Diccionari de materials: ciència i tecnologia

© Autoria: Pere Molera; Núria Llorca; Antoni Roca; Montserrat Cruells; Joan Viñals
© d’aquesta edició en línia: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (Primera edició, 2009)

Les informacions d’aquest diccionari es van publicar per primer cop en paper l’any 2009 en l’obra titulada Materials: ciència i tecnologia, dins la col·lecció Diccionaris d’Especialitat. Aquesta obra en paper, actualment exhaurida, va ser publicada conjuntament pels Serveis Lingüístics de la UB i Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona. ISBN: 978-84-475-3408-1.

Aquest diccionari forma part d’una col·lecció d’obres terminològiques que els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (aleshores Servei de Llengua Catalana) van impulsar sota la direcció de Teresa Cabré Castellví i la coordinació de Mercè Lorente.

La publicació de la primera edició d’aquesta obra va comptar amb l’ajut del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, el Col·legi Oficial de Químics de Catalunya, el Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona i la Comissió de Dinamització Lingüística de la Facultat de Química.

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialistes (Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la Universitat de Barcelona)

Pere Molera i Solà
Núria Llorca i Isern
Antoni Roca i Vallmajor
Montserrat Cruells i Cadevall
Joan Viñals i Olià

Com a lingüista (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)

En tasques diverses de suport

Francesc Grané (becari d’assessorament)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

Els especialistes són els responsables de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Els lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Presentació i arbre de camp
pels autors

Aquestes línies, primeres a llegir-se i últimes a escriure’s, tenen la voluntat d’ésser la benvinguda al lector que vol endinsar-se en el món del coneixement dels materials, a tall de guiatge per un conjunt de professors del Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la Universitat de Barcelona, que constitueix un grup consolidat de recerca, anomenat Caracterització i Processos en Ciència de Materials, i que, a la vegada, forma part d’un grup d’innovació docent, més nombrós i també consolidat, anomenat Estructura, Propietats i Processat dels Materials.

En aquest moment, en redactar aquesta introducció, ens vénen a la memòria els grans esforços socials, econòmics i polítics que ha fet la societat catalana per conservar l’idioma matern durant la dictadura i per normalitzar l’ús del català en tots els àmbits de la vida ciutadana, al llarg de la recent transició política. Són molts, són grans i estan en la ment de l’observador menys experimentat. Nosaltres volem contribuir, en la mesura de les nostres capacitats, a aquest objectiu tan just com evident, tan lògic com merescut.

El món de la ciència i la tècnica, cada dia més globalitzat i més proper a adaptar mots o termes anglosaxons, i, precisament per aquests motius, una mica refractari a la introducció del català en la seva tasca quotidiana, com ho demostra l’absència de revistes en català sobre aquests temes, no disposava, fins a dia d’avui, d’un diccionari de materials.

Definir un concepte, un mot, una paraula, un objecte, significa assenyalar els límits, fixar, determinar, explicar (una cosa) pels seus atributs, donar-ne una idea exacta, segons el diccionari. La qual cosa no és fàcil. Però resulta un fet experimental que quan emprem conceptes i paraules que no sabem definir en els nostres raonaments, ens aboquem directament al fracàs.

Precisament en redactar el llibre Ciència dels materials (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007) vam veure la necessitat d’escriure una obra que contingués, en català, les definicions concretes dels termes tractats en la ciència i en la tècnica dels materials. Així ha nascut aquest llibre, tan senzill com meticulós, tan planer com precís, tan pròxim com interessant, tan útil com engrescador, tan científic com tècnic, tan complex com comprensible, que posem a l’abast de l’estudiós i que voldríem tan ple d’encert com ho és de bona voluntat.

Però som plenament conscients que s’hauran esmunyit algunes deficiències, possibles mancances i definicions o equivalències errades o susceptibles de milloraments i, per aquest motiu, acceptem i agraïm, des d’ara mateix i molt sincerament, tot tipus de suggeriments, consells i recomanacions referits a mots, conceptes i definicions, donat el cas que hi hagués una segona edició.

