Diccionari d’astronomia
© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)
Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)
Tasques diverses de suport
Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.
Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astronomia (867)
planetesimal
Astronomia
-
ca
planetesimal
m
-
es
planetesimal
m
-
en
planetesimal
n
-
Qualsevol dels objectes de la grandària de petites llunes (amb diàmetres d’uns quants centenars de quilòmetres) formats en gran nombre per condensació del material primordial de la nebulosa solar.
planetologia comparativa
Astronomia
-
ca
planetologia comparativa
f
-
es
planetología comparativa
f
-
en
comparative planetology
n
-
Ciència dedicada a l’estudi sistemàtic de les semblances i les diferències entre els planetes amb l’objectiu d’obtenir un coneixement més profund de la formació i l’evolució del sistema solar.
planisferi
Astronomia
-
ca
planisferi
m
-
es
planisferio
m
-
en
star chart
n
-
en
planisphere
n
-
Mapa estel·lar que permet visualitzar el cel a qualsevol hora i en qualsevol dia de l’any a una latitud geogràfica donada.
plasma
Astronomia
-
ca
plasma
m
-
es
plasma
m
-
en
plasma
n
-
Gas a una temperatura tan elevada que els seus àtoms es troben dissociats en càrregues negatives (electrons) i càrregues positives (nuclis atòmics parcialment o totalment ionitzats) lliures. És l’anomenat quart estat de la matèria, ja que, quan s’afegeix energia a un sòlid, aquest es converteix primer en un líquid, després en un gas i, finalment, en un plasma.
plasma polsegós
Astronomia
-
ca
plasma polsegós
m
-
es
plasma polvoriento
m
-
en
dusty plasma
n
-
Plasma que conté partícules de pols elèctricament carregades. La presència de pols en el plasma fa que aquest pugui tenir propietats d’un líquid o un sòlid. Els radis dels anells de Saturn són un exemple de plasma polsegós.
platja
Astronomia
-
ca
platja
f
-
es
playa
f
-
en
plage
n
-
Regió brillant i calenta de la cromosfera solar que tendeix a formar-se just abans de l’aparició d’una nova taca solar. Les platges són creades probablement per camps magnètics que ascendeixen des de l’interior del Sol, de manera que comprimeixen i escalfen una part de la cromosfera.
pluja de meteors
Astronomia
-
ca
pluja de meteors
f
-
es
lluvia de meteoros
f
-
en
meteor shower
n
-
Fenomen que es repeteix sempre per les mateixes dates, consistent en l’observació d’un gran nombre de meteors per hora que semblen provenir d’un punt comú en el cel, i que és causat pel pas anual de la Terra per les restes de la cua d’un cometa.
plutins
Astronomia
-
ca
plutins
m pl
-
es
plutinos
m pl
-
en
plutinos
n pl
-
Conjunt de petits cossos celestes del cinturó de Kuiper que tenen òrbites amb semieixos majors d’aproximadament 39 ua i excentricitats que van des de moderades a grans. El nom ve donat pel fet que Plutó és el membre principal d’aquesta població. Una característica destacada d’aquests objectes és que mantenen una ressonància orbital 3:2 amb Neptú.
pol celeste
Astronomia
-
ca
pol celeste
m
-
es
polo celeste
m
-
en
celestial pole
n
-
Punt de l’hemisferi nord o sud al voltant del qual sembla girar l’esfera celeste.
polarització
Astronomia
-
ca
polarització
f
-
es
polarización
f
-
en
polarization
n
-
Alineació dels camps elèctrics de les ones electromagnètiques en una direcció particular.
pol·lució lumínica
Astronomia
-
ca
pol·lució lumínica
f
-
es
polución lumínica
f
-
en
light pollution
n
-
Llum procedent de les zones habitades de la Terra que degrada les imatges astronòmiques.
porus
Astronomia
-
ca
porus
m
-
es
poro
m
-
en
pore
n
-
Taca solar petita d’aspecte puntiforme.
positró
Astronomia
-
ca
positró
m
-
es
positrón
m
-
en
positron
n
-
Partícula atòmica amb propietats idèntiques a les d’un electró però amb càrrega positiva. És l’antipartícula de l’electró.
precessió
Astronomia
-
ca
precessió
f
-
es
precesión
f
-
en
precession
n
-
Canvi lent en la direcció de l’eix de rotació d’un objecte, causat per alguna influència gravitatòria externa.
precessió dels equinoccis
Astronomia
-
ca
precessió dels equinoccis
f
-
es
precesión de los equinoccios
f
-
en
precession of the equinoxes
n
-
Precessió de l’eix de rotació de la Terra causada per les atraccions gravitatòries del Sol i la Lluna que provoca que els equinoccis es desplacin al llarg de l’eclíptica en direcció oest 50,2 segons d’arc per any o, equivalentment, que facin una volta sencera cada 25.800 anys.
precipitació d’heli
Astronomia
-
ca
precipitació d’heli
f
-
es
precipitación de helio
f
-
en
helium precipitation
n
-
Mecanisme responsable de la baixa abundància d’heli a la atmosfera de Saturn. L’heli es condensa a les capes superiors i forma una boira que es precipita en forma de pluja cap a l’interior de Saturn.
pressió de degeneració
Astronomia
pressió de radiació
Astronomia
-
ca
pressió de radiació
f
-
es
presión de radiación
f
-
en
radiation pressure
n
-
Pressió exercida per la radiació electromagnètica.
primera llei de Kepler
Astronomia
-
ca
primera llei de Kepler
f
-
es
primera ley de Kepler
f
-
en
Kepler’s first law
n
-
Primera de les lleis del moviment planetari de Johannes Kepler, que estableix que cada planeta es mou al voltant del Sol en una òrbita el·líptica amb el Sol en un dels seus focus.
primera llei de Newton
Astronomia
-
ca
primera llei de Newton
f
-
ca
primera llei del moviment
f
-
ca
primera llei de la dinàmica
f
-
ca
llei de la inèrcia
f
-
es
primera ley de Newton
f
-
es
primera ley del movimiento
f
-
es
primera ley de la dinámica
f
-
es
ley de la inercia
f
-
en
Newton’s first law
n
-
en
first law of motion
n
-
en
first law of dynamics
n
-
en
law of inertia
n
-
Primera de les lleis del moviment d’Isaac Newton, que estableix que, en absència de forces externes, un cos es manté en repòs o es mou a velocitat constant seguint una trajectòria rectilínia.