Presentació i arbre de camp
per Joan Mallart i Navarra
Un motor que ha empès aquest treball ha estat la voluntat de contribuir a la normalització lingüística en un camp relacionat precisament amb aquest mateix procés de normalització. Des de l’àmbit escolar, d’intervenció pràctica en l’ensenyament de llengües, i també des de la reflexió científica sobre l’actuació didàctica, s’han generat, manllevat o simplement utilitzat una bona quantitat de termes que componen un corpus propi i important. No hi ha dubte de l’existència d’una terminologia pròpia compartida pels mestres i acumulada a partir dels cursos de formació inicial, de les escoles d’estiu i de les activitats de formació permanent. Entre aquestes últimes destaquen especialment els cursos de reciclatge que van formar lingüísticament i didàctica milers d’ensenyants. El panorama científic actual de la lingüística aplicada ha dedicat un espai considerable a l’ensenyament lingüístic tant de primera llengua, com de llengües afegides i fins de la reeducació dels trastorns del llenguatge.
Malgrat la importància reconeguda per tothom que té aquesta disciplina, no comptem fins ara amb cap obra terminològica especialitzada en català. I si es té en compte la importància que seguirà tenint en un futur immediat davant de l’exigència del coneixement de llengües en una Europa —en un món— sense fronteres, resulta evident el buit que cobreix modestament el present treball.
Pels qui conreen aquesta disciplina, en els darrers quinze o vint anys es fa palès l’extraordinari desenvolupament de la metodologia d’ensenyament i de les bases sobre les quals es fonamenta. És clar que el professorat especialista en didàctica lingüística és expert en el coneixement de la llengua des de tots els punts de vista. Avui es reconeix la necessària interdisciplinarietat en aquest domini, com en tants altres. Per tant, un abast més ampli que el de les dècades passades provoca el fet que especialistes en algun camp podrien tenir en algun moment alguna llacuna en qualsevol de les subàrees que constitueixen el panorama de la didàctica lingüística actual.
En efecte, repassant l’arbre de camp del diccionari, es pot veure com, al costat dels termes directament relacionats amb els continguts lingüístics que són objecte d’ensenyament, n’hi ha també de relacionats amb la psicolingüística —processos i dificultats individuals—, la sociolingüística —ús de la llengua en situacions de tipus social—, o fins aquells elements que ja han transcendit a la didàctica procedents de la gramàtica del text o de la pragmàtica. Es podria qüestionar la inclusió dels termes lingüístics per diverses raons. Entre elles, l’existència en català d’obres sobre el tema. Però si s’ha decidit incorporar-los ha estat per mor d’aplegar els continguts de l’ensenyament, juntament amb els mètodes i la resta de qüestions relacionades. Tot i que s’ha procurat reduir, sense aquesta branca, l’obra hauria quedat incompleta.
A la part més especialitzada, didàctica pròpiament dita, hi ha els termes relacionats amb les teories de l’aprenentatge lingüístic, amb les metodologies específiques de l’ensenyament de la llengua en general, i de les llengües afegides. L’actualitat del treball ha fet que una font important de la terminologia fossin els dissenys curriculars de les àrees lingüístiques (de català, castellà i llengües estrangeres fins a l’educació infantil, primària i secundària), dins dels quals s’ha concedit una importància especial als mètodes, estratègies, recursos i activitats d’aprenentatge.
Entre els descriptors d’un catàleg d’àrees de coneixement, hi ha hagut
la voluntat de cobrir l’àrea de didàctica de la llengua, part de l’àrea de didàctica i organització escolar i parts menors de psicolingüística o sociolingüística. El diccionari serà útil per als ensenyaments de mestre en les diverses especialitats, i també per als estudis de pedagogia, psicopedagogia i logopèdia.
D’alguna manera, doncs, són usuaris potencials del diccionari, ultra els professionals en actiu de l’ensenyament, els estudiants de diversos ensenyaments de primer i de segon cicle a qui l’obra va adreçada preferentment. L’orientació del treball és tant acadèmica com professional; perquè la professió d’ensenyar —i d’ensenyar llengua— és una activitat pràctica certament, però que es basa en teories i que no pot avui obviar els resultats de la recerca.
L’abundància de notes respon al desig d’augmentar la informació disponible en la definició. Es tracta d’informació complementària, d’ampliació, però que no és imprescindible per a la comprensió del terme. Amb tot, s’ha reduït al màxim ja que no es tracta d’un treball enciclopèdic sinó d’una obra que pretén ser àgil.
Quant a la priorització de les formes alternatives, s’han preferit les que estan més documentades en l’ús i en els textos. Quan la migradesa de fonts en català no ha permès fixar una tradició en el terme, s’ha recorregut a les formes orals més usuals.
Les llengües d’equivalència corresponen també a les llengües que es proposen per a l’aprenentatge de l’alumnat de primària i secundària, de manera que cada una de les llengües d’equivalència compta amb un professorat especialitzat i amb una nombrosa bibliografia didàctica. D’ençà del moviment de l’Escola Activa, potser més aviat hereu de la bibliografia francesa, ara ha irromput violentament i decidida tota la influència anglosaxona.
Finalment, cal dir que en la tipologia de fonts emprada hi ha textos orals (procedents de les classes, conferències i converses del professorat i dels especialistes), obres especialitzades (monografies, actes de congressos, dissenys curriculars, articles de revista, etc.), obres de referència (diccionaris generals normatius i, sobretot, diccionaris de lingüística, la relació dels quals queda recollida a la bibliografia, però especialment diccionaris de didàctica de la llengua —en francès i en anglès— que s’han utilitzat per a la revisió de la selecció terminològica d’aquest diccionari.
Arbre de camp
L’arbre de camp presentat a continuació representa l’estructura conceptual d’aquest diccionari i ha estat la base per a la selecció de termes, de manera que tots els termes inclosos en aquest diccionari pertanyen conceptualment a algun dels punts indicats en l’arbre de camp.
1. Lingüística
1.1 Lingüística teòrica
1.2 Fonètica i fonologia
1.3 Ortografia
1.4 Lèxic i semàntica
1.4.1 Lexicologia
1.4.2 Lexicografia
1.4.3 Semàntica
1.5 Morfosintaxi
1.5.1 Morfologia
1.5.2 Sintaxi
1.6 Dialectologia
1.7 Història de la llengua
2. Pragmàtica
3. Didàctica i currículum
3.1 Aprenentatge lingüístic
3.2 Metodologia: tècniques i estratègies didàctiques
3.3 Recursos i material didàctic
3.4 Currículum lingüístic
3.5 Objectius
3.6 Continguts
3.7 Activitats d’aprenentatge
3.8 Avaluació
4. Semiòtica
5 Psicolingüística
5.1 Trastorns del llenguatge
5.2 Psicofisiologia del llenguatge
5.3 Adquisició del llenguatge
6. Sociolingüística
7. Anàlisi del discurs
