Diccionari de riscos naturals

Diccionari de riscos naturals

© Autoria: María del Carmen Llasat Botija; Montserrat Llasat Botija.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2009)

Primera edició (en línia): 2009
Segona edició (en línia): 2020

Han intervingut en la redacció d’aquest diccionari:

María del Carmen Llasat Botija

Doctora en Físiques per la Universitat de Barcelona i professora titular del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona des de 1987. Directora del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA), pertanyent al Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. La seva investigació, iniciada el 1981, se centra principalment en l’estudi de les pluges, les inundacions, l’agrometeorologia, els riscos meteorològics i el canvi climàtic, des d’una perspectiva interdisciplinària. Ha col·laborat amb nombroses universitats i administracions, com la Universitat de Grenoble, la Universitat de Gènova i la Universitat de Davis, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Foment, Éléctricité de France i l’Agència Espacial Europea. És membre de diferents societats, xarxes temàtiques i del Comitè Hidrològic Espanyol de la UNESCO. És editora de la revista Natural Hazards and Earth System Sciences, i membre de la European Geosciences Union, societat en la qual va ser presidenta de la Secció de Riscos Naturals. Ha contribuït en més d’un centenar de congressos nacionals i internacionals relacionats amb les seves investigacions, i ha publicat més d’un centenar d’articles i capítols de llibre tant nacionals com internacionals, i diversos llibres.

Montserrat Llasat Botija

Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Especialitzada en comunicació (sensibilització i educació) i anàlisi de l’impacte social en l’àmbit dels riscos naturals, camp en el qual ha publicat diversos articles. És membre de l’equip d’investigadors del Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona. Ha participat en projectes europeus com RINAMED o FLASH. Recentment ha intervingut en el llibre Percepció pública i política del canvi climàtic a Catalunya. Algunes recerques i perspectives recents , coordinat per J. David Tàbara.

Han participat en la revisió de termes específics:

Francesc Xavier Castro (Servei de Prevenció d’Incendis, Dept. de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya)

Jordi Corominas (Universitat Politècnica de Catalunya)

Luis Garrote (Universidad Politécnica de Madrid)

Javier Álvarez (CEDEX, Ministerio de Fomento)

Nicolau Pineda (Servei Meteorològic de Catalunya)

Els Serveis Lingüístics de la UB han fet l’assessorament en la metodologia del treball terminològic, han dut a terme la revisió lingüística i n’han preparat l’edició electrònica.

Agraïments:

Germán Bermell

Aquest diccionari conté termes relacionats amb els riscos naturals i les ciències que els estudien. Com que es tracta d’un camp d’estudi molt interdisciplinari, recull termes de diverses disciplines: meteorologia, geologia, ecologia, física, gestió de riscos, etc. El nombre de termes s’ampliarà ben aviat, ja que aquesta no és una obra tancada.

S’han seleccionat els termes més directament relacionats amb els riscos naturals pel que fa al seu estudi (mesura, observació), la seva anàlisi i caracterització (índexs, models, magnituds) i la seva gestió (plans de prevenció), a més dels termes relacionats amb el fenomen que n’és la causa (meteors).

Aquesta obra està especialment adreçada a la comunitat universitària (estudiants i investigadors), però també està pensada per poder ser útil a un públic més ampli.

Les definicions són originals, si bé estan basades en informacions extretes de fonts oficials convenientment revisades i actualitzades gràcies a l’assessorament d’experts en les diverses matèries. Pel que fa a la redacció de les definicions s’ha procurat que siguin comprensibles per a tots els públics i que tinguin un estil uniforme.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Riscos naturals (319)

allau de neu Riscos naturals

allau de neu

Riscos naturals
  • ca
    allau de neu f
  • es
    alud de nieve m
  • en
    snow avalanche n
  • Fenomen que consisteix en el lliscament d’una massa de neu de dimensions i recorreguts variables pendent avall. Segons el grau de cohesió i l’estat físic de la neu, el tipus d’allau serà diferent. Les allaus es produeixen tant a l’hivern com a la primavera. A la primavera són més freqüents al vessant sud de la muntanya, a causa de l’augment de temperatura de la neu pel fet d’estar més temps exposada al sol.

anàlisi mesoescalar Riscos naturals

anàlisi mesoescalar

Riscos naturals
  • ca
    anàlisi mesoescalar f
  • es
    análisis mesoescalar m
  • en
    mesoanalysis n
  • Estudi de les dades d’observacions meteorològiques utilitzant mapes mesoescalars, que contenen més informació que els mapes sinòptics, a fi de trobar o explicar fenòmens de mesoescala, com ara fronts, baixes mesoescalars o aglomeracions de núvols convectius. Per fer aquest tipus d’anàlisi es representen en els mapes corbes com ara les isohipses, les isòbares o les isotermes amb més precisió que en un mapa sinòptic.
  • nota:
    Els mapes mesoescalars es construeixen a partir de les dades meteorològiques en una malla que té una precisió que va d'uns quants quilòmetres a unes desenes de quilòmetres.

anemòmetre Riscos naturals

anemòmetre

Riscos naturals
  • ca
    anemòmetre m
  • es
    anemómetro m
  • en
    anemometer n
  • Aparell que mesura la velocitat del vent i que es troba a l’exterior d’una estació meteorològica.
  • nota:
    El més corrent és l'anemòmetre de recorregut, que consisteix en una creu de tres o quatre braços amb una cassoleta semiesfèrica buida al final de cada un i que es pot moure a l'entorn d'un eix vertical. Quan el vent hi xoca, troba sempre una cassoleta per la cara còncava i una altra per la cara convexa; com que la primera oposa més resistència, es crea una diferència de forces que fa que comenci a girar.

anticicló Riscos naturals

anticicló

Riscos naturals
  • ca
    anticicló m
  • es
    anticiclón m
  • en
    anticyclone n
  • Distribució del camp de pressió atmosfèrica en què les altes pressions són a la zona central. En un mapa sinòptic s’observa com un sistema d’isòbares tancades, circulars o ovals, amb circulació en el mateix sentit de les agulles del rellotge a l’hemisferi nord i amb circulació en sentit contrari a l’hemisferi sud. En general afavoreix el temps estable i bo.
  • nota:
    En català i en castellà es representa abreujadament amb una A; en anglès, amb una H (de high pressure).

aridesa Riscos naturals

aridesa

Riscos naturals
  • ca
    aridesa f
  • es
    aridez f
  • en
    aridity n
  • Situació que es dona quan la mitjana de precipitació o d’aigua natural disponible és baixa. A diferència de la sequera, és una característica permanent: la falta de pluges forma part del clima de la zona. L’aridesa sol ser pròpia de regions amb poques pluges i altes temperatures.