Diccionari d’astronomia
© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)
Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)
Tasques diverses de suport
Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.
Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astronomia (867)
àpex
Astronomia
-
ca
àpex
m
-
es
ápex
m
-
en
apex
n
-
Punt de l’esfera celeste situat a la constel·lació d’Hèrcules cap a on es dirigeix, en el seu moviment, el sistema solar a una velocitat de 19,4 km/s, mesurada en el sistema de referència local. Vegeu també antiàpex.
apoastre
Astronomia
-
ca
apoastre
m
-
ca
apoàpside
m
-
es
apoastro
m
-
es
apoapsis
m
-
en
apastron
n
-
Punt de l’òrbita d’un astre secundari en què aquest es troba a la major distància del principal. Vegeu també periastre.
apogeu
Astronomia
-
ca
apogeu
m
-
es
apogeo
m
-
en
apogee
n
-
Punt de l’òrbita d’un objecte en què aquest és més distant de la Terra. Vegeu també perigeu.
àrea col·lectora
Astronomia
-
ca
àrea col·lectora
f
-
es
área colectora
f
-
en
collecting area
n
-
Àrea total d’un telescopi capaç de capturar la radiació entrant. Com més gran és el diàmetre del telescopi, més gran és l’àrea col·lectora i més dèbils són els objectes que permet observar.
ascensió recta
Astronomia
-
ca
ascensió recta
f
-
es
ascensión recta
f
-
en
right ascension
n
-
Coordenada celeste que mesura la longitud en l’esfera celeste. El punt zero marca l’equinocci de primavera. Vegeu també declinació.
associació d’estrelles
Astronomia
associació OB
Astronomia
-
ca
associació OB
f
-
es
asociación OB
f
-
en
OB association
n
-
Associació d’estrelles joves i calentes, predominantment de les classes espectrals O i B.
astenosfera
Astronomia
-
ca
astenosfera
f
-
es
astenosfera
f
-
en
asthenosphere
n
-
Capa semisòlida superior del mantell terrestre sobre la qual rellisquen les plaques tectòniques. Està situada just a sota de la litosfera.
asterisme
Astronomia
-
ca
asterisme
m
-
es
asterismo
m
-
en
asterism
n
-
Agrupació d’estrelles brillants d’una constel·lació (o de constel·lacions adjacents) que es reconeix independentment d’aquesta. En molts casos són més fàcilment identificables que les mateixes constel·lacions. Entre els asterismes més coneguts hi ha el cullerot (format per les estrelles del cap i el cos de l’Óssa Major, i el triangle d’estiu, format per les estrelles Deneb (constel·lació del Cigne), Altair (constel·lació de l’Àguila) i Vega (constel·lació de la Lira).
asteroide
Astronomia
-
ca
asteroide
m
-
ca
petit planeta
m
-
ca
planetoide
m
-
ca
planeta menor
m
-
es
asteroide
m
-
es
pequeño planeta
m
-
es
planetoide
m
-
es
planeta menor
m
-
en
asteroid
n
-
en
minor planet
n
-
en
planetoid
n
-
Qualsevol dels milers de petits membres rocosos del sistema solar que estan en òrbita al voltant del Sol.
asteroides Amor
Astronomia
-
ca
asteroides Amor
m pl
-
es
asteroides Amor
m pl
-
en
Amor asteroids
n pl
-
Asteroides propers amb òrbites localitzades entre les òrbites de la Terra i de Mart.
asteroides Apol·lo
Astronomia
-
ca
asteroides Apol·lo
m pl
-
es
asteroides Apolo
m pl
-
en
Apollo asteroids
n pl
-
Asteroides propers amb òrbites que s’encreuen amb la de la Terra. Els semieixos majors d’aquestes òrbites són més grans que el de l’òrbita terrestre, mentre que les distàncies en l’afeli són inferiors a 1,017 ua. Els períodes orbitals són superiors a un any.
asteroides Aton
Astronomia
-
ca
asteroides Aton
m pl
-
es
asteroides Atón
m pl
-
en
Aten asteroids
n pl
-
Asteroides propers que es troben sempre més propers al Sol que la Terra. Els semieixos majors de les òrbites d’aquests asteroides són més petits que el semieix de l’òrbita de la Terra. Els períodes orbitals són inferiors a un any.
asteroides propers
Astronomia
-
ca
asteroides propers
m pl
-
ca
NEA
m pl [sigla]
-
ca
NEO
m pl [sigla]
-
es
asteroides cercanos
m pl
-
es
NEA
m pl [sigla]
-
es
NEO
m pl [sigla]
-
en
near-Earth asteroids
n pl
-
en
Earth-approaching asteroids
n pl
-
en
near-Earth objects
n pl
-
en
NEA
n pl [sigla]
-
en
NEO
n pl [sigla]
-
Asteroides amb òrbites que els apropen a menys d’1,3 ua del Sol. Provenen, probablement, del cinturó d’asteroides del qual han estat expulsats per mitjà de col·lisions amb altres asteroides o d’interaccions gravitatòries amb altres cossos celestes (principalment, Júpiter). Hi ha tres tipus principals d’asteroides propers: els Amor, els Apol·lo i els Aton. Aquests noms provenen dels primers asteroides descoberts de cada un d’aquests tipus.
-
nota:
La sigla és tant NEA (de l'anglès near-Earth asteroids) com NEO (també de l'anglès near-Earth objects). Per això reben el nom d'asteroides NEA o asteroides NEO.
asteroides troians
Astronomia
-
ca
asteroides troians
m pl
-
ca
grup troià
m
-
es
asteroides troyanos
m pl
-
en
Trojan asteroids
n pl
-
Asteroides que es troben en la mateixa òrbita de Júpiter i que es mouen, a la mateixa velocitat, 60° per davant i per darrera del planeta.
astrobiologia
Astronomia
-
ca
astrobiologia
f
-
es
astrobiología
f
-
en
astrobiology
n
-
Ciència multidisciplinària en els continguts i interdisciplinària en l’execució, que investiga els processos que són responsables de la vida a l’Univers.
astronomia d’alta resolució
Astronomia
-
ca
astronomia d’alta resolució
f
-
es
astronomía de alta resolución
f
-
en
high-resolution astronomy
n
-
Astronomia observacional moderna caracteritzada per la utilització d’observatoris espacials i grans telescopis terrestres amb diàmetres de l’ordre dels deu metres i òptiques adaptatives.
astronomia de posició
Astronomia
-
ca
astronomia de posició
f
-
es
astronomía de posición
f
-
en
positional astronomy
n
-
Astronomia observacional tradicional dedicada a l’estudi i a la predicció de les posicions aparents dels planetes i les estrelles.
atmosfera estel·lar
Astronomia
-
ca
atmosfera estel·lar
f
-
es
atmósfera estelar
f
-
en
stellar atmosphere
n
-
Les capes més externes d’estrella, que poden ser observades directament.
atmosfera planetària
Astronomia
-
ca
atmosfera planetària
f
-
es
atmósfera planetaria
f
-
en
planetary atmosphere
n
-
Capa de gasos sobre la superfície d’un planeta, atrapada per la força de la gravetat.