Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

òrbita geoestacionària

Astronomia
  • ca
    òrbita geoestacionària f
  • es
    órbita geoestacionaria f
  • en
    geostationary orbit n
  • Òrbita que permet que un satèl·lit artificial estigui sempre en la mateixa vertical d’un punt determinat de la superfície de la Terra. Això s’aconsegueix amb una altura orbital d’aproximadament 35.790 km en la qual s’igualen el període orbital del satèl·lit i el període de rotació de la Terra (23 h 56 min 4,09 s), de manera que el satèl·lit es manté estacionari respecte a la Terra.

oscil·lació de neutrins

Astronomia
  • ca
    oscil·lació de neutrins f
  • es
    oscilación de neutrinos f
  • en
    neutrino oscillation n
  • Solució del problema dels neutrins solars basada en el fet que els neutrins, atès que tenen una massa no nul·la, poden canviar el seu tipus. Així, el nucli del Sol podria estar produint el nombre de neutrins electró predit per la física nuclear, però en el seu camí cap a la Terra una fracció d’aquests neutrins pot transformar-se en neutrins muó i neutrins tau, i passar desapercebuts pels detectors de neutrins electró.

oval blanc Astronomia

oval blanc

Astronomia
  • ca
    oval blanc m
  • es
    óvalo blanco m
  • en
    white oval n
  • Qualsevol de les regions de color clar de l’hemisferi sud de l’atmosfera de Júpiter que, com la Gran Taca Vermella, són sistemes tempestuosos de llarga durada en els quals els vents giren en sentit antihorari. Hi ha un oval blanc molt a prop de la Gran Taca Vermella que s’observa des de 1938.

Pangea Astronomia

Pangea

Astronomia
  • ca
    Pangea f
  • ca
    Pangaea f
  • es
    Pangea f
  • es
    Pangaea f
  • en
    Pangea n
  • en
    Pangaea n
  • Supercontinent únic que es va formar a la Terra fa uns 250 milions d’anys quan la tectònica de plaques va fer que totes les masses continentals es fusionessin temporalment. Aquest enorme supercontinent estava envoltat per un únic oceà gegant anomenat Pantalassa. Els moviments posteriors de les plaques tectòniques van trencar la Pangea, que significa ‘totes les terres’, i va donar lloc als continents actuals. Aquest cicle es repeteix cada 600 milions d’anys.

parsec Astronomia

parsec

Astronomia
  • ca
    parsec m
  • es
    parsec m
  • es
    pársec m
  • en
    parsec n
  • símbol pc
  • Distància a què s’ha de situar una estrella per tal que la seva paral·laxi sigui exactament d’1 segon d’arc. Un parsec és igual a 206.000 ua o bé 3,26 anys llum. Els múltiples més utilitzats són el kiloparsec (kpc), igual a mil parsecs, i el megaparsec (Mpc), igual a un milió de parsecs. El nom parsec és un acrònim de l’anglès parallax in arc seconds.