Noms comuns de malalties de les plantes

© Autoria: Martí Nadal; Assumpció Moret
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2021 (Primera edició, 2000)

Les informacions d’aquest diccionari es van publicar per primer cop l’any 2000 dins la col·lecció Miscel·lània Terminològica.

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialistes (Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona)

Martí Nadal
Assumpció Moret

Com a lingüista (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)

En tasques diverses de suport

Laura Ferrer (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

Els especialistes són els responsables de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Els lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

El coneixement de les malalties de les plantes a Catalunya ve de molt antic, però no hi ha hagut continuïtat en la recerca durant llargs períodes de temps. Cada investigador ha començat pràcticament de nou desconeixent sovint la tasca realitzada pels seus predecessors, ja que els treballs no es publicaven en revistes especialitzades (que no existien ni existeixen a Catalunya).

Si bé és cert que hi ha algunes publicacions en català que tracten de les infestacions de les plantes produïdes per insectes, no s’ha publicat fins avui cap recull ampli sobre els noms de les malalties causades per fongs, bacteris i virus. Aquest glossari és un recull global dels noms comuns de les malalties de les plantes en català.

Som conscients que les persones que l’usin hi poden detectar algunes mancances, però esperem que, amb el temps, les noves aportacions, nostres i d’altres autors, normalitzaran aquest lèxic específic que és difícil de fixar, tant per la manca de tradició en aquest àmbit de coneixement com pel caràcter interdisciplinari de la fitopatologia.

De fet, en la sanitat vegetal, hi concorren tant fitopatòlegs i botànics com zoòlegs, químics i enginyers agrònoms, és a dir, un conjunt de persones amb una formació bàsica molt diversa i que sovint treballen en especialitats fitopatològiques diferents, per la qual cosa la majoria d’ells no tenen una visió global de tota la problemàtica. Això fa que el transvasament de coneixements entre els uns i els altres sigui pràcticament inexistent o es limiti a petits cercles, i a la pràctica cadascun d’aquests grups empri un lèxic propi, de vegades imprecís i fins i tot erroni si els conceptes que volen expressar pertanyen a una àrea de coneixement que no dominen.

Aquesta obra està adreçada a totes les persones interessades en el coneixement de les malalties de les plantes, especialment als que treballen en l’àmbit de la patologia vegetal, però també al profà en la sanitat vegetal que està interessat en el coneixement d’aquest lèxic.

En aquest vocabulari s’inclouen prop de 900 entrades de noms comuns i savis de les malalties de les plantes, però s’han exclòs voluntàriament la majoria dels noms dels insectes i altres animals, ja que es tracta d’organismes estudiats àmpliament pels zoòlegs.

Cada entrada d’aquest vocabulari correspon a un concepte diferent. Per això, cada entrada consta d’una sola definició. Les definicions contenen els noms científics, vàlids actualment, de l’agent causant de la malaltia i el nom comú i científic de la planta hostatgera. Els noms científics (escrits en
cursiva) van seguits del nom de l’autor o autors que han descrit l’organisme al·ludit. Si aquesta descripció ha estat modificada posteriorment, es manté el nom de l’autor de la primera descripció entre parèntesis o claudàtors i tot seguit s’indica el nom de l’autor que ha introduït la modificació. Els noms dels autors es presenten de forma abreujada, d’acord amb la bibliografia sobre aquesta matèria.

Martí Nadal
Assumpció Moret
Professors titulars de Fitopatologia
Departament de Biologia Vegetal
Facultat de Biologia
Universitat de Barcelona

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Malalties de les plantes (787)

rovell vesiculós Malalties de les plantes

rovell vesiculós

Malalties de les plantes
  • ca
    rovell vesiculós m
  • ca
    rovell vesiculós estalactiforme m
  • Infecció de les espècies dels gèneres Pinus, Myrica i Pedicularis, produïda per fongs uredinals del gènere Cronartium.
  • nota:
    En les espècies del gènere Pinus es desenvolupen ecidis vesiculosos, i en Myrica spp. i Pedicularis spp. es desenvolupen uredis i telis columnars.

rovell vesiculós de l’escorça del pi Malalties de les plantes

rovell vesiculós de l’escorça del pi

Malalties de les plantes
  • ca
    rovell vesiculós de l’escorça del pi m
  • Infecció de les espècies del gènere Pinus, especialment P. contorta, P. ponderosa (on es desenvolupen els ecidis) i Comandra umbellata ssp. pallida i Geocaulon lividum (on es desenvolupen els telis) produïda pel fong uredinal Cronartium comandrae Peck.

sarna berrugosa de la patata Malalties de les plantes

sarna berrugosa de la patata

Malalties de les plantes
  • ca
    sarna berrugosa de la patata f
  • ca
    agalla negra f
  • ca
    sarna negra de la patata f
  • Infecció de la patatera (Solanum tuberosum L.) produïda pel quitridiomicet Synchytrium endobioticum (Schilbersky) Percival, que provoca l’aparició d’unes berrugues a la superfície dels tubercles que, en secció, presenten un aspecte semblant al marbre.

sarna crostosa de la patata Malalties de les plantes

sarna crostosa de la patata

Malalties de les plantes
  • ca
    sarna crostosa de la patata f
  • Infecció del tubercle de la patatera (Solanum tuberosum L.) produïda per Rhizoctonia solani Kühn, anamorf del basidiomicet Thanatephorus cucumeris (Frank) Donk, que provoca una descomposició del coll de les tiges infectades i l’aparició en els tubercles d’un recobriment micelià i d’esclerots que formen crostes.