Diccionari de riscos naturals

Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

model Prométhée Riscos naturals

model Prométhée

Riscos naturals
  • ca
    model Prométhée m
  • es
    modelo Prométhée m
  • en
    Prometheus model n
  • Model francès de predicció del risc d’incendi forestal que es basa en una base de dades d’incendis forestals dels 15 departaments de la zona mediterrània de França. Conté dades d’incendis des de 1973 fins a l’actualitat. L’encreuament d’aquest banc de dades amb el de l’Inventari Forestal Nacional (IFN) o amb el banc de dades meteorològiques, permet obtenir molta informació, com, per exemple, la relació entre focs d’una certa superfície per un determinat nombre d’hectàrees arbrades o la relació amb la velocitat del vent.

models de propagació Riscos naturals

models de propagació

Riscos naturals
  • ca
    models de propagació m pl
  • es
    modelos de propagación m pl
  • en
    fire spread models n pl
  • Models que permeten conèixer el comportament d’un incendi forestal, com podria ser la velocitat probable de propagació o la seva direcció. Es basen en diversos factors, com ara el contingut d’aigua del combustible, la seva estructura i composició química, la meteorologia, el vent i l’orografia, la rapidesa en l’inici de les tasques d’extinció, l’accessibilitat per als cossos d’extinció, l’existència de barreres poc o molt efectives, l’estat dels conreus, erms, herbassars i matollars, i les fonts artificials de focus secundaris. L’us d’aquests models és essencial per als responsables de la lluita antiincendis per poder prendre decisions com ara l’emplaçament d’una línia de contenció o la distribució dels efectius.

monsó Riscos naturals

monsó

Riscos naturals
  • ca
    monsó m
  • es
    monzón m
  • en
    monsoon n
  • Vent estacional i persistent producte de l’escalfament diferencial entre l’aire en contacte amb el continent i l’aire en contacte amb l’oceà proper. És típic del sud de l’Àsia i l’oceà Índic. La seva direcció varia segons l’estació: oceà-continent o continent-oceà. A l’estiu (oceà-continent) sol anar acompanyat de pluges constants que poden ser abundants.

onada de calor Riscos naturals

onada de calor

Riscos naturals
  • ca
    onada de calor f
  • es
    ola de calor f
  • en
    heat wave n
  • Fenomen atmosfèric que produeix unes temperatures extremament altes en relació amb la mitjana de l’època i que dura més d’un dia. Es forma per la invasió de masses d’aire molt càlid o bé per la permanència prolongada d’una d’aquestes masses determinada zona. La seva extensió pot ser de centenars o milers de km2.

ozó estratosfèric Riscos naturals

ozó estratosfèric

Riscos naturals
  • ca
    ozó estratosfèric m
  • es
    ozono estratosférico m
  • en
    stratospheric ozone n
  • Ozó que es troba a l’estratosfera, que es forma per interacció entre la radiació solar ultraviolada i l’oxigen molecular (O2). La radiació dissocia les molècules d’oxigen molecular (O2) en dos àtoms, els quals reaccionen amb altres molècules de O2 i formen l’ozó (O3). L’ozó estratosfèric forma la capa d’ozó que actua com a filtre de la radiació perjudicial.