Arbre de camp

L’arbre de camp presentat a continuació representa l’estructura conceptual d’aquest diccionari i ha estat la base per a la selecció de termes, de manera que tots els termes inclosos en aquest diccionari pertanyen conceptualment a algun dels punts indicats en l’arbre de camp.

1. Materials
1.1 Metalls
1.2 Semimetalls
1.3 Ceràmiques
1.4 Polímers
1.5 Compòsits
2. Obtenció de materials
2.1 Preparació de matèries primeres
2.2 Afinament
3. Estructura dels materials
3.1 Nivell
3.2 Naturalesa
4. Propietats dels materials
4.1 Propietats generals
4.2 Propietats mecàniques
4.3 Propietats tèrmiques
4.4 Propietats elèctriques
4.5 Propietats magnètiques
4.6 Propietats òptiques
4.7 Propietats de resistència ambiental
4.8 Propietats ecològiques
5. Conformació dels materials
5.1 Afaiçonament dels materials
5.2 Emmotllament dels materials
5.3 Pulvimaterialotècnia
5.4 Soldadura
6. Tractaments
6.1 Tractaments químics
6.2 Tractaments tèrmics
6.3 Tractaments mecànics
7. Protecció dels materials
7.1 Protecció mitjançant inhibidors
7.2 Protecció mitjançant revestiments
7.3 Altres proteccions
8. Caracterització dels materials
8.1 Tècniques espectromètriques d’anàlisi elemental
8.2 Estructures
8.3 Assaigs no destructius

Presentació de la col·lecció Diccionaris d’Especialitat
per M. Teresa Cabré Castellví

Les necessitats de comunicació del món actual, marcades pel plurilingüisme i per la importància de l’especialització, exigeixen que les llengües que vulguin sobreviure en condicions de plenitud disposin de registres propis dels usos específics i d’una terminologia moderna, contínuament actualitzada.

La comunicació especialitzada posseeix una singularitat que la fa diferent de la comunicació general, singularitat que rau tant en els factors que intervenen en el procés d’interacció comunicativa com en les característiques intrínseques dels missatges que genera.

Els tres elements destacats del procés de comunicació especialitzada són la temàtica que vehicula, els interlocutors que hi intervenen i les situacions en què es produeix.

Els temes especialitzats, a diferència dels coneixement generals que s’adquireixen de manera inconscient per experiència directa, no formen part del coneixement general dels parlants d’una llengua, sinó que han hagut de ser objecte d’un aprenentatge explícit, ja sigui a través de la transmissió verbals dels coneixements per part dels especialistes o de la transmissió de l’experiència per contacte amb el medi professional. En aquesta transmissió no solament s’aprèn el contingut d’una especialitat, sinó també la perspectiva des de la qual aquesta matèria és conceptualitzada pel grup o per l’escola científica que la imparteix. Adquirir, doncs, una formació especialitzada implica interioritzar-ne els continguts i l’òptica de la seva significació.

Els productors de discurs especialitzat són els que tenen els coneixement sobre la matèria. Només poden ser emissors de comunicacions tecnicocientífiques o professionals els qui tenen un coneixement específic de la temàtica. En canvi, poden ser-ne receptors els especialistes del tema, que alhora poden actual interactivament com a emissors en qualsevol acte comunicatiu, els aprenents d’especialista i el públic en general, que rep passivament en qualitat d’aprenent molt genèric les comunicacions especialitzades. En cada una de les tres situacions, però, es produeix un tipus de discurs diferent: en la primera, el discurs pròpiament especialitzat; en la segona, el discurs didàctic, i en la tercera, el discurs divulgatiu.

La comunicació especialitzada es caracteritza també per la restrictivitat de les situacions en què es dona. Els continguts especialitzats no se solen transmetre al marge de situacions referencials i informatives, i sempre dins d’un marc de formalitat.

Al costat d’aquests tres factors de tipus pragmàtic, l’especificitat de la comunicació especialitzada es manifesta també en les característiques lingüístiques dels textos que genera, centrades sobretot en dos plans: el pla textual i el pla lèxic.

Textualment, els textos especialitzats es caracteritzen per una configuració global específica, diferent de la que presenten altres tipus de textos, com els periodístics, els religiosos, els literaris, els jurídics, els publicitaris, etc., per l’absència de recursos freqüents en altres situacions de comunicació o per la presència de recursos infreqüentment usats en textos no especialitzats. Es tracta de textos organitzats internament, i habitualment sistemàtics.

