Diccionari d’astronomia

saros

• ca
  saros m
• es
  saros m
• en
  saros n
• Període de temps de 18 anys, 11 dies i 8 hores que separa dos eclipsis solars virtualment idèntics.

satèl·lit

• ca
  satèl·lit m
• es
  satélite m
• en
  satellite n
• Qualsevol cos celeste en òrbita al voltant d’un altre cos celeste de més massa i grandària. Vegeu també lluna.

satèl·lit artificial

• ca
  satèl·lit artificial m
• es
  satélite artificial m
• en
  artificial satellite n
• Artefacte no tripulat, construït pels humans, que viatja per l’espai o es manté en òrbita al voltant del nostre planeta o d’un altre cos celeste.

satèl·lit galileà

• ca
  satèl·lit galileà m
• es
  satélite galileano m
• en
  Galilean satellite n
• Qualsevol dels quatre satèl·lits més brillants i més grans de Júpiter (Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo), batejats en el segle XVII per Galileu Galilei, que va ser el primer que els va observar.

satèl·lit pastor

• ca
  satèl·lit pastor m
• es
  satélite pastor m
• en
  shepherd satellite n
• Satèl·lit que produeix un efecte gravitatori sobre un anell planetari que ajuda a conservar-ne la forma. En són un exemple els satèl·lits de Saturn, Prometeu i Pandora, que segueixen òrbites localitzades a ambdues bandes de l’anell F.

secció eficaç

• ca
  secció eficaç f
• es
  sección eficaz f
• en
  cross section n
• Àrea efectiva de les partícules sotmeses a interaccions. És una mesura bàsica de la probabilitat d’interacció de les partícules.

segon atòmic

• ca
  segon atòmic m
• es
  segundo atómico m
• en
  atomic second n
• Durada de 9.192.631.770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi–133.

segona llei de Kepler

• ca
  segona llei de Kepler f
• ca
  llei de les àrees f
• es
  segunda ley de Kepler f
• es
  ley de las áreas f
• en
  Kepler’s second law n
• en
  law of areas n
• en
  law of equal areas n
• Segona de les lleis del moviment planetari de Johannes Kepler, que estableix que el radi vector de cada planeta (segment de la recta planeta-Sol) escombra àrees iguals en temps iguals en el seu moviment al voltant del Sol.

segona llei de Newton

• ca
  segona llei de Newton f
• ca
  segona llei del moviment f
• ca
  llei fonamental de la dinàmica f
• es
  segunda ley de Newton f
• es
  segunda ley del movimiento f
• es
  principio fundamental de la dinámica m
• es
  ley de la variación de la cantidad de movimiento f
• en
  Newton’s second law n
• en
  second law of motion n
• en
  dynamics fundamental principle n
• en
  momentum variation law n
• Segona de les lleis del moviment d’Isaac Newton, que estableix que la variació temporal del moment lineal d’un cos és igual, en mòdul i direcció, a la força externa total que se li aplica.

segona lluna plena

• ca
  segona lluna plena f
• es
  segunda luna llena f
• en
  blue moon n
• Segona lluna plena d’un mateix mes del calendari occidental. Atès que el mes sinòdic dura uns 29 dies i mig, això només succeeix aproximadament un cop l’any.

semieix major

• ca
  semieix major m
• es
  semieje mayor m
• en
  semimajor axis n
• El més llarg dels semieixos d’una el·lipse. S’utilitza generalment per representar la mida d’una el·lipse.

seqüència principal

• ca
  seqüència principal f
• es
  secuencia principal f
• en
  main sequence n
• Banda del diagrama de Hertzsprung-Russell que va en diagonal des de l’extrem superior esquerre fins a l’extrem inferior dret, i que és la banda en què es troben la major part de les estrelles (o, dit d’una altra manera, la banda en què les estrelles romanen més temps). Una estrella és a la seqüència principal mentre la seva principal font d’energia és la combustió estable de l’hidrogen en el nucli.

seqüència principal d’edat zero

• ca
  seqüència principal d’edat zero f
• ca
  ZAMS f [sigla]
• es
  secuencia principal de edad cero f
• es
  ZAMS f [sigla]
• en
  zero-age main sequence n
• en
  ZAMS n [sigla]
• Límit teòric inferior de la seqüència principal format per les estrelles que acaben de finalitzar l’etapa de protoestrella i comencen ja a cremar hidrogen de forma estable en els seus nuclis.

sèrie de Balmer

• ca
  sèrie de Balmer f
• ca
  sèrie de l’hidrogen f
• es
  serie de Balmer f
• es
  serie del hidrógeno f
• en
  Balmer series n
• en
  hydrogen series n
• Patró complet de ratlles d’emissió o ratlles d’absorció de l’espectre de l’àtom d’hidrogen causat per les transicions electròniques entre el segon nivell i els nivells superiors d’energia. Totes les ratlles cauen dins de l’espectre visible, raó per la qual també reben el nom de ratlles de l’hidrogen. Les ratlles espectrals de la sèrie de Balmer (o sèrie de l’hidrogen) es representen amb el símbol de l’hidrogen, com ara la ratlla H_α, corresponent a transicions electròniques entre el segon i el tercer nivell d’energia, que té una longitud d’ona de 6.563 Å i, per tant, un color vermellós.

sèrie de Brackett

• ca
  sèrie de Brackett f
• es
  serie de Brackett f
• en
  Brackett series n
• Patró complet de ratlles d’emissió o ratlles d’absorció en l’espectre de l’àtom d’hidrogen associat al quart nivell d’energia. Correspon al domini infraroig.

sèrie de Lyman

• ca
  sèrie de Lyman f
• es
  serie de Lyman f
• en
  Lyman series n
• Patró complet de ratlles d’emissió o ratlles d’absorció de l’espectre de l’àtom d’hidrogen causat per les transicions electròniques entre l’estat o nivell fonamental d’energia i els altres nivells. La ratlla L_α correspon a les transicions electròniques fetes cap al segon nivell d’energia o viceversa, la ratlla L_β correspon a les transicions que involucren el tercer nivell, la ratlla L_ᵞ correspon a les transicions del quart nivell, i així successivament.

sèrie de Paschen

• ca
  sèrie de Paschen f
• es
  serie de Paschen f
• en
  Paschen series n
• Patró complet de ratlles d’emissió o ratlles d’absorció de l’espectre de l’àtom d’hidrogen causat per les transicions electròniques entre el tercer nivell i els nivells superiors d’energia.

simetria

• ca
  simetria f
• es
  simetría f
• en
  symmetry n
• Propietat d’un sistema físic, una teoria o un procés que no canvia sota una transformació donada.

simulació de N cossos

• ca
  simulació de N cossos f
• es
  simulación de N cuerpos f
• en
  N-body simulation n
• Tècnica que utilitza ordinadors per reproduir les interaccions gravitatòries entre dos o més cossos que són representats com a conjunts de masses puntuals més petites (N cossos), de manera que l’evolució del fenomen estudiat es determina calculant en cada pas de temps les interaccions de cada massa puntual amb totes les altres.