Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

temps sideri Astronomia

temps sideri

Astronomia
  • ca
    temps sideri m
  • ca
    temps sideral m
  • es
    tiempo sidéreo m
  • es
    tiempo sideral m
  • en
    sidereal time n
  • Angle horari del punt d’Àries. És un temps local, ja que depèn del meridià de l’observador. El temps sideri local és igual a l’ascensió recta de qualsevol estrella que passi pel meridià local, ja que en aquest instant el seu angle horari és nul. El punt d’Àries no és, però, un punt fix, sinó que es mou sobre l’esfera celeste a causa de la precessió dels equinoccis i la nutació. Si corregim únicament els efectes de la precessió, parlem del punt d’Àries mitjà o temps sideri mitjà. Si considerem també la nutació, obtenim el punt d’Àries veritable o temps sideri veritable. Vegeu també dia sideri.

temps universal coordinat

Astronomia
  • ca
    temps universal coordinat m
  • ca
    UTC m [sigla]
  • es
    tiempo universal coordinado m
  • es
    UTC m [sigla]
  • en
    Coordinated Universal Time n
  • en
    UTC n [sigla]
  • Temps universal que transcorre al ritme marcat pels rellotges atòmics però que s’ajusta periòdicament al temps basat en la rotació de la Terra, amb el qual manté així una diferència d’un nombre enter de segons.

teoria de l’estat estacionari

Astronomia
  • ca
    teoria de l’estat estacionari f
  • es
    teoría del estado estacionario f
  • en
    steady state theory n
  • Teoria cosmològica proposada per Herman Bodi, Thomas Gold i Fred Hoyle segons la qual l’Univers no té principi ni final i manté sempre la mateixa densitat mitjana, malgrat l’expansió observada, gràcies a la creació continuada de matèria a un ritme de 2,8 · 10–46 g/cm3/s (o aproximadament un nucleó per quilòmetre cúbic per any). El descobriment del fons còsmic de microones va arraconar definitivament aquesta teoria.

teoria de l’impacte gegant

Astronomia
  • ca
    teoria de l’impacte gegant f
  • es
    teoría del impacto gigante f
  • en
    giant impact theory n
  • Teoria actualment preferida sobre l’origen del sistema Terra-Lluna, que postula que la Lluna es va formar com a conseqüència de l’impacte d’un planeta de la mida aproximada de Mart amb la Terra primitiva durant els primers 50 milions d’anys de vida del sistema solar. És l’única teoria capaç d’explicar simultàniament les masses de tots dos cossos, l’elevat moment angular del sistema Terra-Lluna i la manca de ferro que presenta el nostre satèl·lit.

teoria de la condensació

Astronomia
  • ca
    teoria de la condensació f
  • es
    teoría de la condensación f
  • en
    condensation theory n
  • Model de formació del sistema solar actualment acceptat, que combina trets de la vella teoria nebular amb els nous coneixements de la química interestel·lar. Aquesta nova teoria proposa que els grans de pols interestel·lar presents a la nebulosa solar van actuar com a nuclis de condensació microscòpics i van facilitar l’acumulació inicial de la matèria.