Diccionari de riscos naturals

Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

globus sonda Riscos naturals

globus sonda

Riscos naturals
  • ca
    globus sonda m
  • es
    globo sonda m
  • en
    sounding balloon n
  • Petit globus del qual pengen sensors de temperatura, de pressió i d’humitat, i que porta, a més, un emissor GPS que permet saber, mitjançant el seguiment des de terra, la posició del globus en qualsevol moment per poder obtenir les dades de la velocitat i la direcció del vent en cada un dels nivells. El llançament es fa des d’alguna estació de la xarxa sinòptica a les 00 h i a les 12 h segons el meridià de Greenwich.

gradient vertical de temperatura

Riscos naturals
  • ca
    gradient vertical de temperatura m
  • es
    gradiente vertical de temperatura m
  • en
    vertical temperature gradient n
  • Variació de la temperatura en un estrat de l’atmosfera, per unitat d’elevació.
  • nota:
    El gradient de temperatura (α) és el quocient entre la variació de temperatura en graus Celsius (o graus Kelvin) i la variació d'alçada expressada en hectòmetres. Com que aquest quocient és normalment negatiu, es canvia el signe. Així, un valor α = 0,6 vol dir que la temperatura disminueix 0,6 °C cada 100 m.

granímetre Riscos naturals

granímetre

Riscos naturals
  • ca
    granímetre m
  • es
    granizómetro m
  • es
    almohadilla de granizo f
  • en
    hail pad m
  • Instrument consistent en una placa de material rígid fàcilment deformable que s’utilitza per enregistrar l’impacte dels grans de pedra o de calamarsa, i que permet mesurar el nombre de grans caiguts per unitat de temps i superfície i les dimensions que presenten.

heliògraf Riscos naturals

heliògraf

Riscos naturals
  • ca
    heliògraf m
  • es
    heliógrafo m
  • en
    heliograph n
  • Instrument d’una estació meteorològica que mesura la insolació, és a dir, el temps durant el qual fa sol. En general, el nombre d’hores de sol es calcula per dia. L’heliògraf més habitual consisteix en una esfera de vidre que fa de lent convergent en qualsevol direcció. Així, quan tots els raigs incideixen en un mateix punt cremen una banda de cartró concèntrica a l’esfera i deixen un senyal continu o discontinu (segons faci sol o no en faci) des de l’hora de la sortida del Sol fins a la de la posta.

hores de fred Riscos naturals

hores de fred

Riscos naturals
  • ca
    hores de fred f pl
  • es
    horas-frío f pl
  • en
    cold-hours n pl
  • Nombre d’hores amb temperatures inferiors o iguals a un llindar determinat (usualment 7 °C). El càlcul d’hores de fred es pot fer mitjançant l’ús de fórmules climàtiques (mètode de Weinberger, fórmules de Mota, Crossa-Reynaud, Sánchez-Capuchino, Bidabe) o bé utilitzant les bandes d’un termògraf o les dades proporcionades per un sensor automàtic o emmagatzemades en un enregistrador de dades.

huracà Riscos naturals

huracà

Riscos naturals
  • ca
    huracà m
  • es
    huracán m
  • en
    hurricane n
  • Vent de força 12 en l’escala de Beaufort, equivalent a una velocitat superior a 32,7 m/s, associat a un sistema convectiu mesoescalar molt organitzat, que té l’aspecte d’un remolí gegant que avança, normalment cap a l’oest, captant energia de l’aire càlid i humit que hi ha sobre el mar i energia de l’aigua absorbida. Es desenvolupa sobre oceans en latituds compreses entre 8° i 12° nord i sud, però pot mantenir-se sobre terra durant uns dies. La seva circulació és tancada al voltant d’un punt central, anomenat ull, que és una zona de vents dèbils i on hi ha poca nuvolositat. Els vents giren al seu voltant en direcció contrària a les agulles del rellotge amb velocitats entre els 120 km/h i els 300 km/h. Els huracans van acompanyats de fortes precipitacions que poden provocar inundacions i l’augment del nivell del mar, que inunda les àrees pròximes.