L’especificitat, però, més rellevant dels textos especialitzats rau sens dubte en l’ùs de la terminologia i en la fraseologia pròpies de cada matèria. La terminologia té un paper crucial no solament per caracteritzar el llenguatge especialitzat, sinó també per establir i classificar els diversos llenguatges d’especialitat i per diferenciar-los entre si. I això almenys per tres raons:

  • perquè el vocabulari és el punt clau de la comunicació especialitzada, ja que els termes són les unitats discursives que concentren una major densitat de coneixement especialitzat;
  • perquè el coneixement especialitzat no coincideix totalment amb el general, i, en conseqüència, el significat dels termes pot no coincidir amb el significat de les paraules del lèxic general, tot i que puguin coincidir en la forma;
  • perquè la precisió d’un text especialitzat i, per tant, un dels punts de mesura de la seva qualitat, només s’aconsegueix fent ús de la terminologia que usen els especialistes quan es comuniquen entre si.

La terminologia és una peça imprescindible de la representació de coneixement especialitzat i de la seva transferència, molt més important com més especialitzat és un text. No hi ha dubte que, com més alt és el nivell de consolidació i estructuració d’una matèria, més alt és el grau d’estandardització, univocitat i sistematicitat de la seva terminologia.

Amb aquesta col·lecció, els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona entra en uns àmbits terminogràficament innovadors en català. La terminologia que conté cada vocabulari és el resultat d’una recerca molt qualificada, a partir del buidatge d’obres originalment redactades en altres llengües i en els usos reals dels especialistes.

El procés de treball en què recolza la qualitat de les obres d’aquesta col·lecció és proporcional i adequat, tècnicament sistemàtic i cognitivament segur; i això perquè l’equip de treball que s’ha organitzat en cada cas mostra un equilibri entre les tres competències requerides pel treball terminològic: una competència en la matèria centrada en l’especialista, que ha estat l’autor de l’obra; una competència lingüística, que han aportat els filòlegs i les filòlogues que han assistit els especialistes, i una competència social d’adequació a la situació, per la qual han vetllat els Serveis Lingüístics, coneixedors de les necessitats terminològiques que requereix la normalització lingüística.

 

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Materials (942)

assaig de flexió Materials

assaig de flexió

Materials
  • ca
    assaig de flexió m
  • es
    ensayo de flexión m
  • en
    bending test n
  • Assaig que consisteix en l’aplicació d’una flexió creixent i quasi estàtica a una proveta d’un material determinat, fins a la fractura (en ceràmiques) o fins a assolir certs nivells de deformació plàstica (en aliatges metàl·lics). Amb aquest assaig es determinen paràmetres que quantifiquen les propietats de resistència mecànica a la flexió, la rigidesa i la ductilitat a la flexió.

assaig de Knoop Materials

assaig de Knoop

Materials
  • ca
    assaig de Knoop m
  • es
    ensayo de Knoop m
  • en
    Knoop hardness test n
  • Assaig de duresa en què s’utilitza un penetrador en forma de piràmide de base ròmbica que deixa una empremta en forma de rombe amb dues diagonals de longitud diferent, de les quals es mesura únicament la diagonal més gran. La manera de dur a terme l’assaig i d’obtenir el valor de duresa Knoop és idèntica a la descrita en l’assaig de Vickers.

assaig de partícules magnètiques

Materials
  • ca
    assaig de partícules magnètiques m
  • es
    ensayo de partículas magnéticas m
  • en
    magnetic particle test n
  • Assaig no destructiu que permet detectar defectes superficials en els materials i que consisteix en la magnetització del component que es vol observar, seguida de l’aplicació de partícules magnètiques. Si hi ha defectes en la superfície o en la zona propera a la superfície, les partícules s’acumulen al voltant dels defectes.

