Diccionari d’astronomia
© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)
Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)
Tasques diverses de suport
Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.
Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astronomia (867)
singularitat
Astronomia
-
ca
singularitat
f
-
es
singularidad
f
-
en
singularity
n
-
Punt de l’espaitemps en què la densitat de matèria i la gravetat (i, per tant, la curvatura) són formalment infinites, com en el centre d’un forat negre. Tota regió de l’espaitemps amb propietats físiques que no poden ser descrites per les lleis que coneixem actualment constitueix una singularitat.
sistema binari
Astronomia
-
ca
sistema binari
m
-
ca
estrella binària
f
-
ca
binària
f
-
es
sistema binario
m
-
es
estrella binaria
f
-
es
binaria
f
-
en
binary-star system
n
-
en
binary star
n
-
en
binary
n
-
Sistema de dues estrelles en òrbita al voltant del seu centre de masses comú que es mantenen unides per l’atracció gravitatòria mútua. La major part de les estrelles formen part de sistemes binaris.
sistema de referència inercial
Astronomia
-
ca
sistema de referència inercial
m
-
es
sistema de referencia inercial
m
-
en
inertial frame of reference
n
-
Sistema de referència en què els cossos no accelerats es mouen seguint línies rectes.
sistema solar
Astronomia
-
ca
sistema solar
m
-
es
sistema solar
m
-
en
solar system
n
-
Conjunt format pel Sol i tots els objectes celestes que s’hi relacionen, com ara els planetes i els seus satèl·lits, els asteroides, els cometes i els altres cossos que orbiten el Sol.
sol actiu
Astronomia
-
ca
sol actiu
m
-
es
sol activo
m
-
en
active sun
n
-
Conjunt dels elements imprevisibles del comportament del Sol, com ara explosions sobtades de radiació en forma de protuberàncies i fulguracions. Vegeu també sol en calma.
sol de mitjanit
Astronomia
-
ca
sol de mitjanit
m
-
es
sol de media noche
m
-
en
midnight sun
n
-
El Sol vist sobre l’horitzó durant tota la nit a l’estiu a les regions més meridionals i septentrionals de la Terra.
sol en calma
Astronomia
-
ca
sol en calma
m
-
es
sol en calma
m
-
en
quiet sun
n
-
Conjunt d’elements subjacents i previsibles del comportament del Sol, com ara la seva temperatura mitjana fotosfèrica, que no canvien amb el temps. Vegeu també sol actiu.
sol mitjà
Astronomia
-
ca
sol mitjà
m
-
es
sol medio
m
-
en
mean sun
n
-
Sol fictici que es mou a velocitat constant sobre l’equador celeste amb un període igual a un any tròpic.
solstici d’estiu
Astronomia
-
ca
solstici d’estiu
m
-
ca
punt Càncer
m
-
es
solsticio de verano
m
-
es
punto Cáncer
m
-
en
summer solstice
n
-
Moment en què el Sol passa pel seu punt més elevat per sobre de l’equador celeste. A l’hemisferi nord, té lloc al voltant del 21 de juny.
solstici d’hivern
Astronomia
-
ca
solstici d’hivern
m
-
ca
punt Capricorn
m
-
es
solsticio de invierno
m
-
es
punto Capricornio
m
-
en
winter solstice
n
-
Moment en què el Sol passa pel seu punt més baix per sota de l’equador celeste. A l’hemisferi nord, té lloc al voltant del 21 de desembre.
sublimació
Astronomia
-
ca
sublimació
f
-
es
sublimación
f
-
en
sublimation
n
-
Procés pel qual un sòlid passa directament a la fase gasosa sense fer-se primer líquid.
superconductivitat
Astronomia
-
ca
superconductivitat
f
-
es
superconductividad
f
-
en
superconductivity
n
-
Fenomen pel qual un corrent elèctric no experimenta cap resistència elèctrica quan circula.
supercorda
Astronomia
-
ca
supercorda
f
-
es
supercuerda
f
-
en
superstring
n
-
Corda d’una teoria de cordes supersimètrica.
supercúmul
Astronomia
-
ca
supercúmul
m
-
es
supercúmulo
m
-
en
supercluster
n
-
Agrupació d’uns quants cúmuls de galàxies que formen un sistema no necessàriament lligat gravitatòriament.
supercúmul estel·lar
Astronomia
-
ca
supercúmul estel·lar
m
-
ca
SSC
m [sigla]
-
es
supercúmulo estelar
m
-
es
SSC
m [sigla]
-
en
super star cluster
n
-
en
SSC
n [sigla]
-
Cúmul estel·lar massiu amb lluminositat diversos ordres de magnitud més gran que la d’un cúmul globular. Usualment, encara que no exclusivament, són presents en galàxies sotmeses a interaccions gravitatòries o bé a fusions. Tenen mides d’algunes desenes de parsecs.
superfluïdesa
Astronomia
-
ca
superfluïdesa
f
-
es
superfluidez
f
-
en
superfluidity
n
-
Propietat que tenen alguns fluids sotmesos a temperatures extremament baixes de fluir a través de capil·lars i escletxes sense experimentar cap viscositat.
supergegant blava
Astronomia
-
ca
supergegant blava
f
-
es
supergigante azul
f
-
en
blue supergiant
n
-
Estrella supergegant de classe espectral O o B. Totes les supergegants blaves són calentes i joves. Rigel, a la constel·lació d’Orió, n’és el millor exemple.
supergegant vermella
Astronomia
-
ca
supergegant vermella
f
-
es
supergigante roja
f
-
en
red supergiant
n
-
Estrella supergegant extremament lluminosa. Sovint estan localitzades en la branca asimptòtica de les gegants del diagrama HR.
supergrànul
Astronomia
-
ca
supergrànul
m
-
es
supergránulo
m
-
en
supergranule
n
-
Part superior d’enormes cèl·lules convectives visibles a la fotosfera solar. El diàmetre habitual d’aquestes estructures és d’uns 30.000 km i contenen uns quants centenars de grànuls. La vida mitjana dels supergrànuls és d’unes 24 hores.
supergravetat
Astronomia
-
ca
supergravetat
f
-
es
supergravedad
f
-
en
supergravity
n
-
Conjunt de teories que unifiquen la relativitat general i la supersimetria.