Diccionari de riscos naturals

Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

isohipsa Riscos naturals

isohipsa

Riscos naturals
  • ca
    isohipsa f
  • es
    isohipsa f
  • en
    isohypse n
  • Línia imaginària que, per a una pressió determinada, uneix els punts amb la mateixa altura geopotencial.
  • nota:
    Les isohipses representen la intersecció de les superfícies isobàriques i les superfícies de l'atmosfera paral·leles a la Terra. El vent per sobre dels 3000 m segueix aproximadament aquestes línies.

lisímetre Riscos naturals

lisímetre

Riscos naturals
  • ca
    lisímetre m
  • es
    lisímetro m
  • en
    lysimeter n
  • Aparell per mesurar l’evapotranspiració, consistent en un tanc ple de terra amb vegetació que es col·loca en el sòl i amb el qual es pretén reproduir a petita escala les condicions del sistema terra-planta-atmosfera.
  • nota:
    Hi ha molts tipus de lisímetres segons el mètode d'estimació de l'evapotranspiració utilitzat. En el cas del lisímetre de pesada, es mesuren els canvis de pes per pèrdues o guanys d'humitat: coneixent el valor de les entrades (pluja o rec) i de les pèrdues per drenatge, es pot obtenir el valor de l'evapotranspiració.

llamp Riscos naturals

llamp

Riscos naturals
  • ca
    llamp m
  • es
    rayo m
  • en
    lightning n
  • Descàrrega elèctrica que es produeix entre dos núvols, entre diferents parts d’un mateix núvol o bé entre un núvol i el sòl. Es presenten durant la fase madura i la fase de dissipació de la tempesta.
  • nota:
    Popularment, el terme llamp s'utilitza especialment per referir-se a les descàrregues entre un núvol i el sòl.

llevant Riscos naturals

llevant

Riscos naturals
  • ca
    llevant m
  • es
    levante m
  • en
    levante n
  • en
    easterly wind n
  • Vent humit de component est característic del Mediterrani. Segons l’època de l’any i la situació en alçada, pot provocar nevades a la cota zero o pluges fortes o contínues. El temporal de vent de llevant sol afectar principalment les zones costaneres de Catalunya i el País Valencià, les Illes Balears, la mar d’Alboran i l’estret de Gibraltar.

llindar Riscos naturals

llindar

Riscos naturals
  • ca
    llindar m
  • es
    umbral m
  • en
    threshold n
  • En prevenció i emergència dels riscos naturals, valor d’un determinat paràmetre (com ara la intensitat de la pluja) a partir del qual és possible que es produeixin danys materials i personals importants. També s’utilitza per classificar els riscos segons la seva gravetat.

macroescala Riscos naturals

macroescala

Riscos naturals
  • ca
    macroescala f
  • ca
    escala sinòptica f
  • es
    macroescala f
  • es
    escala sinóptica f
  • en
    synoptic scale n
  • Escala on es registren aquells fenòmens que poden durar entre dies i mesos i que tenen un abast d’entre 2.000 km i 10.000 km. En aquesta escala s’inclouen la major part d’anticiclons, ones frontals i depressions. Normalment les prediccions meteorològiques es fan a aquesta escala.

magnitud Riscos naturals

magnitud

Riscos naturals
  • ca
    magnitud f
  • es
    magnitud f
  • en
    magnitude n
  • Energia alliberada per un terratrèmol. Es mesura mitjançant el registre sismogràfic, ja que l’amplitud de les ones sísmiques és una mesura de l’energia alliberada al focus. S’expressa mitjançant una escala logarítmica: l’escala de Richter, en la qual el pas d’una unitat a la següent suposa multiplicar la seva energia per deu. S’expressa en xifres aràbigues i no s’han observat terratrèmols amb una magnitud superior a 9.