Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

supernova Astronomia

supernova

Astronomia
  • ca
    supernova f
  • es
    supernova f
  • en
    supernova n
  • Mort explosiva d’una estrella que incrementa temporalment la seva lluminositat en molts ordres de magnitud, fins al punt d’arribar a eclipsar la llum de la resta de la galàxia en què es troba. Hi ha dos tipus de supernoves diferents segons el seu origen (encara que alliberen energies similars): les supernoves de tipus I i les supernoves de tipus II.

supernova de tipus I

Astronomia
  • ca
    supernova de tipus I f
  • ca
    supernova de detonació del carboni f
  • es
    supernova de tipo I f
  • es
    supernova de detonación de carbono f
  • en
    type I supernova n
  • en
    carbon-detonation supernova n
  • Supernova procedent d’una nana blanca de carboni integrada en un sistema binari amb una gegant vermella. La gegant vermella va transferint part de la seva massa a la nana blanca fins que aquesta supera la resistència al col·lapse gravitatori, exercida per la pressió de degeneració dels electrons. Un cop s’ha arribat a aquesta fase, la nana blanca comença a col·lapsar i a incrementar la seva temperatura fins que assoleix un punt en què comença la fusió termonuclear del carboni quasi simultàniament a tota l’estrella i es produeix una explosió que la desintegra.

supernova de tipus II

Astronomia
  • ca
    supernova de tipus II f
  • ca
    supernova de col·lapse del nucli f
  • es
    supernova de tipo II f
  • es
    supernova de colapso del núcleo f
  • en
    type II supernova n
  • en
    core-collapse supernova n
  • Supernova procedent d’una estrella molt jove i amb massa suficient com per arribar a formar ferro en el seu nucli, moment en què la pressió de la radiació disminueix abruptament i provoca en pocs segons el col·lapse de les capes externes de l’estrella i l’explosió posterior.

supersimetria Astronomia

supersimetria

Astronomia
  • ca
    supersimetria f
  • es
    supersimetría f
  • en
    supersymmetry n
  • en
    SUSY n
  • Propietat dels models matemàtics de partícules moderns segons la qual l’espaitemps té altres dimensions addicionals a més de les que percebem, anomenades dimensions de Grassmann. Una conseqüència de la supersimetria és el fet que cada camp o partícula hauria de tenir una parella amb un espín superior o inferior a la meitat del seu espín. La supersimetria relaciona fermions amb bosons i és la base dels intents d’unificació de la gravetat amb la resta de forces fonamentals.

T Tauri Astronomia

T Tauri

Astronomia
  • ca
    T Tauri f
  • es
    T Tauri f
  • en
    T Tauri n
  • Protoestrella en les darreres etapes de la seva formació. Just abans que comenci la combustió nuclear en el seu centre, les estrelles joves entren en una fase de gran activitat en què generen radiació i vents estel·lars molt intensos. Aquesta fase es caracteritza sovint per una violenta activitat superficial que produeix canvis erràtics en la lluminositat. Les estrelles T Tauri tenen una baixa temperatura superficial, espectres amb ratlles d’emissió intenses i ratlles d’absorció amples, i menors magnituds absolutes (lluminositats més grans) que estrelles de la seqüència principal de classes espectrals similars (G-M).

telescopi de Txerenkov

Astronomia
  • ca
    telescopi de Txerenkov m
  • es
    telescopio de Cherenkov m
  • en
    Cherenkov telescope n
  • Telescopi destinat a la detecció de raigs γ còsmics. La detecció és indirecta, ja que es fa mitjançant la captació de la llampada de llum de Txerenkov generada per la pluja d’electrons i positrons relativistes creats en les col·lisions dels raigs γ més energètics amb la part superior de l’atmosfera.

telescopi ultraviolat

Astronomia
  • ca
    telescopi ultraviolat m
  • es
    telescopio ultravioleta m
  • en
    ultraviolet telescope n
  • Telescopi dissenyat per fer observacions en l’ultraviolat. L’atmosfera de la Terra és parcialment opaca a aquestes longituds d’ona, raó per la qual els telescopis ultraviolats acostumen a col·locar-se en globus, coets o satèl·lits que els eleven per sobre de l’atmosfera o de la part més densa de l’atmosfera.