Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

teoria de la supergran unificació

Astronomia
  • ca
    teoria de la supergran unificació f
  • ca
    teoria del tot f
  • es
    teoría de la supergran unificación f
  • es
    teoría del todo f
  • en
    theory of everything n
  • en
    supergrand unified theory n
  • en
    TOE n [sigla]
  • Teoria física que pretén englobar la descripció de les quatre forces fonamentals, de les partícules i de l’estructura de l’espai i del temps. Es coneix també com a teoria del tot. Per poder formular una teoria del tot, però, cal primer desenvolupar una teoria de la gravetat quàntica satisfactòria.

teoria especial de la relativitat

Astronomia
  • ca
    teoria especial de la relativitat f
  • ca
    relativitat restringida f
  • ca
    relativitat especial f
  • ca
    teoria restringida de la relativitat f
  • es
    teoría especial de la relatividad f
  • es
    relatividad restringida f
  • es
    relatividad especial f
  • es
    teoría restringida de la relatividad f
  • en
    special theory of relativity n
  • en
    special relativity n
  • Teoria física, publicada el 1905 per Albert Einstein, que modifica la mecànica newtoniana per incorporar l’electromagnetisme representat per les equacions de Maxwell, i en què es recull el fet que les mesures d’espai, temps i massa són relatives a cada observador. El nom de relativitat restringida fa referència al fet que és una teoria aplicable únicament a mesures fetes en absència de gravetat. La gravetat es va incorporar deu anys més tard en la teoria general de la relativitat.

teoria general de la relativitat

Astronomia
  • ca
    teoria general de la relativitat f
  • ca
    relativitat general f
  • ca
    teoria de la relativitat f
  • es
    teoría general de la relatividad f
  • es
    relatividad general f
  • es
    teoría de la relatividad f
  • en
    general theory of relativity n
  • en
    general relativity n
  • Teoria de la gravetat formulada per Albert Einstein que reinterpreta geomètricament la força de la gravetat com una curvatura de l’espaitemps.

tercera llei de Newton

Astronomia
  • ca
    tercera llei de Newton f
  • ca
    tercera llei del moviment f
  • ca
    tercera llei de la dinàmica f
  • ca
    principi d’acció i reacció m
  • es
    tercera ley de Newton f
  • es
    tercera ley del movimiento f
  • es
    tercera ley de la dinámica f
  • es
    principio de la acción y de la reacción m
  • en
    Newton’s third law n
  • en
    third law of motion n
  • en
    principle of action and reaction n
  • Tercera de les lleis del moviment d’Isaac Newton, que estableix que a cada acció s’oposa sempre una reacció igual i de sentit contrari.

terres Astronomia

terres

Astronomia
  • ca
    terres f pl
  • ca
    continents m pl
  • ca
    terres altes f pl
  • es
    tierras f pl
  • es
    continentes m pl
  • es
    tierras altas f pl
  • en
    terrae n pl
  • en
    highlands n pl
  • Altiplans lunars, elevats alguns quilòmetres per sobre dels mars, que cobreixen el 85 % de la superfície d’aquest satèl·lit. Tenen un color gris clar i estan cobertes de cràters.

transició de fase Astronomia

transició de fase

Astronomia
  • ca
    transició de fase f
  • es
    transición de fase f
  • en
    phase transition n
  • Canvi abrupte entre dos estats d’equilibri diferents de la matèria o l’energia, com ara quan l’aigua refredada per sota del punt de congelació es transforma sobtadament en gel. Segons les teories de gran unificació de la física de partícules, l’Univers primerenc va patir una o més transicions de fase conforme s’expandia (es refredava). En aquest cas, l’energia que omplia uniformement l’espai feia el paper de l’aigua.

trencament de simetria

Astronomia
  • ca
    trencament de simetria m
  • es
    ruptura de simetría f
  • en
    symmetry breaking n
  • Reducció en la quantitat de simetria que té un sistema, normalment associada a una transició de fase. Per exemple, conforme l’Univers s’ha anat expandint i refredant, partícules i forces que eren inicialment indistingibles van deixar de ser-ho i van manifestar característiques diferents.