Diccionari de riscos naturals

Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

tornado Riscos naturals

tornado

Riscos naturals
  • ca
    tornado m
  • es
    tornado m
  • en
    tornado n
  • Vent que es comporta com una columna d’aire que gira molt ràpidament en sentit ciclònic, entre un núvol tempestuós i la superfície terrestre. Sol durar poca estona, entre uns minuts i una hora o poc més, però és molt destructiu. En el tornado el moviment de l’aire té una component cap amunt, la qual cosa determina una ràpida expansió, refredament i condensació que dóna lloc a un núvol fosc que constitueix l’embut del tornado. Associat a aquest núvol fosc es registren forts aiguats i calamarsades abans i després del seu pas.

tramuntana Riscos naturals

tramuntana

Riscos naturals
  • ca
    tramuntana f
  • es
    tramontana f
  • en
    tramontane n
  • en
    northerly wind n
  • Vent sec i fred de component nord que bufa sobre les costes de Balears i Catalunya. Pot durar diversos dies amb vents molt seguits amb ratxes de més de 100 km/h. Altera considerablement l’estat de la mar al golf de Lleó i a les Illes Balears. Acostuma a comportar descens de temperatures.

tsunami Riscos naturals

tsunami

Riscos naturals
  • ca
    tsunami m
  • es
    tsunami m
  • en
    tsunami n
  • Onada de gran potència destructiva originada per pertorbacions tectòniques en el llit oceànic. La grandària de l’onada està determinada pel principi de la hidrodinàmica que relaciona la velocitat de la columna de l’onada amb l’arrel quadrada de la profunditat del mar en un punt donat. L’aigua actua com un fre en la part baixa de la columna de l’onada, però la part superior continua creixent (ja que la profunditat és menor) i avançant fins que arriba a la costa amb una força devastadora.

vulnerabilitat Riscos naturals

vulnerabilitat

Riscos naturals
  • ca
    vulnerabilitat f
  • es
    vulnerabilidad f
  • en
    vulnerability n
  • Impacte d’un determinat fenomen sobre la societat. La vulnerabilitat comprèn des de l’ús del territori fins a l’estructura dels edificis i construccions, i depèn en gran mesura de la resposta de la població davant del risc. Usualment també s’inclou l’exposició de béns i persones davant d’un determinat risc.