Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

cinturons de Van Allen

Astronomia
  • ca
    cinturons de Van Allen m pl
  • ca
    cinturó de radiació de Van Allen m
  • es
    cinturones de Van Allen m pl
  • es
    cinturón de radiación m
  • en
    Van Allen belts n pl
  • en
    radiation belt n
  • en
    Van Allen radiation belt n
  • Dues regions en forma toroïdal situades a la magnetosfera terrestre i formades per partícules energètiques carregades que procedeixen del vent solar i són atrapades pel camp magnètic de la Terra. El cinturó interior, format bàsicament per protons, es troba a uns 3.000 km per sobre de la superfície terrestre, mentre que el cinturó exterior, format bàsicament per electrons, es troba entre els 18.000 i els 20.000 km d’alçada.

classe de lluminositat

Astronomia
  • ca
    classe de lluminositat f
  • es
    clase de luminosidad f
  • en
    luminosity class n
  • Esquema de classificació de les estrelles, segons la lluminositat intrínseca, basat en les diferències subtils de les seves ratlles espectrals. La classe de lluminositat és una indicació de la gravetat superficial d’una estrella i informa del seu estat evolutiu. L’anomenat sistema MKK, dissenyat per William Morgan, Phillip Keenan i Edith Kellman, defineix les classes de lluminositat següents: 0, estrelles més brillants; Ia, supergegants d’alta lluminositat; Ib, supergegants de baixa lluminositat; II, gegants lluminoses; III, gegants normals; IV, subgegants, i V, estrelles de la seqüència principal.

classe espectral Astronomia

classe espectral

Astronomia
  • ca
    classe espectral f
  • es
    clase espectral f
  • en
    spectral class n
  • Esquema de classificació de les estrelles, dissenyat per Annie Cannon, basat en el color percebut (relacionat amb la temperatura superficial de l’estrella) i l’aparença dels seus espectres. De major a menor temperatura superficial, les classes espectrals fonamentals són O, B, A, F, G, K, M, R, N i S. Vegeu també tipus espectral.

classificació de Hubble

Astronomia
  • ca
    classificació de Hubble f
  • ca
    seqüència de Hubble f
  • es
    clasificación de Hubble f
  • es
    secuencia de Hubble f
  • en
    Hubble classification scheme n
  • en
    Hubble sequence n
  • Mètode desenvolupat per Edwin Hubble per classificar les galàxies segons la seva morfologia. Originàriament, Hubble va classificar les galàxies en quatre grans categories: espirals, espirals barrades, el·líptiques i irregulars. L’esquema de classificació de Hubble es representa gràficament mitjançant l’anomenat diagrama de diapasó.

COBE Astronomia

COBE

Astronomia
  • ca
    COBE m
  • es
    COBE m
  • en
    COBE n
  • Primer satèl·lit de la NASA, llançat el 1989 i destinat a estudiar la radiació cosmològica de fons. El COBE va mesurar l’espectre i la distribució angular de la radiació de fons, i va confirmar-ne la isotropia extrema. A més va detectar per primer cop minúscules fluctuacions de la temperatura (d’uns trenta milionèsims de Kelvin) coherents amb les prediccions dels models de formació d’estructures en el cosmos basats en la matèria fosca. El nom d’aquest satèl·lit és la sigla de cosmic background explorer.

col·lapse gravitatori

Astronomia
  • ca
    col·lapse gravitatori m
  • ca
    col·lapse gravitacional m
  • es
    colapso gravitatorio m
  • es
    colapso gravitacional m
  • en
    gravitational collapse n
  • Contracció sobtada d’una estrella massiva que es produeix quan la pressió de radiació, dirigida cap a l’exterior, no és capaç d’equilibrar la pressió gravitatòria, dirigida cap al seu interior. En un col·lapse gravitatori, s’alliberen, de manera quasi instantània i catastròfica, grans quantitats d’energia potencial que són la causa de les explosions de supernoves i de la formació d’estrelles de neutrons i de forats negres.

col·lapse monolític

Astronomia
  • ca
    col·lapse monolític m
  • es
    colapso monolítico m
  • en
    monolithic collapse n
  • Una de les dues categories en què se subdivideixen els escenaris teòrics de formació de galàxies de tipus primerenc (el·líptiques i lenticulars). En l’escenari tradicional del col·lapse monolític, les E i S0 es van formar a partir d’un únic núvol de gas que es va convertir ràpidament en estrelles, mentre es contreia sota la seva pròpia gravetat. Aquest procés hauria tingut lloc relativament aviat en la història de l’Univers. Vegeu també formació jeràrquica.

con de llum Astronomia

con de llum

Astronomia
  • ca
    con de llum m
  • es
    cono de luz m
  • en
    light cone n
  • Superfície de l’espaitemps formada per totes les direccions possibles dels raigs de llum que passen per un esdeveniment puntual. La llum emesa per una font lluminosa, en l’espai tridimensional, forma una esfera que s’expandeix amb el temps. En l’espaitemps, en canvi, genera una estructura cònica. Dos punts qualssevol del con de llum poden estar connectats causalment.