Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

índex de Carrega Riscos naturals

índex de Carrega

Riscos naturals
  • ca
    índex de Carrega m
  • es
    índice de Carrega m
  • en
    Carrega index n
  • Índex de risc d’incendi forestal calculat a partir de paràmetres meteorològics, paràmetres hídrics del sòl i el coeficient fenològic de la vegetació, entre altres.
  • nota:
    L'anàlisi del risc d'incendi a partir dels paràmetres meteorològics es va iniciar als anys seixanta amb el mètode d'Orieux i ha continuat amb els índexs de Carrega (1991). En la regió dels Alps marítims francesos els serveis meteorològics fan servir l'índex de Carrega I87, que es defineix de la manera següent: [(T V)/(r0,5 rsup H)]C on T és la temperatura expressada en °C, V és la velocitat del vent en m/s, r és la reserva d'aigua al sòl en mm (saturació a 150 mm), rsup és la reserva superficial d'aigua en mm (saturació a 10 mm), H és la humitat relativa de l'aire, i C és un coeficient fenològic de la vegetació que val 100 a la primavera i la tardor, i 200 a l'estiu i l'hivern. Quan l'I87 és més gran de 200, el risc d'incendis és molt alt. Hi ha una clara correspondència entre índexs de risc elevats i dates en què s'han produït grans incendis.

índex de risc canadenc Riscos naturals

índex de risc canadenc

Riscos naturals
  • ca
    índex de risc canadenc m
  • es
    índice de riesgo canadiense m
  • en
    Canadian Forest Fire Weather Index System n
  • Índex de risc d’incendi forestal calculat a partir de les condiciones meteorològiques favorables a l’incendi i el comportament del foc.
  • nota:
    Està constituït per un índex meteorològic del bosc i un índex de comportament del foc (Wagner, 1969, 1987). El primer està calculat sobre un bosc de pins estàndard tenint en compte les condicions meteorològiques favorables a l'incendi; el segon dóna indicacions sobre la intensitat i la velocitat de propagació per a altres tipus de coberta arbòria diferents de la pineda estàndard. Es tracta d'un índex empíric calculat sobre bases estadístiques de focs produïts a Ontario (Canadà) i que preveu una escala de 5 nivells de risc.

índex de risc dels Estats Units

Riscos naturals
  • ca
    índex de risc dels Estats Units m
  • es
    índice de riesgo de los Estados Unidos m
  • en
    National Fire Danger Rating System n
  • Índex de risc d’incendi forestal calculat a partir de les causes de l’incendi i el comportament del foc.
  • nota:
    Es basa en el càlcul d'uns índexs parcials que fan referència a les causes d'origen humà, com ara negligències i focs provocats, les causes naturals, com ara la probabilitat de tempestes, i el comportament del foc pel que fa a la velocitat i la potència, tenint en compte el combustible, el vent, el pendent i el poder calorífic. Actualment té presents vint models de combustible.

índex de Turc Riscos naturals

índex de Turc

Riscos naturals
  • ca
    índex de Turc m
  • es
    índice de Turc m
  • en
    Turc index n
  • Índex climàtic de potencialitat agrícola a partir del qual és possible establir el potencial productiu d’una determinada zona. Aquest índex s’ha obtingut en condicions de secà (índex de Turc per al secà, TURCSEC) i considerant que el subministrament d’aigua no actuarà com a factor limitant (índex de Turc per al regadiu, TURCREG).

inèrcia tèrmica Riscos naturals

inèrcia tèrmica

Riscos naturals
  • ca
    inèrcia tèrmica f
  • es
    inercia térmica f
  • en
    thermal inertia n
  • Resistència que ofereix un material als canvis de temperatura. És una de les propietats fonamentals que expliquen les variacions tèrmiques entre diferents zones, ja siguin rurals o urbanes. La inèrcia tèrmica (P) d’un terreny es calcula mitjançant l’expressió següent: P = 1,22 · (1 − a)/ΔTs, on a és l’albedo i ΔTs és l’oscil·lació diària de la temperatura de la superfície, obtinguda de la diferència entre la temperatura diürna i la temperatura nocturna, ambdues extretes normalment d’imatges diürnes i nocturnes procedents de satèl·lits NOAA.

inestabilitat absoluta Riscos naturals

inestabilitat absoluta

Riscos naturals
  • ca
    inestabilitat absoluta f
  • es
    inestabilidad absoluta f
  • en
    absolute instability n
  • Estat d’un estrat d’aire a l’atmosfera en què el gradient vertical de temperatura és més gran que el coeficient de refredament per evolució adiabàtica de l’aire sec, és a dir, és un gradient superadiabàtic (α > γ).
  • nota:
    Quan hi ha inestabilitat absoluta l'aire pot pujar lliurement i si arriba al seu nivell de condensació per elevació es desenvolupen núvols convectius.

inestabilitat condicional Riscos naturals

inestabilitat condicional

Riscos naturals
  • ca
    inestabilitat condicional f
  • es
    inestabilidad condicional f
  • en
    conditional instability n
  • Situació en la qual el gradient tèrmic vertical és intermedi entre l’adiabàtic sec i l’adiabàtic saturat (γ > α > Γ). En aquesta situació, l’aire sec és estable, i el saturat, inestable, de manera que l’estabilitat depèn del grau d’humitat.

inflamabilitat específica Riscos naturals

inflamabilitat específica

Riscos naturals
  • ca
    inflamabilitat específica f
  • es
    inflamabilidad específica f
  • en
    specific flammability n
  • Facilitat amb què una determinada espècie pot començar a cremar quan és exposada a un focus calorífic constant. El grau d’inflamabilitat depèn del temps que transcorre fins a l’aparició de la flama (temps d’inflamació). La inflamabilitat específica depèn del grau d’humitat de la planta, la quantitat i la naturalesa de les substàncies volàtils inflamables que conté, la superfície i la morfologia del vegetal, el tipus de sòl i les condicions atmosfèriques.

intensitat d’un terratrèmol

Riscos naturals
  • ca
    intensitat d’un terratrèmol f
  • es
    intensidad de un terremoto f
  • en
    earthquake intensity n
  • Força amb què és sentit un terratrèmol en un punt determinat de la superfície de la Terra. Es mesura pels seus efectes de destrucció sobre edificis i sobre el terreny i la sensació percebuda per la gent, i dóna lloc a una escala (escala Mercalli) composta per 12 nivells (expressats en xifres romanes) del I (no es percep) al XII (destrucció total). És un paràmetre subjectiu. Per a determinar-la s’utilitzen dades històriques, testimonis, etc.

intensitat de pluja Riscos naturals

intensitat de pluja

Riscos naturals
  • ca
    intensitat de pluja f
  • es
    intensidad de lluvia f
  • en
    rainfall intensity n
  • Pluja recollida en un determinat interval de temps o que es podria recollir si el ritme de precipitació d’un moment donat es mantingués durant l’esmentat interval de temps. Per exemple, si una pluja té una intensitat de 70 mm/h en un moment donat vol dir que, si es mantingués amb el mateix ritme durant una hora, es recollirien 70 mm (on mm equival a l/m2).

intensitat de sequera Riscos naturals

intensitat de sequera

Riscos naturals
  • ca
    intensitat de sequera f
  • es
    intensidad de sequía f
  • en
    drought intensity n
  • Relació entre l’evapotranspiració i la precipitació mensual més la reserva d’aigua. És a dir, la intensitat de sequera = (precipitació mensual + reserva d’aigua) − evapotranspiració potencial. Es diferencia entre un o més llindars (entre 0 mm i 50 mm; entre 50 mm i 100 mm, i més de 100 mm).