Diccionari de fiscalitat

© Autoria: Grup d’Innovació Docent en Economia dels Impostos (GIDEI). Departament d’Economia (Secció d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola). Universitat de Barcelona.
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2021 (Primera edició: 2015)

Primera edició (en línia): 2015
Segona edició: 2021

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialistes (GIDEI)

Mercè Costa (coordinadora)
Clara Camps
Josep M. Duran
Àlex Esteller
Marta Espasa
Jordi Jofre
Daniel Montolio
Pilar Sorribas
Pere Taberner
Javier Vázquez

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Elisabet Solé (tècnica del PAU d’Economia i Empresa)

En tasques diverses de suport

Xènia Giménez, Laura Farré, Lidia Arroyo (estudiants en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

Els especialistes són responsables de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari està pensat per ser un recull continuat del repertori de conceptes sobre la fiscalitat i els seus fonaments que es poden trobar habitualment en el tractament d’aquesta matèria, amb entrades en tres llengües: català, castellà i anglès.

La matèria fiscal té un costum molt arrelat d’utilitzar la terminologia anglesa, fet comprensible ja que una bona part de la lectura fiscal s’ha basat en obres escrites en aquesta llengua. Per això és útil i convenient completar el bagatge terminològic amb les versions catalana i castellana dels conceptes.

La idea del diccionari va sorgir de l’equip de professors components del Grup d’Innovació Docent en Economia dels Impostos (GIDEI), grup d’innovació docent consolidat de la Universitat de Barcelona, tots ells docents de la matèria en diverses assignatures impartides pel Departament d’Economia (Secció d’Economia Pública, Economia Política i Economia Espanyola) de la Universitat de Barcelona. La finalitat és posar en mans dels alumnes i estudiosos un lèxic bàsic de termes fiscals com una eina més de suport i acompanyament en l’aprenentatge de la fiscalitat.

El projecte es va iniciar en el marc del Programa de Millora i Innovació Docent de la Universitat de Barcelona (PMID) amb una versió inicial consultable des del Campus Virtual per a les assignatures corresponents, i s’ha finalitzat amb la col·laboració dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, que s’han encarregat de l’aplicació de la metodologia terminològica (compleció i revisió de termes) i l’edició en línia.

La darrera actualització important d’aquest diccionari és del setembre de 2021, en què s’han incorporat noves entrades i s’han revisat totes les anteriors. Seran ben rebudes les observacions i noves aportacions que puguin ampliar, millorar i enriquir aquest repertori.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Fiscalitat (270)

funció assignativa del sector públic

Fiscalitat
  • ca
    funció assignativa del sector públic f
  • es
    función asignativa del sector público f
  • en
    resource allocation branch of government n
  • Conjunt d’accions del sector públic encaminades a millorar l’assignació de recursos en l’economia.
  • Conjunto de acciones del sector público que tienen por objetivo mejorar la asignación de recursos en la economía.

funció estabilitzadora del sector públic

Fiscalitat
  • ca
    funció estabilitzadora del sector públic f
  • es
    función estabilizadora del sector público f
  • en
    stabilization branch of government n
  • Conjunt d’accions del sector públic encaminades a suavitzar els cicles econòmics de l’economia.
  • Conjunto de acciones del sector público que tienen por objetivo suavizar los ciclos económicos de la economía

funció redistributiva del sector públic

Fiscalitat
  • ca
    funció redistributiva del sector públic f
  • es
    función redistributiva del sector público f
  • en
    redistributive branch of government n
  • Conjunt d’accions del sector públic encaminades a generar una distribució més equitativa de la renda.
  • Conjunto de acciones del sector público que tienen por objetivo generar una distribución más equitativa de la renta.

guany de capital no realitzat

Fiscalitat
  • ca
    guany de capital no realitzat m
  • es
    ganancia de capital no realizada f
  • en
    unrealized capital gain n
  • Benefici que no s’ha materialitzat, ja que encara no s’ha produït l’alienació de l’actiu que l’ha originat.
  • Beneficio que no se ha materializado, pues aún no se ha realizado la enajenación del activo que lo originó.
  • nota:
    Es tracta d'un benefici potencial, no real.
  • nota:
    Se trata de un beneficio potencial, no real.

guanys i pèrdues de capital

Fiscalitat
  • ca
    guanys i pèrdues de capital m pl
  • es
    ganancias y pérdidas de capital f pl
  • en
    capital gains n pl
  • Diferència entre el preu de venda i el preu de cost d’actius de capital, per alienació, traspàs o cessió. Si la diferència és positiva, parlem de guanys; si és negativa, de pèrdues.
  • Diferencia entre el precio de venta y el precio de coste de activos de capital, por enajenación, traspaso o cesión. Si la diferencia es positiva, hablamos de ganancias; si es negativa, de pérdidas.

il·lusió fiscal Fiscalitat

il·lusió fiscal

Fiscalitat
  • ca
    il·lusió fiscal f
  • es
    ilusión fiscal f
  • en
    fiscal illusion n
  • Efecte d’aplicar els impostos que fan menys visible la factura fiscal.
  • Efecto de aplicar los impuestos que hacen menos visible la factura fiscal.
  • nota:
    Si s'apliquen els impostos indirectes és més fàcil d'aconseguir.
  • nota:
    Si se aplican los impuestos indirectos es más fácil de conseguir.

impost Fiscalitat

impost

Fiscalitat
  • ca
    impost m
  • es
    impuesto m
  • en
    tax n
  • Transacció econòmica que estableix coactivament el sector públic al seu favor sense cap tipus de contraprestació directa i que ha de ser aprovada mitjançant una llei.
  • Transacción económica que establece coactivamente el sector público a su favor sin ningún tipo de contraprestación directa y que ha de ser aprobada mediante una ley.

impost ad valorem Fiscalitat

impost ad valorem

Fiscalitat
  • ca
    impost ad valorem [ad valorem: la] m
  • es
    impuesto ad valorem m
  • en
    ad valorem tax n
  • Impost calculat com a percentatge del preu de compra d’un bé o servei.
  • Impuesto calculado como porcentaje del precio de compra de un bien o servicio.
  • nota:
    Per exemple, l'IVA es calcula sobre el preu de transacció, l'impost de successions es calcula sobre el valor de l'herència.
  • nota:
    Por ejemplo, el IVA se calcula sobre el precio de transacción, el impuesto de sucesiones se calcula sobre el valor de la herencia.

impost afectat Fiscalitat

impost afectat

Fiscalitat
  • ca
    impost afectat m
  • es
    impuesto afectado m
  • en
    earmarked tax n
  • Impost que es destina a finançar una activitat concreta i específica que, en general, té algun tipus de relació amb l’activitat gravada.
  • Impuesto que se destina a financiar una actividad concreta y específica que, en general, tiene algún tipo de relación con la actividad gravada.
  • nota:
    Les cotitzacions socials són un exemple d'impost afectat.
  • nota:
    Las cotizaciones sociales son un ejemplo de impuesto afectado.

impost directe Fiscalitat

impost directe

Fiscalitat
  • ca
    impost directe m
  • es
    impuesto directo m
  • en
    direct tax n
  • Impost en el qual hi ha una relació directa entre el contribuent, que és el subjecte passiu, i l’administració pública. Es caracteritza per gravar manifestacions directes de la capacitat econòmica, com és l’obtenció de renda o la possessió de riquesa.
  • Impuesto en el que existe una relación directa entre el contribuyente, que es el sujeto pasivo, y la administración pública. Se caracteriza por gravar unas manifestaciones directas de la capacidad económica, como la obtención de renta o la posesión de riqueza.