Diccionari de riscos naturals

Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

risc tecnològic Riscos naturals

risc tecnològic

Riscos naturals
  • ca
    risc tecnològic m
  • es
    riesgo tecnológico m
  • en
    technological risk n
  • Probabilitat que un determinat accident tecnològic es produeixi i tingui un impacte sobre la societat. És el resultat del producte de la vulnerabilitat per la perillositat tecnològica. Constitueixen riscos tecnològics els accidents en el transport de mercaderies perilloses, les indústries químiques, les centrals nuclears, etc.

ruixat Riscos naturals

ruixat

Riscos naturals
  • ca
    ruixat m
  • es
    chubasco m
  • en
    rain shower n
  • Pluja de curta durada i elevada intensitat que es caracteritza per un inici i un final sobtats i per un canvi ràpid de la intensitat de la pluja i l’estat del cel. Els ruixats es poden produir entre intervals de cel clar. Solen desprendre’s d’un cumulonimbus.

satèl·lit d’òrbita polar

Riscos naturals
  • ca
    satèl·lit d’òrbita polar m
  • ca
    satèl·lit heliosincrònic m
  • es
    satélite de órbita polar m
  • es
    satélite heliosincrónico m
  • en
    polar orbiting satellite n
  • en
    sun-synchronous satellite n
  • Satèl·lit que té una òrbita polar síncrona i que, per tant, passa pràcticament pels pols. Aquest tipus d’òrbita fa que el satèl·lit mantingui sempre la seva relació angular amb el Sol i que el seu pas per una mateixa latitud sigui gairebé invariable en el temps. Aquests satèl·lits es troben a una altitud d’entre 500 km i 1000 km i el període de revolució és inferior a les dues hores.
  • nota:
    Els satèl·lits NOAA i els satèl·lits Landsat, per exemple, són satèl·lits d'òrbita polar.

satèl·lit geostacionari Riscos naturals

satèl·lit geostacionari

Riscos naturals
  • ca
    satèl·lit geostacionari m
  • ca
    satèl·lit geosincrònic m
  • es
    satélite geoestacionario m
  • es
    satélite geosíncrono m
  • en
    geosynchronous satellite n
  • en
    geostationary satellite n
  • Satèl·lit que es manté sempre al damunt d’un mateix punt de la superfície terrestre i que per tant acompanya la Terra en el seu moviment. L’altitud d’aquest tipus de satèl·lits és de 36.000 km i tots estan situats sobre l’equador terrestre, per la qual cosa la seva latitud és 0°, mentre que la longitud és variable.
  • nota:
    Els satèl·lits Meteosat són satèl·lits geostacionaris.

satèl·lit Landsat Riscos naturals

satèl·lit Landsat

Riscos naturals
  • ca
    satèl·lit Landsat m
  • es
    satélite Landsat m
  • en
    Landsat satellite n
  • Satèl·lit destinat fonamentalment a mesurar els recursos naturals de la Terra, que es troba a una altura de 705 km i amb una resolució espacial de 30 m al nadir. Els satèl·lits Landsat es fan servir principalment per a la cartografia d’aigües costaneres, l’estudi del sòl i la vegetació, l’elaboració d’inventaris agraris o els usos del sòl. Són satèl·lits heliosincrònics.

sequera Riscos naturals

sequera

Riscos naturals
  • ca
    sequera f
  • es
    sequía f
  • en
    drought n
  • Situació de dèficit hídric del sòl en què les necessitats hídriques de la població, els animals i les plantes no poden ser satisfetes. Aquest terme s’utilitza quan aquesta situació no forma part del clima de la zona i quan dura un temps prou llarg com per tenir impacte.