Diccionari d’astronomia

camp quàntic

Astronomia

• ca
  camp quàntic m
• es
  campo cuántico m
• en
  quantum field n
• Camp d’energia que crea i destrueix partícules de manera continuada, d’acord amb les probabilitats de la mecànica quàntica, i transmet les forces de la natura.

canal d’efusió

Astronomia

• ca
  canal d’efusió m
• es
  canal de efusión m
• en
  outflow channel n
• Accident de la superfície de Mart que sembla el resultat d’una inundació catastròfica ocorreguda fa uns tres mil milions d’anys i que evidencia l’existència de grans quantitats d’aigua líquida en el passat remot del planeta. Es troben únicament a les regions equatorials.

canal de desguàs

Astronomia

• ca
  canal de desguàs m
• es
  canal de desagüe m
• en
  runoff channel n
• Accident de la superfície de Mart que sembla ser un sistema fluvial, amb rius i afluents interconnectats, i que evidencia l’existència de grans quantitats d’aigua líquida en el passat remot del planeta, fa uns quatre mil milions d’anys, quan l’atmosfera de Mart era més densa i la superfície, més calenta. Es troben únicament a les terres altes de l’hemisferi sud marcià.

candela estàndard

Astronomia

• ca
  candela estàndard f
• es
  candela estándar f
• en
  standard candle n
• Qualsevol objecte astronòmic, d’aspecte fàcilment identificable i de lluminositat coneguda, que pugui utilitzar-se en l’estimació de distàncies. En són un bon exemple les supernoves de tipus I, que assoleixen sempre una lluminositat màxima molt semblant, amb valors propers als d’una galàxia sencera. Per aquesta raó, les supernoves s’utilitzen per determinar la distància a galàxies molt llunyanes.

canibalisme galàctic

Astronomia

• ca
  canibalisme galàctic m
• es
  canibalismo galáctico m
• en
  galactic cannibalism n
• Fusió de galàxies en què una galàxia gegant, situada normalment al centre d’un cúmul de galàxies, n’engoleix de més petites.

capa d’ozó

Astronomia

• ca
  capa d’ozó f
• ca
  ozonosfera f
• es
  capa de ozono f
• es
  ozonosfera f
• en
  ozone layer n
• en
  ozonosphere n
• Estrat de la part superior de l’atmosfera terrestre amb una concentració d’ozó prou alta com per impedir que gran part de la radiació ultraviolada del Sol arribi a la superfície de la Terra.

captura

Astronomia

• ca
  captura f
• es
  captura f
• en
  capture n
• Absorció d’una partícula atòmica per una altra.

captura d’heli

Astronomia

• ca
  captura d’heli f
• es
  captura de helio f
• en
  helium capture n
• Mecanisme pel qual es formen elements químics pesants per mitjà de la captura d’un nucli d’heli. Per exemple, el carboni pot formar elements més pesants fusionant-se amb altres nuclis de carboni, però és més probable que ho faci capturant nuclis d’heli, ja que aquest procés requereix menys energia.

captura de neutrons

Astronomia

• ca
  captura de neutrons f
• ca
  captura neutrònica f
• es
  captura de neutrones f
• es
  captura neutrónica f
• en
  neutron capture n
• Mecanisme primari pel qual es formen els nuclis atòmics dels elements químics més pesants que el ferro dins les estrelles. Consisteix en l’addició de neutrons als nuclis atòmics, que acaben transformant-se en protons mitjançant la desintegració β.

càrrega de color

Astronomia

• ca
  càrrega de color f
• ca
  color m
• es
  carga de color f
• es
  color m
• en
  color charge n
• en
  color n
• En la cromodinàmica quàntica, fa referència figurativament a una determinada propietat dels quarks que pot assolir tres valors o colors, anomenats per convenció: vermell, verd i blau. Els quarks de colors diferents s’atreuen, mentre que els del mateix color es repel·leixen per la força nuclear forta. La càrrega de color no té cap relació amb la radiació electromagnètica ni amb la percepció del color per part dels humans.

