Diccionari de riscos naturals

Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

sequera agrària Riscos naturals

sequera agrària

Riscos naturals
  • ca
    sequera agrària f
  • es
    sequía agraria f
  • en
    agricultural drought n
  • Sequera caracteritzada per la manca d’aigua aprofitable per a les plantes cultivades. Es defineix calculant la disponibilitat de l’aigua del sòl per a les plantes i els animals. Normalment es mesura observant els efectes de la manca d’aigua en termes de de pèrdues econòmiques per als agricultors.

sequera hidrològica Riscos naturals

sequera hidrològica

Riscos naturals
  • ca
    sequera hidrològica f
  • es
    sequía hidrológica f
  • en
    hydrological drought n
  • Sequera caracteritzada per la disminució de la disponibilitat d’aigua en els sistemes hidrològics superficials i subterranis. A diferència de la sequera agrícola, que apareix poc després de la meteorològica, la sequera hidrològica pot aparèixer molt temps després.

subsidència Riscos naturals

subsidència

Riscos naturals
  • ca
    subsidència f
  • es
    subsidencia f
  • en
    subsidence n
  • 1. [en geomorfologia] Enfonsament d’un sector de la superfície terrestre o enfonsament d’una conca de sedimentació.
  • 2. [en meteorologia] Moviment descendent d’una massa d’aire sobre una àrea extensa de l’atmosfera, que sol presentar-se en situacions anticiclòniques.

teledetecció Riscos naturals

teledetecció

Riscos naturals
  • ca
    teledetecció f
  • es
    teledetección f
  • en
    remote sensing n
  • Tècnica que es basa en el principi físic que el sistema observat produeix una pertorbació en el medi (com ara l’emissió de radiació electromagnètica) que pot ser transmesa a un sistema receptor per ser enregistrada, emmagatzemada i posteriorment interpretada.

temperatura d’ignició Riscos naturals

temperatura d’ignició

Riscos naturals
  • ca
    temperatura d’ignició f
  • es
    temperatura de ignición f
  • en
    ignition temperature n
  • Valor llindar de la temperatura necessària perquè la reacció de combustió s’iniciï. En el cas de la llenya morta i de les pastures seques la ignició té lloc quan el combustible arriba als 280 °C o els supera. Tanmateix la inflamació dels gasos volàtils es pot produir a temperatures inferiors a 100 °C.

tempesta Riscos naturals

tempesta

Riscos naturals
  • ca
    tempesta f
  • es
    tormenta f
  • en
    storm n
  • en
    thunderstorm n
  • Fenomen atmosfèric convectiu associat a aparell elèctric (llamps, llampecs), que sovint produeix pluges intenses o pedregades. En ambients molt secs és possible que la precipitació s’evapori abans d’arribar al sòl (en aquest cas es parla de tempesta seca). En zones de muntanya o en ambients freds es poden produir tempestes de neu.

tempesta supercel·lular Riscos naturals

tempesta supercel·lular

Riscos naturals
  • ca
    tempesta supercel·lular f
  • es
    tormenta supercelular f
  • en
    supercell thunderstorm n
  • Tempesta constituïda per una cèl·lula que ha adquirit un moviment de rotació com a conseqüència d’un corrent ascendent molt potent i un vent variable amb l’alçada. Les tempestes supercel·lulars poden produir vents de més de 90 km/h, pedra i tornados.

temporal de vent Riscos naturals

temporal de vent

Riscos naturals
  • ca
    temporal de vent m
  • es
    temporal de viento m
  • en
    windstorm n
  • Vent de força superior a 5 a l’escala de Beaufort i una velocitat mitjana superior a 10 m/s en 30 minuts.
  • nota:
    Cal diferenciar-lo dels huracans i dels tornados, que, tot i ser vents de gran velocitat, tenen unes característiques diferent, relacionades amb la rotació.

terratrèmol Riscos naturals

terratrèmol

Riscos naturals
  • ca
    terratrèmol m
  • es
    terremoto m
  • en
    earthquake n
  • Conjunt de vibracions de la superfície terrestre produïdes pel trencament sobtat de les capes superiors de la Terra, o pels canvis de pressió sobtats en les plaques tectòniques, que pot tenir prou energia per provocar l’esfondrament d’edificis i un gran nombre de víctimes.