Diccionari de fitopatologia

© M. Assumpció Moret Benaset
© Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona

Primera edició (en línia): 2013-2018

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

M. Assumpció Moret Benaset (professora emèrita del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB)

Com a lingüista (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)

En tasques diverses de suport

Laura Botet, Mireia Bartolí, Laia Camps, Paula García, Lídia Vilà, Lidia Arroyo (estudiants en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF )

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Els Serveis Lingüístics són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

El Diccionari de fitopatologia que presentem volem que sigui una eina de treball bàsica que ajudi a millorar la terminologia fitopatològica i contribueixi a fer més precisa la comunicació científica en la nostra llengua.

Aquesta obra va adreçada a totes les persones que treballen en l’àmbit de la fitopatologia o s’interessen pel món de la patologia de les plantes i, molt especialment, als estudiants universitaris que fan assignatures relacionades amb aquesta disciplina.

Els termes definits en aquest diccionari s’han seleccionat a partir dels materials usats en la docència d’aquesta matèria (termes genèrics, noms de patògens, noms de malalties, etc.) i a partir de les obres de referència bàsica relacionades amb aquest camp.

Com que la fitopatologia és una ciència interdisciplinària, la majoria de termes procedeixen d’altres camps conceptualment propers, com ara la botànica, la micologia, l’agronomia, la fisiologia, la genètica, etc. En qualsevol cas, aquest diccionari no pretén abastar l’extensa terminologia relacionada amb aquest camp de coneixement ni ser una obra terminològica definitiva, sinó més aviat recollir la terminologia més bàsica i imprescindible per endinsar-se en aquesta matèria d’estudi.

En aquesta primera fase de la publicació hem limitat el diccionari bàsicament a termes generals de fitopatologia i, especialment, als termes relacionats amb els fongs, en tant que organismes patògens. Més endavant, s’inclouran termes corresponents a la resta de grups d’organismes responsables de malalties en les plantes.

Cada entrada d’aquest diccionari conté el terme català i els equivalents castellà i anglès, que són les altres dues llengües en què es troba bona part de la bibliografia de referència de la fitopatologia. També s’han inclòs unes breus definicions per tal de precisar el significat del terme. Si una entrada té més d’un significat possible dins el camp de la fitopatologia, s’han numerat les definicions corresponents a cada concepte. De vegades, les definicons s’acompanyen d’exemples d’ús. En molts casos també s’inclouen notes, més o menys extenses, que expliquen algun aspecte que creiem important, com ara l’estadi del cicle de vida d’un fong, les característiques del patogen, les característiques de les estructures de reproducció, la formulació d’un producte, etc.

Per altra banda hem enriquit el diccionari amb la creació d’entrades a partir d’un terme genèric. Per exemple, a partir del terme genèric cercosporiosi entrem un nombre variable de termes específics (cercosporiosi de la bleda, cercosporiosi de la remolatxa, cercosporiosi del pi, cercosporiosi dels cítrics) que són tipus concrets de cercosporiosi.

Com que l’elaboració d’una obra terminològica és un procés relativament llarg i l’edició en línia facilita enormement fer-ne una publicació parcial i anar-la completant amb actualitzacions periòdiques, aquesta obra s’ha publicat per parts des del 2013, en què es van publicar les primeres lletres, fins a l’acabament definitiu el juny de 2018.

Per acabar només volem donar les gràcies a tots els que han col·laborat en l’elaboració d’aquest diccionari i als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona que n’han fet l’assessorament tècnic, la revisió lingüística i l’edició en línia.

Assumpció Moret

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Fitopatologia (1626)

flota Fitopatologia

flota

Fitopatologia
  • ca
    flota f
  • es
    grupo m
  • en
    group n
  • Conjunt de cossos fructífers dels basidiomicets que procedeixen d’una massa miceliana.
  • nota:
    En destaquen, entre d'altres, la flota de roure (Collybia fusipes), que forma grups en soques d'alzines, roures i faigs, i la flota de roure i alzina (Armillaria mellea), també anomenada alzinoi, responsable de la podridura blanca de les arrels d'espècies arbòries i arbustives, que fructifica habitualment formant grups compactes d'individus agrupats per la base del peu.

fong Fitopatologia

fong

Fitopatologia
  • ca
    fong m
  • es
    hongo m
  • en
    fungus n
  • Organisme eucariota heteròtrof (desproveït de clorofil·la i de pigments fotosintèticament actius), que es comporta com a simbiont, saprofític o paràsit, que té un tal·lus o cos vegetatiu que pot ser unicel·lular però que majoritàriament està constituït per filaments allargats i ramificats anomenats hifes, el conjunt de les quals forma el miceli; que té paret cel·lular principalment de quitina (només uns quants grups la presenten de cel·lulosa), que es reprodueix per espores i que necessita condicions apropiades d’humitat i temperatura per germinar, créixer i reproduir-se.

fong ameboide Fitopatologia

fong ameboide

Fitopatologia
  • ca
    fong ameboide m
  • es
    hongo ameboide m
  • en
    ameboid fungus n
  • Fong que presenta una fase vegetativa ameboide, generalment multinucleada (plasmodi), que s’alimenta per fagocitosi i està desproveït de paret cel·lular.
  • nota:
    Els fongs ameboides formen part del regne dels protoctists i tenen com a grups principals els mixomicets, que són plasmodis de vida lliure i que comprenen la majoria dels fongs ameboides, i els plasmodioforomicets (paràsits de plantes).

fong d’ambrosia Fitopatologia

fong d’ambrosia

Fitopatologia
  • ca
    fong d’ambrosia m
  • es
    hongo de ambrosía m
  • en
    ambrosia fungus n
  • Fong que viu en galeries fetes a la fusta per insectes del grup dels escolítids i per altres perforadors de la fusta (escarabats d’ambrosia), que s’alimenten d’aquests fongs simbiòtics.
  • nota:
    Els danys a la fusta no es deuen només a les perforacions que fan els insectes, sinó també al canvi de coloració i a la disminució de la resistència produïda pels fongs.

fong superior Fitopatologia

fong superior

Fitopatologia
  • ca
    fong superior m
  • es
    hongo superior m
  • en
    higher fungus n
  • Fong que no presenta cèl·lules flagel·lades en el cicle vital, que majoritàriament és filamentós amb miceli septat i ramificat i paret cel·lular de quitina i que està ben adaptat a viure fora de l’aigua.
  • nota:
    Són fongs superiors els zigomicets, els ascomicets, els basidiomicets i els deuteromicets.

fong veritable Fitopatologia

fong veritable

Fitopatologia
  • ca
    fong veritable m
  • ca
    eumicot m
  • es
    hongo verdadero m
  • en
    true fungus n
  • Organisme pertanyent al regne dels fongs (Fungi), que és heteròtrof, s’alimenta per absorció, presenta una paret cel·lular de quitina, té un tal·lus que pot ser unicel·lular però bàsicament és filamentós, cenocític o septat, es pot reproduir de manera asexual o sexual (en general la fase diploide dura poc temps).
  • nota:
    Són fongs veritables els quitridiomicets, els zigomicets, els ascomicets, els basidiomicets i els deuteromicets, i actualment també els glomeromicets (fongs de micorrizes).