Diccionari d’astronomia
© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)
Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)
Tasques diverses de suport
Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.
Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astronomia (867)
radiant
Astronomia
-
ca
radiant
m
-
es
radiante
m
-
en
radiant
n
-
Punt del cel en què sembla originar-se una determinada pluja de meteors. La constel·lació en què se situa el radiant dóna nom a la pluja de meteors.
radioactivitat
Astronomia
-
ca
radioactivitat
f
-
es
radiactividad
f
-
en
radioactivity
n
-
Energia que alliberen alguns elements atòmics molt pesants quan els seus nuclis decauen en nuclis més lleugers.
radiogalàxia
Astronomia
-
ca
radiogalàxia
f
-
es
radiogalaxia
f
-
en
radio galaxy
n
-
Galàxia activa que emet la major part de la seva energia en forma de radioones.
radiolòbul
Astronomia
-
ca
radiolòbul
m
-
es
radiolóbulo
m
-
en
radio lobe
n
-
Regió gasosa molt extensa connectada a una galàxia activa que emet grans quantitats de radioones.
radioona
Astronomia
-
ca
radioona
f
-
es
radioonda
f
-
en
radio wave
n
-
Ona electromagnètica situada a la regió de l’espectre electromagnètic corresponent a les longituds d’ona més llargues.
radiotelescopi
Astronomia
-
ca
radiotelescopi
m
-
es
radiotelescopio
m
-
en
radio telescope
n
-
Telescopi dissenyat per fer observacions de radioones.
radis dels anells
Astronomia
raigs còsmics
Astronomia
-
ca
raigs còsmics
m pl
-
es
rayos cósmicos
m pl
-
en
cosmic rays
n pl
-
Pluja de partícules carregades que colpeja les capes més exteriors de l’atmosfera terrestre a un ritme de 1000 partícules per metre quadrat per segon. Aquest flux de partícules, provinents en la seva major part de la Galàxia, consisteix en un 90 % de protons, un 9 % de partícules α i un 1 % de nuclis més pesants que l’hidrogen.
raigs γ
Astronomia
-
ca
raigs γ
m pl
-
ca
raigs gamma
m pl
-
es
rayos γ
m pl
-
es
rayos gamma
m pl
-
en
γ rays
n pl
-
en
gamma rays
n pl
-
Regió de l’espectre electromagnètic corresponent a la radiació de freqüència més gran i, per tant, més energètica.
raigs lunars
Astronomia
-
ca
raigs lunars
m pl
-
es
rayos lunares
m pl
-
en
lunar rays
n pl
-
Sistemes de raigs que emanen d’alguns cràters lunars, com ara Copèrnic i Tycho, procedents de les restes del material expulsat pels impactes que van formar aquests cràters.
raigs X
Astronomia
-
ca
raigs X
m pl
-
ca
raigs Röntgen
m pl
-
es
rayos X
m pl
-
es
rayos Röntgen
m pl
-
en
X rays
n pl
-
en
Röntgen rays
n pl
-
Regió de l’espectre electromagnètic corresponent a radiació de molt alta freqüència (longitud d’ona molt curta) situada entre l’ultraviolat i els raigs γ.
ratlla d’absorció
Astronomia
-
ca
ratlla d’absorció
f
-
es
línea de absorción
f
-
en
absorption line
n
-
Cadascuna de les franges fosques que apareixen sobre un espectre continu en els rangs de freqüències en què s’ha eliminat la radiació totalment o en part.
ratlla d’emissió
Astronomia
-
ca
ratlla d’emissió
f
-
es
línea de emisión
f
-
en
emission line
n
-
Cadascuna de les franges estretes i brillants formades per l’emissió de radiació d’un cert material en un rang de freqüències específic de l’espectre electromagnètic. Un gas calent produeix ratlles d’emissió en el seu espectre.
ratlla espectral
Astronomia
-
ca
ratlla espectral
f
-
ca
línia espectral
f
-
es
línea espectral
f
-
en
spectral line
n
-
Tret d’absorció o d’emissió en un espectre centrat en una longitud d’ona particular.
ratlles de Fraunhofer
Astronomia
ratlles prohibides
Astronomia
-
ca
ratlles prohibides
f pl
-
es
líneas prohibidas
f pl
-
en
forbidden lines
n pl
-
Ratlles espectrals observades en determinades regions de l’espai, com per exemple en les nebuloses d’emissió, però no en experiments de laboratori. Les col·lisions entre àtoms són molt més freqüents en els experiments de laboratori, ja que es treballa amb gasos molt menys enrarits que en l’espai; en aquestes circumstàncies els electrons salten a algun altre estat abans que l’emissió corresponent a una ratlla prohibida pugui tenir lloc.
recombinació
Astronomia
-
ca
recombinació
f
-
es
recombinación
f
-
en
recombination
n
-
Procés pel qual un electró es combina amb un ió.
refracció
Astronomia
-
ca
refracció
f
-
es
refracción
f
-
en
refraction
n
-
Canvi de trajectòria que experimenta un raig de llum quan travessa una superfície que limita dos medis transparents diferents.
regió activa
Astronomia
-
ca
regió activa
f
-
es
región activa
f
-
en
active region
n
-
Regió de la fotosfera del Sol que envolta un grup de taques solars i que pot fer erupció de forma violenta i imprevisible. Quan és màxim el nombre de taques solars, també ho és el de regions actives.
regió H II
Astronomia
-
ca
regió H II
f
-
es
región H II
f
-
en
H II region
n
-
Qualsevol regió d’hidrogen ionitzat (H II) de l’espai interestel·lar. Estan relacionades amb regions de formació estel·lar.