Diccionari de riscos naturals

Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

flux de calor latent Riscos naturals

flux de calor latent

Riscos naturals
  • ca
    flux de calor latent m
  • es
    flujo de calor latente m
  • en
    latent heat flux n
  • Flux de calor causat per l’evaporació de l’aigua de les plantes, del sòl i de les superfícies d’aigua. En realitat, coincideix amb l’evapotranspiració (o l’evaporació, si estem sobre una superfície d’aigua). En el cas en què hi hagi condensació de vapor d’aigua a l’atmosfera, el seu efecte també s’ha de tenir en compte.

föhn Riscos naturals

föhn

Riscos naturals
  • ca
    föhn m
  • es
    föhn m
  • es
    foehn m
  • en
    föhn n
  • en
    snow eater n
  • en
    chinook n
  • en
    foehn n
  • Vent càlid i sec que arriba després de sobrepassar una cadena muntanyosa i que provoca l’elevació de la temperatura i ambient sec. Es produeix quan una massa d’aire calent i humit xoca amb una cadena muntanyosa, que en força l’ascens i produeix núvols i precipitació a sobrevent. Quan aquesta massa d’aire descendeix a sotavent, ha perdut la major part de l’aigua que contenia. El refredament en l’ascens és inferior a l’escalfament del descens, cosa que pot produir temperatures excepcionalment altes a sotavent.
  • nota:
    Als Pirineus catalans, aquest vent rep el nom de fagony o fogony.

força de Coriolis Riscos naturals

força de Coriolis

Riscos naturals
  • ca
    força de Coriolis f
  • es
    fuerza de Coriolis f
  • en
    Coriolis force n
  • Força deguda a la rotació de la Terra, que en l’hemisferi nord produeix una desviació del moviment de l’aire cap a la dreta i a l’hemisferi sud, cap a l’esquerra. Com a conseqüència d’aquest efecte, en l’hemisferi nord, el vent gira en sentit antihorari entorn de les baixes o depressions i en sentit horari entorn de les altes o anticiclons.

front d’avanç Riscos naturals

front d’avanç

Riscos naturals
  • ca
    front d’avanç m
  • es
    frente de avance m
  • en
    fire front n
  • Línia imaginària, en forma de cinta serpentejant, amb la qual es desplaça cap endavant un incendi forestal mentre troba combustible per cremar. Pot tenir molts metres de façana, però té poca fondària, ja que pel darrere només queden les restes fumejants que ja han alliberat tota l’energia.

front oclús Riscos naturals

front oclús

Riscos naturals
  • ca
    front oclús m
  • es
    frente ocluido m
  • en
    occluded front n
  • Front que resulta de la superposició d’una massa d’aire fred sobre una d’aire càlid que es mou més lentament que l’anterior. En els mapes es representa amb una línia negra amb semicercles alternats amb pics o amb una línia contínua porpra. L’oclusió pot ser càlida o freda segons la massa d’aire que estigui en contacte amb el terra.