Diccionari d’astronomia
© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)
Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)
Tasques diverses de suport
Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.
Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astronomia (867)
cos negre
Astronomia
-
ca
cos negre
m
-
es
cuerpo negro
m
-
en
blackbody
n
-
Cos hipotètic en equilibri tèrmic que absorbeix i reemet tota la radiació que rep.
cosmologia
Astronomia
-
ca
cosmologia
f
-
es
cosmología
f
-
en
cosmology
n
-
Ciència que estudia l’estructura i l’evolució de l’Univers en la seva totalitat.
cosmologia inflacionària
Astronomia
cràter meteorític
Astronomia
-
ca
cràter meteorític
m
-
ca
cràter d’impacte
m
-
es
cráter meteorítico
m
-
es
cráter de meteorito
m
-
es
cráter de impacto
m
-
en
meteoritic crater
n
-
en
meteorite crater
n
-
en
impact crater
n
-
Depressió produïda per l’impacte d’un meteorit sobre la superfície d’un planeta o satèl·lit.
cromodinàmica quàntica
Astronomia
-
ca
cromodinàmica quàntica
f
-
ca
cromodinàmica
f
-
ca
QCD
f [sigla]
-
es
cromodinámica cuántica
f
-
es
QCD
f [sigla]
-
en
chromodynamics
n
-
en
quantum chromodynamics
n
-
en
QCD
n [sigla]
-
Teoria quàntica de les interaccions fortes entre quarks. Segons aquesta teoria, la força que uneix els quarks s’incrementa ràpidament en separar-los, per la qual cosa no es poden observar aïllats.
cromosfera
Astronomia
-
ca
cromosfera
f
-
es
cromosfera
f
-
en
chromosphere
n
-
Capa de l’atmosfera solar entre la fotosfera i la corona.
cua
Astronomia
-
ca
cua
f
-
es
cola
f
-
en
tail
n
-
Component d’un cometa que consisteix en material evaporat del cos principal que, per efecte del moviment del cometa i del vent solar, arriba a estendre’s centenars de milions de quilòmetres. La cua està constituïda per dos elements diferents: la cua de pols, formada essencialment per partícules de pols, i la cua d’ions o cua de plasma, originada per l’acció del vent solar sobre el gas ionitzat procedent del cometa i amb una forma més rectilínia que la cua de pols.
culminació
Astronomia
-
ca
culminació
f
-
es
culminación
f
-
en
culmination
n
-
Pas d’un astre pel meridià d’un lloc. En la culminació superior, el pas té lloc a l’altura màxima, és a dir, pel meridià superior; mentre que, en la culminació inferior, el pas té lloc a l’altura mínima, és a dir, pel meridià inferior i, per tant, no pot ser observada directament. La culminació superior del Sol marca el migdia i la inferior, la mitjanit.
cúmul de galàxies
Astronomia
-
ca
cúmul de galàxies
m
-
ca
amàs de galàxies
m
-
es
cúmulo de galaxias
m
-
en
cluster of galaxies
n
-
en
galaxy cluster
n
-
Agrupació de centenars o milers de galàxies que es mantenen unides per la seva atracció gravitatòria mútua.
cúmul estel·lar
Astronomia
-
ca
cúmul estel·lar
m
-
es
cúmulo estelar
m
-
en
star cluster
n
-
Agrupació de desenes o milions d’estrelles, les quals, en la majoria de casos, han tingut un origen simultani. N’hi ha dos tipus clarament diferenciats: els cúmuls oberts o galàctics i els cúmuls globulars.
cúmul globular
Astronomia
-
ca
cúmul globular
m
-
es
cúmulo globular
m
-
es
cúmulo esférico
m
-
en
globular cluster
n
-
en
spherical cluster
n
-
Agrupació, aproximadament esfèrica, de centenars de milers o fins i tot milions d’estrelles, les quals s’han format al mateix temps a partir del mateix núvol de gas interestel·lar, que es troba típicament a l’halo galàctic.
cúmul obert
Astronomia
-
ca
cúmul obert
m
-
ca
cúmul galàctic
m
-
es
cúmulo abierto
m
-
es
cúmulo galáctico
m
-
en
open cluster
n
-
en
galactic cluster
n
-
Agrupació poc compacta de desenes d’estrelles joves en el pla de la Via Làctia.
data juliana
Astronomia
-
ca
data juliana
f
-
es
fecha juliana
f
-
en
Julian date
n
-
Dia julià combinat amb la fracció de dia transcorreguda, començant pel migdia del temps universal. La fracció del dia es calcula dividint el temps universal per 24 (les 00.00 hores corresponen al migdia i les 12.00 hores, a la mitjanit).
declinació
Astronomia
-
ca
declinació
f
-
es
declinación
f
-
en
declination
n
-
Coordenada celeste que mesura la latitud, per sobre o per sota de l’equador, en l’esfera celeste. Vegeu també ascensió recta.
denes de Bailey
Astronomia
-
ca
denes de Bailey
f pl
-
es
perlas de Baily
f pl
-
en
Baily’s beads
n pl
-
Cadena de punts lluminosos visible justament al principi i al final de la fase de totalitat d’un eclipsi solar. Es tracta de fragments de la fotosfera solar que brillen a través de les valls situades a la vora del disc lunar.
densitat
Astronomia
-
ca
densitat
f
-
ca
densitat de massa
f
-
es
densidad
f
-
en
density
n
-
símbol
ρ
-
Mesura de la compacitat de la matèria en un objecte igual al quocient de la massa pel volum de l’objecte. Les unitats més utilitzades en astronomia són els quilograms per metre cúbic (kg/m3) i els grams per centímetre cúbic (g/cm3).
densitat còsmica
Astronomia
-
ca
densitat còsmica
f
-
es
densidad cósmica
f
-
en
cosmic density
n
-
Densitat global de la massa-energia de l’Univers.
densitat crítica
Astronomia
-
ca
densitat crítica
f
-
es
densidad crítica
f
-
en
critical density
n
-
Valor de la densitat còsmica que, en les equacions cosmològiques per a un fluid perfecte, separa les solucions obertes de les tancades. En els models cosmològics estàndard de Friedmann-Robertson-Walker un univers amb densitat crítica és un univers pla.
deriva dels continents
Astronomia