Diccionari de riscos naturals

Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

dorsal Riscos naturals

dorsal

Riscos naturals
  • ca
    dorsal f
  • ca
    falca anticiclònica f
  • es
    dorsal f
  • es
    cuña anticiclónica f
  • en
    ridge n
  • en
    wedge n
  • Zona atmosfèrica flanquejada per dues depressions que, per tant, té pressions més altes que les zones veïnes del mateix nivell. En un mapa sinòptic té forma de U invertida. Se sol situar sobre un anticicló.

efecte d’hivernacle Riscos naturals

efecte d’hivernacle

Riscos naturals
  • ca
    efecte d’hivernacle m
  • ca
    efecte hivernacle m
  • es
    efecto invernadero m
  • en
    greenhouse effect n
  • Procés pel qual l’atmosfera deixa penetrar la radiació solar (d’ona curta) i absorbeix part de la radiació infraroja (d’ona llarga) provinent del sistema Terra-atmosfera, amb el consegüent escalfament de l’atmosfera.
  • nota:
    Si aquest procés no és produís, la Terra es refredaria fins a assolir una temperatura mitjana per sota del 0 °C i la vida no seria possible. Tanmateix l'augment dels gasos amb efecte d'hivernacle (els que absorbeixen la radiació infraroja), siguin d'origen natural o antropogènic, produeix un augment de la temperatura de la superfície terrestre. Els gasos amb efecte d'hivernacle regulats al Protocol de Kyoto són sis: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4), òxid nitrós (N2O), hidrofluorocarburs (HCFC), perfluorocarburs (PFC) i hexafluorur de sofre (SF6).

emissivitat Riscos naturals

emissivitat

Riscos naturals
  • ca
    emissivitat f
  • es
    emisividad f
  • en
    emissivity n
  • Quocient entre la radiació que emet una superfície a una determinada temperatura i la que emetria a la mateixa temperatura si fos un cos negre. En general i amb l’excepció de cossos tan calents com el Sol, la radiació que té en compte l’emissivitat és d’ona llarga. L’emissivitat dels cossos va de 0 a 1.

energia potencial convectiva disponible

Riscos naturals
  • ca
    energia potencial convectiva disponible f
  • ca
    CAPE f [sigla]
  • es
    energía potencial convectiva disponible f
  • es
    CAPE f [sigla]
  • en
    convective available potential energy n
  • en
    CAPE n [sigla]
  • Índex de la disponibilitat energètica de l’ambient per permetre el desenvolupament de moviments verticals en el seu interior i, com a conseqüència, la formació de núvols convectius si les condicions d’humitat són favorables.

esclafit Riscos naturals

esclafit

Riscos naturals
  • ca
    esclafit m
  • ca
    ràfega descendent f
  • es
    reventón m
  • es
    ráfaga descendiente f
  • en
    downburst n
  • Vent fort i descendent que es produeix en fortes tempestes i que en arribar a la superfície provoca destrosses. És causat pels corrents descendents de pluja, que en trobar-se amb el sòl es veuen obligats a expandir-se horitzontalment. No s’ha de confondre amb un tornado, on el vent té circulació ciclònica.