Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

esllavissada Riscos naturals

esllavissada

Riscos naturals
  • ca
    esllavissada f
  • ca
    esllavissament m
  • es
    deslizamiento m
  • en
    landslide n
  • Desplaçament del terreny d’un vessant pendent avall per acció de la gravetat. Tot i que generalment les esllavissades estan associades a pluges, també poden produir-se com a conseqüència de terratrèmols o a causa de l’acció continuada dels processos geomorfològics.

estació agrometeorològica Riscos naturals

estació agrometeorològica

Riscos naturals
  • ca
    estació agrometeorològica f
  • es
    estación agrometeorológica f
  • en
    agrometeorological station f
  • Estació meteorològica que proporciona dades d’interès per a l’agricultura o per a estudis biològics, com ara la temperatura, la pluja, la humitat, la radiació, la direcció i la velocitat del vent a 2 o 3 metres del terra i, en molts casos, la humitat i la temperatura del subsòl.

evaporímetre Riscos naturals

evaporímetre

Riscos naturals
  • ca
    evaporímetre m
  • es
    evaporímetro m
  • en
    evaporimeter n
  • Aparell d’algunes estacions meteorològiques que mesura l’evaporació.
  • nota:
    L'evaporímetre de Piché està format per un tub de vidre ple d'aigua destil·lada tancat per l'extrem superior i limitat en la part inferior per un paper absorbent. L'aigua del tub mulla aquest filtre i s'evapora. A partir de la diferència de nivell d'aigua

evapotranspiració de referència

Riscos naturals
  • ca
    evapotranspiració de referència f
  • es
    evapotranspiración de referencia f
  • en
    reference evapotranspiration n
  • Quantitat d’aigua evaporada per unitat de superfície, en un temps determinat, per un prat cobert de gespa o de raigràs amb una alçada compresa entre 10 cm i 15 cm i amb les necessitats hídriques satisfetes.

fenologia Riscos naturals

fenologia

Riscos naturals
  • ca
    fenologia f
  • es
    fenología f
  • en
    phenology n
  • Branca de l’ecologia que estudia les relacions entre els factors climàtics i les fases estacionals o periòdiques de la vida vegetal (gemmació, floració de les plantes, maduració dels fruits, caiguda de les fulles, migració dels ocells, hibernació d’alguns mamífers, etc.).

flux de calor del subsòl Riscos naturals

flux de calor del subsòl

Riscos naturals
  • ca
    flux de calor del subsòl m
  • es
    flujo de calor del subsuelo m
  • en
    soil heat flux n
  • Flux de calor sota terra, caracteritzat pel fet que la transferència de calor és tan lenta que la variació de temperatura durant el dia és gairebé imperceptible a partir d’un metre de fondària. A partir dels set metres, les temperatures més baixes es registren a l’estiu.