Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

ozó troposfèric Riscos naturals

ozó troposfèric

Riscos naturals
  • ca
    ozó troposfèric m
  • es
    ozono troposférico m
  • en
    tropospheric ozone n
  • Ozó de la troposfera, que es forma per reaccions naturals i fotoquímiques entre gasos resultants de l’activitat humana. A altes concentracions, l’ozó troposfèric pot ser perjudicial per a molts organismes i actua com a gas hivernacle. És un dels components del boirum fotoquímic.

pedra dura Riscos naturals

pedra dura

Riscos naturals
  • ca
    pedra dura f
  • es
    granizo duro m
  • en
    hailstone n
  • en
    graupel n
  • Precipitació sòlida en forma de partícules de glaç transparent que pot contenir un nucli de glaç opac. Es produeix quan la pedra tova cau sobre una zona amb un contingut alt en aigua líquida per damunt del nivell de congelació (de manera que es forma una funda de glaç transparent al voltant del nucli opac), o bé es produeix per congelació de gotes de neu fosa o gotes de pluja (de manera que les partícules són de glaç transparent).
  • nota:
    L'equivalent anglès graupel fa referència a la pedra dura transparent.

pedra tova Riscos naturals

pedra tova

Riscos naturals
  • ca
    pedra tova f
  • ca
    calabruixó m
  • ca
    granissol m
  • es
    granizo blando f
  • en
    hailstone n
  • Precipitació sòlida constituïda per partícules de glaç opac de forma esfèrica amb un diàmetre d’1 mm aproximadament i amb molt d’aire en l’interior. Es formen per procés Bergeron en un núvol amb poca aigua líquida, on el glaç creix per assentament de vapor i les gotetes subrefredades que s’agreguen formen partícules de glaç.

pedra vertadera Riscos naturals

pedra vertadera

Riscos naturals
  • ca
    pedra vertadera f
  • es
    verdadero granizo m
  • en
    hailstone n
  • Precipitació sòlida en forma de partícules constituïdes per acumulacions concèntriques de glaç transparent i opac. L’embrió de la pedra és una gota de pluja arrossegada pel corrent ascendent i congelada.
  • nota:
    La formació de pedra vertadera consta de dos processos: el creixement sec, que produeix glaç opac com a resultat de l'impacte de les gotes subrefredades que es congelen instantàniament, i el creixement humit, que produeix glaç transparent (o vidriat) en parts del núvol amb molta aigua líquida, com a resultat de la ràpida acumulació de gotes subrefredades que formen una pel·lícula d'aigua que es congela.

pertorbació Riscos naturals

pertorbació

Riscos naturals
  • ca
    pertorbació f
  • es
    perturbación f
  • en
    perturbation n
  • 1. Esdeveniment puntual i no habitual que altera l’estructura dels ecosistemes, de les comunitats o de les poblacions i n’afecta els recursos, la disponibilitat d’hàbitats aptes i el medi físic. 2. Allunyament del valor mitjà d’una sèrie de dades o mesures. 3. En meteorologia, alteració atmosfèrica produïda pel pas d’una depressió.

precipitació àcida Riscos naturals

precipitació àcida

Riscos naturals
  • ca
    precipitació àcida f
  • ca
    deposició àcida f
  • es
    precipitación ácida f
  • es
    deposición ácida f
  • en
    acid precipitation n
  • en
    acid deposition n
  • Deposició de substàncies àcides contaminants (com ara compostos de nitrogen o sofre), transportades per l’atmosfera, que produeixen una major acidesa en el medi ambient quan se sedimenten sobre la superfície terrestre.

predicció Riscos naturals

predicció

Riscos naturals
  • ca
    predicció f
  • es
    predicción f
  • en
    forecast n
  • Previsió del temps que farà durant un període determinat posterior, a partir de la informació meteorològica 1. Previsió del desencadenament i evolució d’un determinat fenomen natural. 2. Previsió de la situació meteorològica que caracteritzarà un període determinat de temps (12 hores, un dia, un mes, etc.) a partir de la informació meteorològica present.
  • nota:
    En alguns casos la predicció només es pot fer amb poques hores d'antelació i difícilment es pot determinar el lloc afectat (com és el cas d'una riuada sobtada, per exemple). Hi ha fenòmens per als quals ni tan sols és possible fer una predicció (per exemple, els terratrèmols). En altres casos, l'únic que es pot anticipar és si les condicions ambientals seran favorables per al desencadenament d'un determinat risc en un determinat lloc (per exemple, calor i dèficit pluviomètric en el cas dels incendis, vent o elevades temperatures en el cas de les allaus).

prevenció Riscos naturals

prevenció

Riscos naturals
  • ca
    prevenció f
  • es
    prevención f
  • en
    prevention n
  • Conjunt de mesures dutes a terme abans que s’esdevingui un fenomen a fi de pal·liar, disminuir o evitar els danys que se’n puguin derivar. Es tracta de mesures adoptades a llarg termini en funció dels riscos dominants i que en general tenen en compte l’adequada gestió del territori d’acord amb el mapa de riscos, i actuacions de caràcter estructural (obres d’enginyeria, millores arquitectòniques, etc.), o no estructural (legislació i normatives sobre els usos del sòl en zones de risc, etc.).