Diccionari de fitopatologia

© M. Assumpció Moret Benaset
© Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona

Primera edició (en línia): 2013-2018

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

M. Assumpció Moret Benaset (professora emèrita del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB)

Com a lingüista (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)

En tasques diverses de suport

Laura Botet, Mireia Bartolí, Laia Camps, Paula García, Lídia Vilà, Lidia Arroyo (estudiants en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF )

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Els Serveis Lingüístics són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

El Diccionari de fitopatologia que presentem volem que sigui una eina de treball bàsica que ajudi a millorar la terminologia fitopatològica i contribueixi a fer més precisa la comunicació científica en la nostra llengua.

Aquesta obra va adreçada a totes les persones que treballen en l’àmbit de la fitopatologia o s’interessen pel món de la patologia de les plantes i, molt especialment, als estudiants universitaris que fan assignatures relacionades amb aquesta disciplina.

Els termes definits en aquest diccionari s’han seleccionat a partir dels materials usats en la docència d’aquesta matèria (termes genèrics, noms de patògens, noms de malalties, etc.) i a partir de les obres de referència bàsica relacionades amb aquest camp.

Com que la fitopatologia és una ciència interdisciplinària, la majoria de termes procedeixen d’altres camps conceptualment propers, com ara la botànica, la micologia, l’agronomia, la fisiologia, la genètica, etc. En qualsevol cas, aquest diccionari no pretén abastar l’extensa terminologia relacionada amb aquest camp de coneixement ni ser una obra terminològica definitiva, sinó més aviat recollir la terminologia més bàsica i imprescindible per endinsar-se en aquesta matèria d’estudi.

En aquesta primera fase de la publicació hem limitat el diccionari bàsicament a termes generals de fitopatologia i, especialment, als termes relacionats amb els fongs, en tant que organismes patògens. Més endavant, s’inclouran termes corresponents a la resta de grups d’organismes responsables de malalties en les plantes.

Cada entrada d’aquest diccionari conté el terme català i els equivalents castellà i anglès, que són les altres dues llengües en què es troba bona part de la bibliografia de referència de la fitopatologia. També s’han inclòs unes breus definicions per tal de precisar el significat del terme. Si una entrada té més d’un significat possible dins el camp de la fitopatologia, s’han numerat les definicions corresponents a cada concepte. De vegades, les definicons s’acompanyen d’exemples d’ús. En molts casos també s’inclouen notes, més o menys extenses, que expliquen algun aspecte que creiem important, com ara l’estadi del cicle de vida d’un fong, les característiques del patogen, les característiques de les estructures de reproducció, la formulació d’un producte, etc.

Per altra banda hem enriquit el diccionari amb la creació d’entrades a partir d’un terme genèric. Per exemple, a partir del terme genèric cercosporiosi entrem un nombre variable de termes específics (cercosporiosi de la bleda, cercosporiosi de la remolatxa, cercosporiosi del pi, cercosporiosi dels cítrics) que són tipus concrets de cercosporiosi.

Com que l’elaboració d’una obra terminològica és un procés relativament llarg i l’edició en línia facilita enormement fer-ne una publicació parcial i anar-la completant amb actualitzacions periòdiques, aquesta obra s’ha publicat per parts des del 2013, en què es van publicar les primeres lletres, fins a l’acabament definitiu el juny de 2018.

Per acabar només volem donar les gràcies a tots els que han col·laborat en l’elaboració d’aquest diccionari i als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona que n’han fet l’assessorament tècnic, la revisió lingüística i l’edició en línia.

Assumpció Moret

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Fitopatologia (1626)

quitridials Fitopatologia

quitridials

Fitopatologia
  • ca
    quitridials f pl
  • es
    quitridiales f pl
  • en
    chytridiales n pl
  • Ordre de fongs del grup dels quitridiomicets, majoritàriament aquàtics, però també adaptats a la vida terrestre i paràsits de plantes vasculars, com ara la família de les olpidiàcies, amb el gènere més representatiu Olpidium, i la de les sinquitriàcies, amb l’espècie més coneguda Synchytrium endobioticum, responsable de la sarna verrucosa de la patata.

quitridiomicets Fitopatologia

quitridiomicets

Fitopatologia
  • ca
    quitridiomicets m pl
  • es
    quitridiomicetes m pl
  • en
    chytridiomicetes n pl
  • Grup de fongs més primitius, generalment aquàtics, sapròfits o paràsits, amb cèl·lules reproductores uniflagel·lades, hifes cenocítiques i paret cel·lular de quitina.
  • nota:
    Els quitridiomicets conformen un grup molt diversificat, de classificació complicada, que es basa en la forma de l'aparell vegetatiu i de les zoòspores i en les característiques del cicle vital. Els principals ordres són les quitridials, les blastocladials i les monoblefaridals.

reacció d’hipersensibilitat

Fitopatologia
  • ca
    reacció d’hipersensibilitat f
  • ca
    resposta d’hipersensibilitat f
  • es
    reacción de hipersensibilidad f
  • es
    respuesta de hipersensibilidad f
  • en
    hypersensitive response n
  • Mecanisme de defensa de les plantes que es produeix en combinacions incompatibles entre hoste i organisme patogen, en el qual les cèl·lules infectades i les circumdants de la zona de penetració del patogen es necrosen i moren ràpidament, i, com a conseqüència, els patògens que hi ha a l’àrea d’activitat de la resposta hipersensible queden aïllats pel teixit necròtic.

receptacle Fitopatologia

receptacle

Fitopatologia
  • ca
    receptacle m
  • es
    receptáculo m
  • en
    receptacle n
  • Estructura de suport i de protecció de les fructificacions d’alguns fongs.
  • nota:
    En els gasteromicets de l'ordre fal·lals, és l'estructura de suport de la gleba himenial. En les laboulbeniomicètides (ascomicets de l'ordre de les laboulbenials), és l'estructura que sosté els cossos fructífers formadors d'ascòspores i un nombre variable d'apèndixs. En les leocials, és un conjunt de falsos teixits que protegeixen l'himeni fèrtil.

reproducció asexual Fitopatologia

reproducció asexual

Fitopatologia
  • ca
    reproducció asexual f
  • ca
    reproducció vegetativa f
  • es
    reproducción asexual f
  • es
    reproducción vegetativa f
  • en
    asexual reproduction n
  • en
    vegetative reproduction n
  • En els fongs, reproducció sense fusió de gàmetes, mitjançant la propagació d’espores (esporangiòspores i conidis) o de forma vegetativa (fragments de miceli o de fructificacions).
  • nota:
    La fase que presenta la reproducció asexual s'anomena fase imperfecta o anamòrfica.

reproducció sexual Fitopatologia

reproducció sexual

Fitopatologia
  • ca
    reproducció sexual f
  • es
    reproducción sexual f
  • en
    sexual reproduction n
  • En els fongs, reproducció en què els gàmetes es fusionen en dues etapes (plasmogàmia i cariogàmia) i formen un zigot diploide, que més tard experimenta meiosi i origina les espores anomenades meiòspores.
  • nota:
    La fase que presenta la reproducció sexual s'anomena fase perfecta o teleomòrfica.