Diccionari de riscos naturals

Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

capa límit Riscos naturals

capa límit

Riscos naturals
  • ca
    capa límit f
  • es
    capa límite f
  • en
    boundary layer n
  • Capa atmosfèrica baixa (dins la troposfera), situada entre la superfície i els 1000 m d’altura aproximadament, on les condicions meteorològiques depenen bàsicament de la superfície terrestre. La seva altura és variable, ja que depèn de la rugositat i topografia del terreny, de la velocitat d’escalfament o refredament de la superfície, del vent, etc.

cèl·lula de tempesta Riscos naturals

cèl·lula de tempesta

Riscos naturals
  • ca
    cèl·lula de tempesta f
  • es
    célula de tormenta f
  • en
    thunderstorm cell n
  • Núvol convectiu que té un cicle vital caracteritzat per tres fases: el desenvolupament (corrents ascendents que desenvolupen el núvol), la maduresa (quan els corrents ascendents són més forts i la precipitació abandona la base del núvol), i la dissipació (quan dominen els corrents descendents i el núvol comença a dissipar-se). Pot produir-se aïlladament o formar part d’una estructura convectiva més gran.

coeficient de conreu Riscos naturals

coeficient de conreu

Riscos naturals
  • ca
    coeficient de conreu m
  • es
    coeficiente de cultivo m
  • en
    crop coefficient n
  • símbol kc
  • Coeficient que depèn del tipus de cobertura vegetal, la data en què es va fer la sembra o la plantació, el tipus i l’interval de reg, el clima del lloc, etc. Es fa servir per calcular l’evapotranspiració real d’un conreu quan se’n coneix l’evapotranspiració de referència.

coeficient de refredament per evolució adiabàtica

Riscos naturals
  • ca
    coeficient de refredament per evolució adiabàtica m
  • es
    coeficiente de enfriamiento por evolución adiabática m
  • en
    adiabatic lapse rate n
  • Refredament que experimentaria l’aire si evolucionés adiabàticament, per unitat d’elevació.
  • nota:
    El coeficient de refredament per evolució adiabàtica s'expressa en graus Celsius (o graus Kelvin) per hectòmetre. Si l'aire és sec (no està saturat) es representa amb la lletra grega γ i sempre val 0,98 °C/hm, que vol dir que si l'aire sec pugés adiabàticament 100 m, es refredaria 0,98 °C (o 0,98 °K). Si l'aire està saturat, es representa amb la lletra grega γ i el seu valor depèn de la pressió i la temperatura, però sempre és inferior a 0,98 °C/hm.

combustibilitat Riscos naturals

combustibilitat

Riscos naturals
  • ca
    combustibilitat f
  • es
    combustibilidad f
  • en
    combustibility n
  • Capacitat que té un combustible de seguir cremant un cop iniciada la combustió. En els incendis forestals la combustibilitat de la vegetació determinarà el comportament i la propagació del foc. Aquesta propietat s’analitza o bé mitjançant models de combustible, o bé a partir de l’anàlisi de formacions vegetals.