

• ca
  inèrcia tèrmica f
• es
  inercia térmica f
• en
  thermal inertia n
• Resistència que ofereix un material als canvis de temperatura. És una de les propietats fonamentals que expliquen les variacions tèrmiques entre diferents zones, ja siguin rurals o urbanes. La inèrcia tèrmica (P) d’un terreny es calcula mitjançant l’expressió següent: P = 1,22 · (1 − a)/ΔT_s, on a és l’albedo i ΔT_s és l’oscil·lació diària de la temperatura de la superfície, obtinguda de la diferència entre la temperatura diürna i la temperatura nocturna, ambdues extretes normalment d’imatges diürnes i nocturnes procedents de satèl·lits NOAA.

inestabilitat

Riscos naturals

• ca
  inestabilitat f
• es
  inestabilidad f
• en
  instability n
• Situació atmosfèrica que afavoreix els moviments verticals ascendents de la massa d’aire i que normalment està associada amb un descens notable de la temperatura a mesura que augmenta l’altura.

inestabilitat absoluta

Riscos naturals

• ca
  inestabilitat absoluta f
• es
  inestabilidad absoluta f
• en
  absolute instability n
• Estat d’un estrat d’aire a l’atmosfera en què el gradient vertical de temperatura és més gran que el coeficient de refredament per evolució adiabàtica de l’aire sec, és a dir, és un gradient superadiabàtic (α > γ).
• nota:
  Quan hi ha inestabilitat absoluta l'aire pot pujar lliurement i si arriba al seu nivell de condensació per elevació es desenvolupen núvols convectius.

inestabilitat condicional

Riscos naturals

• ca
  inestabilitat condicional f
• es
  inestabilidad condicional f
• en
  conditional instability n
• Situació en la qual el gradient tèrmic vertical és intermedi entre l’adiabàtic sec i l’adiabàtic saturat (γ > α > Γ). En aquesta situació, l’aire sec és estable, i el saturat, inestable, de manera que l’estabilitat depèn del grau d’humitat.

inestabilitat convectiva

Riscos naturals

• ca
  inestabilitat convectiva f
• es
  inestabilidad convectiva f
• en
  convective instability n
• Estat d’una columna o d’una capa d’aire sense saturar que es fa inestable quan s’eleva globalment fins a la saturació i el seu gradient vertical arriba a ser més gran que el coeficient de refredament adiabàtic de l’aire saturat.

inestabilitat latent

Riscos naturals

• ca
  inestabilitat latent f
• es
  inestabilidad latente f
• en
  latent instability n
• Estat d’una partícula d’aire que es troba en un estrat estable, però que, si ascendís fins al nivell de convecció lliure, estaria més calenta que l’aire del seu voltant i, conseqüentment, podria pujar lliurement.

inflamabilitat específica

Riscos naturals

• ca
  inflamabilitat específica f
• es
  inflamabilidad específica f
• en
  specific flammability n
• Facilitat amb què una determinada espècie pot començar a cremar quan és exposada a un focus calorífic constant. El grau d’inflamabilitat depèn del temps que transcorre fins a l’aparició de la flama (temps d’inflamació). La inflamabilitat específica depèn del grau d’humitat de la planta, la quantitat i la naturalesa de les substàncies volàtils inflamables que conté, la superfície i la morfologia del vegetal, el tipus de sòl i les condicions atmosfèriques.

INFOCAT

Riscos naturals

• ca
  INFOCAT m
• es
  INFOCAT m
• en
  INFOCAT n
• Pla especial d’emergències per incendis forestals a Catalunya.
• nota:
  A l'INFOCAT hi ha quatre situacions possibles: prealerta, alerta, emergència 1 i emergència 2, cadascuna de les quals comporta un tipus diferent d'actuació i seguiment.

insolació

Riscos naturals

• ca
  insolació f
• es
  insolación f
• en
  insolation n
• 1. Quantitat de radiació solar incident per unitat de superfície horitzontal en un nivell donat.
• 2. Interval de temps, en un període determinat (dia, mes, etc.), en el qual brilla el Sol.

insolació relativa

Riscos naturals

• ca
  insolació relativa f
• es
  insolación relativa f
• en
  relative insolation n
• Relació entre el nombre d’hores que brilla el Sol, en un període temps determinat, i el nombre d’hores que el Sol és per sobre de l’horitzó en el mateix període.

intensitat d’un incendi

Riscos naturals

• ca
  intensitat d’un incendi f
• es
  intensidad de un incendio f
• en
  fire intensity n
• Mesura de la temperatura que s’assoleix durant un incendi i la velocitat amb què es propaga. La capacitat destructiva d’un incendi augmenta amb la temperatura i disminueix amb la velocitat de propagació.

intensitat d’un terratrèmol

Riscos naturals

• ca
  intensitat d’un terratrèmol f
• es
  intensidad de un terremoto f
• en
  earthquake intensity n
• Força amb què és sentit un terratrèmol en un punt determinat de la superfície de la Terra. Es mesura pels seus efectes de destrucció sobre edificis i sobre el terreny i la sensació percebuda per la gent, i dóna lloc a una escala (escala Mercalli) composta per 12 nivells (expressats en xifres romanes) del I (no es percep) al XII (destrucció total). És un paràmetre subjectiu. Per a determinar-la s’utilitzen dades històriques, testimonis, etc.

intensitat de pluja

Riscos naturals

• ca
  intensitat de pluja f
• es
  intensidad de lluvia f
• en
  rainfall intensity n
• Pluja recollida en un determinat interval de temps o que es podria recollir si el ritme de precipitació d’un moment donat es mantingués durant l’esmentat interval de temps. Per exemple, si una pluja té una intensitat de 70 mm/h en un moment donat vol dir que, si es mantingués amb el mateix ritme durant una hora, es recollirien 70 mm (on mm equival a l/m²).

intensitat de sequera

Riscos naturals

• ca
  intensitat de sequera f
• es
  intensidad de sequía f
• en
  drought intensity n
• Relació entre l’evapotranspiració i la precipitació mensual més la reserva d’aigua. És a dir, la intensitat de sequera = (precipitació mensual + reserva d’aigua) − evapotranspiració potencial. Es diferencia entre un o més llindars (entre 0 mm i 50 mm; entre 50 mm i 100 mm, i més de 100 mm).

INUNCAT

Riscos naturals

• ca
  INUNCAT m
• es
  INUNCAT m
• en
  INUNCAT n
• Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya.