Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

protuberàncies Astronomia

protuberàncies

Astronomia
  • ca
    protuberàncies f pl
  • es
    protuberancias f pl
  • en
    prominences n pl
  • Grans arcs de gas calent que s’estenen des de la vora del Sol fins a desenes de milers de quilòmetres dins de la corona. Poden durar des d’unes poques hores fins a alguns mesos. Quan es veuen directament sobre la fotosfera apareixen com traces fosques i reben el nom de filaments.

punt de gir de la seqüència principal

Astronomia
  • ca
    punt de gir de la seqüència principal m
  • es
    punto de giro de la secuencia principal m
  • en
    main-sequence turnoff n
  • Punt del diagrama HR en què les estrelles més massives d’un cúmul estel·lar comencen a abandonar la seqüència principal i a evolucionar cap a la branca de les gegants vermelles. El punt de gir permet determinar l’edat del cúmul estel·lar.

quark Astronomia

quark

Astronomia
  • ca
    quark m
  • es
    quark m
  • en
    quark n
  • Partícula elemental amb càrrega elèctrica fraccional (+2/3 o –1/3), indivisible i sensible a la força nuclear forta. Hi ha sis tipus de quarks, designats per la inicial del seu nom anglès: u (up: dalt), d (down: baix), c (charmed: encantat), s (strange: estrany), b (bottom: fons, o beauty: bellesa) i t (top: cim, o truth: veritat). Cadascun dels sis tipus de quarks pot presentar-se en tres colors o càrregues de color diferents (vermell, verd i blau). Les partícules atòmiques com ara el protó i el neutró es formen per la unió de tres quarks.

quàsar Astronomia

quàsar

Astronomia
  • ca
    quàsar m
  • ca
    QSO m [sigla]
  • es
    quásar m
  • es
    cuásar m
  • es
    QSO m [sigla]
  • en
    quasar n
  • en
    QSO n [sigla]
  • en
    QSR n [sigla]
  • Radiofont intensa d’aspecte quasi estel·lar que és en realitat una galàxia activa formada en les primeres etapes de l’Univers i situada a una distància enorme de nosaltres, raó per la qual el seu espectre està fortament desplaçat cap al vermell. Els quàsars es troben entre els objectes intrínsecament més lluminosos de l’Univers. La sigla QSO prové de l’anglès quasi-stellar object.

radiació de Hawking

Astronomia
  • ca
    radiació de Hawking f
  • es
    radiación de Hawking f
  • en
    Hawking radiation n
  • Radiació produïda per un forat negre i que condueix a la seva progressiva evaporació. La producció de parells de partícules virtuals en les proximitats d’un forat negre pot fer que una de les partícules travessi l’horitzó d’esdeveniments del forat abans d’anihilar-se amb la seva parella i que, en conseqüència, aquesta última es transformi en una partícula real que s’escapa del forat negre i s’emporta part de la seva energia (massa).