casquet polar estacional

Astronomia

• ca
  casquet polar estacional m
• es
  casquete polar estacional m
• en
  seasonal polar cap n
• Part dels casquets polars marcians que està sotmesa a variacions estacionals, de manera que la seva extensió es modifica al llarg de l’any marcià. És menys brillant que la part residual i està formada exclusivament per diòxid de carboni.

casquet polar residual

Astronomia

• ca
  casquet polar residual m
• es
  casquete polar residual m
• en
  residual polar cap m
• Part dels casquets polars marcians que roman permanentment congelada sense experimentar variacions estacionals sensibles. És més brillant que la part estacional i es creu que, a més de diòxid de carboni, pot contenir certa quantitat d’aigua congelada.

cefeida

Astronomia

• ca
  cefeida f
• es
  cefeida f
• en
  Cepheid n
• Estrella variable la lluminositat de la qual canvia d’una manera característica: augmenta bruscament i després disminueix lentament. El període d’una cefeida està relacionat amb la seva lluminositat i, per aquesta raó, determinar-lo permet obtenir una estimació de la distància de l’estrella. N’hi ha de dos tipus: les cefeides de tipus I, riques en metalls, i les cefeides de tipus II, pobres en metalls.

cèl·lula de convecció

Astronomia

• ca
  cèl·lula de convecció f
• ca
  cèl·lula convectiva f
• es
  célula de convección f
• es
  célula convectiva f
• en
  convection cell n
• Massa d’aire de forma cel·lular que es presenta en una convecció.

centre de gravetat

Astronomia

• ca
  centre de gravetat m
• es
  centro de gravedad m
• en
  center of gravity n
• Punt d’un cos sobre el qual actua la resultant de les forces gravitatòries. En un camp gravitatori uniforme, el centre de gravetat i el centre de massa coincideixen.

centre de massa

Astronomia

• ca
  centre de massa m
• ca
  centre d’inèrcia m
• es
  centro de masas m
• es
  centro de inercia m
• en
  center of mass n
• en
  center of inertia n
• Punt de l’espai on es concentra la massa d’un o més objectes. Segons la mecànica newtoniana, en un sistema de masses aïllat, aquest punt es mou amb velocitat constant.

cicle CNO

Astronomia

• ca
  cicle CNO m
• ca
  cicle de Bethe-Weizsäcker m
• es
  ciclo CNO m
• es
  ciclo de Bethe-Weizsäcker m
• en
  CNO cycle n
• en
  Bethe-Weizsäcker cycle n
• Mètode predominant de combustió de l’hidrogen a l’interior d’estrelles amb masses més grans que la del Sol, per a les quals la temperatura central excedeix els setze milions de Kelvin. Aquest mecanisme, que comprèn una sèrie de reaccions termonuclears en les quals un nucli de carboni va absorbint protons (nuclis d’hidrogen) fins a emetre finalment un nucli d’heli, va ser descobert independentment per Hans Bethe i Carl von Weizsäcker. Vegeu també cadena protó-protó.

cicle de les taques solars

Astronomia

• ca
  cicle de les taques solars m
• es
  ciclo de las manchas solares m
• es
  período undecenal m
• en
  sunspot cycle n
• Període semiregular d’uns onze anys durant el qual fluctuen el nombre i la distribució de taques solars. L’astrònom aficionat Heinrich Schwabe va ser el primer a constatar aquesta periodicitat l’any 1843.

cicle solar

Astronomia

• ca
  cicle solar m
• es
  ciclo solar m
• en
  solar cycle n
• Període semiregular d’uns vint-i-dos anys entre aparicions successives de taques solars en la mateixa latitud i amb la mateixa polaritat. La polaritat del Sol s’inverteix amb cada nou cicle de les taques solars.