assaig de radiologia industrial

Materials
  • ca
    assaig de radiologia industrial m
  • es
    ensayo de radiología industrial m
  • en
    radiography test n
  • Assaig no destructiu que permet detectar defectes interns en els materials i que consisteix a fer incidir una radiació en el component o la peça que es vol observar, de manera que la intensitat de radiació emergent és més feble com més gran és l’espessor travessada i la capacitat d’absorció del material. La radiació emergent incideix posteriorment sobre una pel·lícula radiogràfica i la impressiona, o bé sobre una pantalla sensible. El nivell d’impressió és més elevat en la zona en què la radiació ha travessat el possible defecte. Entre les radiacions emprades hi ha els raigs X, els raigs γ, els neutrons i els electrons.

assaig de resiliència

Materials
  • ca
    assaig de resiliència m
  • ca
    assaig de xoc m
  • ca
    assaig d’impacte m
  • es
    ensayo de resiliencia m
  • es
    ensayo de choque m
  • es
    ensayo de impacto m
  • en
    resilience test n
  • en
    impact test n
  • Assaig mitjançant el qual es mesura l’energia que pot absorbir un material quan la càrrega s’aplica per impacte. Alguns dels equipaments emprats són els pèndols de Charpy i d’Izod.

assaig de Rockwell Materials

assaig de Rockwell

Materials
  • ca
    assaig de Rockwell m
  • es
    ensayo de Rockwell m
  • en
    Rockwell hardness test n
  • Assaig de duresa en què s’utilitza un penetrador amb el qual s’aplica una força de compressió sobre una proveta de material i es mesura la profunditat de l’empremta. La duresa Rockwell, a diferència de les dureses Brinell i Vickers, és adimensional, ja que està definida per l’índex de penetració en el material i el valor de la duresa es llegeix directament en el duròmetre. Cadascuna de les escales de duresa Rockwell es caracteritza per un tipus de penetrador i una càrrega determinats. Els penetradors emprats són boles d’acer de diferent diàmetre o cons de diamant. També hi ha escales de Rockwell supeficials amb càrregues entre 300 i 450 N.

assaig de termofluència

Materials
  • ca
    assaig de termofluència m
  • es
    ensayo de termofluència m
  • en
    creep test n
  • Assaig que consisteix en l’aplicació d’una càrrega estàtica, per sota de la corresponent al límit elàstic, i el mesurament de l’allargament experimentat pel material durant períodes de temps llargs. L’allargament experimentat es representa en ordenades i el temps en abscisses. Aquests resultats permeten determinar diversos paràmetres: l’allargament de fractura, la velocitat de termofluència secundària, el límit de termofluència o el temps de fractura.
  • figura:
    Corba típica obtinguda en un assaig de termofluència.

assaig de torsió Materials

assaig de torsió

Materials
  • ca
    assaig de torsió m
  • es
    ensayo de torsión m
  • en
    torsion test n
  • Assaig que consisteix en l’aplicació d’un esforç de torsió a una proveta cilíndrica de capçals quadrats, un extrem de la qual queda fixat a una màquina, mentre s’aplica l’esforç de torsió a l’altre extrem. Amb aquest assaig s’obté informació sobre el mòdul de rigidesa, el límit elàstic en cisallament i el mòdul de fractura de cisallament.

assaig de tracció Materials

assaig de tracció

Materials
  • ca
    assaig de tracció m
  • es
    ensayo de tracción m
  • en
    tension test n
  • en
    tensile test n
  • Assaig que consisteix en l’aplicació d’una força de tracció creixent, de manera quasi estàtica, a una proveta d’un material determinat, habitualment fins a la fractura. Amb aquest assaig es determinen paràmetres que quantifiquen les propietats de resistència mecànica a la tracció, la rigidesa, la ductilitat i la tenacitat. Les provetes es macanitzen en morfologia cilíndrica o prismàtica.
  • figura:
    Diagrama convencional típic de metalls i aliatges en un assaig de tracció.

assaig de Vickers Materials

assaig de Vickers

Materials
  • ca
    assaig de Vickers m
  • es
    ensayo de Vickers m
  • en
    Vickers hardness test n
  • Assaig de duresa que utilitza un penetrador de diamant en forma de piràmide de base quadrada, amb el qual s’aplica una força de compressió sobre una proveta de material i s’obté una empremta de forma quadrada les diagonals de la qual es mesuren amb un microscopi micromètic. Hi ha taules que, a partir del valor de la força emprada i del valor de la diagonal de l’empremta, permeten obtenir la duresa Vickers del material. Quan les càrregues emprades estan compreses entre 1 N i 0,1 N es parla de microduresa. Les unitats de la duresa Vickers són de resistència a la compressió.

