Diccionari d’astronomia
© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)
Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)
Tasques diverses de suport
Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.
Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astronomia (867)
bòlid
Astronomia
-
ca
bòlid
m
-
es
bólido
m
-
en
fireball
n
-
Meteor produït per un meteoroide de grans dimensions l’origen del qual pot ser un asteroide o un cometa. Del total de meteors observats, només un 0,6 % són bòlids.
bombolla local
Astronomia
-
ca
bombolla local
f
-
es
burbuja local
f
-
en
local bubble
n
-
Gran cavitat del medi interestel·lar on es troben el Sol i diverses estrelles veïnes.
bosc Lyman-α
Astronomia
-
ca
bosc Lyman-α
m
-
es
bosque Lyman-α
m
-
en
Lyman-α forest
n
-
Conjunt de ratlles d’absorció Lyman-α (Lα) amb diferents desplaçaments cap al vermell cosmològic que s’observen en l’espectre dels quàsars i que són produïdes per núvols d’hidrogen neutre situats entre els quàsars i nosaltres.
bosó
Astronomia
-
ca
bosó
m
-
es
bosón
m
-
en
boson
n
-
Un dels dos grups al qual pertanyen totes les partícules conegudes de l’Univers. Els bosons són partícules d’espín enter i originen forces com ara la gravitatòria i l’electromagnètica. Les energies del seu estat fonamental són positives. Vegeu també fermió.
braç espiral
Astronomia
-
ca
braç espiral
m
-
es
brazo espiral
m
-
en
spiral arm
n
-
Regió del disc d’una galàxia espiral on la matèria s’amuntega temporalment a mesura que orbita al voltant del centre galàctic. A conseqüència de la forta compressió que experimenten el gas i la pols interestel·lars, els braços espirals són regions de formació estel·lar activa.
brana
Astronomia
-
ca
brana
f
-
es
brana
f
-
en
brane
n
-
Cadascun dels objectes extensos que apareixen en la teoria de cordes. Una p-brana té p dimensions: una 1-brana és una corda, una 2-brana és una membrana, etc.
branca asimptòtica de les estrelles gegants
Astronomia
-
ca
branca asimptòtica de les estrelles gegants
f
-
es
rama asintótica de las estrellas gigantes
f
-
en
asymptotic giant branch
n
-
Regió del diagrama HR ocupada per les estrelles que experimenten, per segona i darrera vegada, la fase de gegant vermella.
branca de les gegants vermelles
Astronomia
branca horitzontal
Astronomia
-
ca
branca horitzontal
f
-
es
rama horizontal
f
-
en
horizontal branch
n
-
Regió del diagrama HR en què les estrelles que han abandonat la seqüència principal tornen a assolir l’equilibri hidrostàtic. Les estrelles de la branca horitzontal cremen heli a l’interior del nucli (mitjançant el procés triple α) i hidrogen en una capa que l’envolta.
buit
Astronomia
-
ca
buit
m
-
es
vacío
m
-
en
void
n
-
Regió de l’Univers amb unes dimensions d’uns centenars de milions d’anys llum on s’observen molt poques galàxies.
bulb galàctic
Astronomia
-
ca
bulb galàctic
m
-
es
bulbo galáctico
m
-
en
galactic bulge
n
-
Regió esferoïdal de gas calent i d’estrelles situada al centre de les galàxies de disc.
cabellera
Astronomia
-
ca
cabellera
f
-
ca
coma
f
-
es
coma
f
-
en
coma
n
-
Esfera lluminosa difusa, que pot assolir un milió de quilòmetres de diàmetre, formada per la vaporització dels gels cometaris. Apareix al voltant del nucli dels cometes quan s’apropen al Sol. El nucli i la cabellera formen el cap d’un cometa.
cadena protó-protó
Astronomia
-
ca
cadena protó-protó
f
-
ca
cicle de Critchfield
m
-
es
cadena protón-protón
f
-
es
ciclo de Critchfield
m
-
en
proton-proton chain
n
-
en
Critchfield cycle
n
-
Mètode predominant de combustió de l’hidrogen a l’interior d’estrelles amb masses no més grans que la del Sol, per a les quals la temperatura central no excedeix els 16.000.000 K. Aquest mecanisme, que comprèn una sèrie de reaccions termonuclears en les quals quatre protons (nuclis d’hidrogen) es combinen per formar un nucli d’heli, va ser originàriament proposat per Charles Critchfield. Vegeu també cicle CNO.
calendari gregorià
Astronomia
-
ca
calendari gregorià
m
-
es
calendario gregoriano
m
-
en
Gregorian calendar
n
-
Calendari del món occidental, que suposa un reajustament i un refinament del calendari julià, instaurat pel papa Gregori XIII l’any 1582. Té una durada de 365,2425 dies solars mitjans gràcies a un cicle d’anys de traspàs de quatre-cents anys.
calendari julià
Astronomia
-
ca
calendari julià
m
-
es
calendario juliano
m
-
en
Julian calendar
n
-
Calendari instaurat per Juli Cèsar l’any 46 aC basat, per primer cop, en un any comú de 365 dies i un any de traspàs cada quatre anys.
camp
Astronomia
-
ca
camp
m
-
es
campo
m
-
en
field
n
-
Magnitud física, com ara el camp elèctric o el camp magnètic, que varia d’un punt a un altre de l’espai.
camp elèctric
Astronomia
-
ca
camp elèctric
m
-
es
campo eléctrico
m
-
en
electric field
n
-
Camp de força que s’estén en totes les direccions des d’una partícula carregada elèctricament, com ara un protó o un electró. El camp elèctric determina la força elèctrica exercida per aquesta partícula sobre totes les altres partícules de l’Univers amb càrrega elèctrica. La força del camp elèctric disminueix amb el quadrat de la distància.
camp escalar
Astronomia
-
ca
camp escalar
m
-
es
campo escalar
m
-
en
scalar field
n
-
Camp d’energia generat per partícules escalars hipotètiques (sense espín intrínsec).
camp gravitatori
Astronomia
-
ca
camp gravitatori
m
-
ca
camp gravitacional
m
-
es
campo gravitatorio
m
-
es
campo gravitacional
m
-
en
gravitational field
n
-
Camp de força que s’estén en totes les direccions des d’una partícula massiva. El camp gravitatori determina la força gravitatòria exercida per aquesta partícula sobre totes les altres partícules de l’Univers (amb massa o sense). La força del camp gravitatori disminueix amb el quadrat de la distància.
camp magnètic
Astronomia
-
ca
camp magnètic
m
-
es
campo magnético
m
-
en
magnetic field
n
-
Camp de força que acompanya qualsevol camp elèctric. El camp magnètic determina la força magnètica exercida sobre qualsevol partícula magnetitzada de l’Univers.