assaig electroquímic

Materials
  • ca
    assaig electroquímic m
  • es
    ensayo electroquímico m
  • en
    electrochemical test n
  • Assaig que es duu a terme en un potenciòstat i amb el qual s’obtenen corbes densitat de corrent-potencial que permeten obtenir els anomenats potencials de corrosió. Els resultats obtinguts faciliten informació sobre els mecanismes de corrosió d’un procés i l’efecte que hi tenen els diferents paràmetres que poden afectar el procés.

assaig no destructiu

Materials
  • ca
    assaig no destructiu m
  • es
    ensayo no destructivo m
  • en
    non-destructive test n
  • Assaig que permet posar de manifest qualitats dels materials sense causar-ne deteriorament o destrucció. Els assajos no destructius s’usen en la detecció de defectes tridimensionals dels materials, com ara fissures, porositats, oclusions gasoses, inclusions d’escòria, etc. També s’usen en el control dimensional de peces, espessors de recobriment, etc.

assaig per corrents induïts

Materials
  • ca
    assaig per corrents induïts m
  • ca
    assaig per corrents paràsits m
  • ca
    assaig per corrents de Foucault m
  • es
    ensayo por corrientes inducidas m
  • es
    ensayo por corrientes parásitas m
  • es
    ensayo por corrientes de Foucault m
  • en
    eddy current test n
  • Assaig no destructiu, basat en el fenomen de la inducció magnètica, que permet detectar defectes interns en els materials conductors mitjançant una bobina sense nucli alimentada per un corrent altern que crea un camp magnètic variable, el qual genera un corrent elèctric induït en el material que es vol caracteritzar. El corrent induït genera un camp magnètic que s’oposa a l’anterior i el modifica. Aquests corrents induïts són funció de la permeabilitat magnètica i la conductivitat elèctrica del material, que es veuen modificades per la presència de defectes.

assaig per determinar la temperatura de transició dúctil-fràgil

Materials
  • ca
    assaig per determinar la temperatura de transició dúctil-fràgil m
  • es
    ensayo para la determinación de la temperatura de transición dúctil-frágil m
  • en
    test for determining the ductil to brittle transition temperature n
  • Assaig que permet determinar la temperatura de transició dúctil-fràgil d’un material, consistent a sotmetre una sèrie de provetes a assaigs d’impacte a diferent temperatura.

assaig per líquids penetrants

Materials
  • ca
    assaig per líquids penetrants m
  • es
    ensayo por líquidos penetrantes m
  • en
    liquid dye penetrant test n
  • Assaig no destructiu que permet detectar defectes superficials en els materials i que consisteix a aplicar un líquid d’elevat poder humectant que penetra a les possibles fissures per capil·laritat. Els defectes es posen de manifest amb la utilització d’una substància anomenada revelador. El sulfat de calci, el talc o el gel de sílice són substàncies emprades com a reveladors.

assecatge Materials

assecatge

Materials
  • ca
    assecatge m
  • es
    secado m
  • en
    drying n
  • Tractament tèrmic que consisteix a eliminar un líquid, fins i tot el retingut per capil·laritat, d’un material. Es pot dur a terme mitjançant aire calent (entre 110 °C i 120 °C) o mitjançant infrarojos. Els aglutinants generalment necessiten temperatures més elevades (entre 200 °C i 300 °C).

ausforming Materials

ausforming

Materials
  • ca
    ausforming m
  • es
    ausforming m
  • en
    ausforming n
  • Tractament termomecànic derivat del tremp martensític normal, que es fa a alguns aliatges ferris per augmentar-ne la resistència, consistent a deformar de manera important l’aliatge escalfat a la temperatura d’austenització, evitant la recristal·lització de l’austenita i provocant-ne l’enduriment, i refredar-lo bruscament en aigua per obtenir-ne la martensita.