Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

asterisme Astronomia

asterisme

Astronomia
  • ca
    asterisme m
  • es
    asterismo m
  • en
    asterism n
  • Agrupació d’estrelles brillants d’una constel·lació (o de constel·lacions adjacents) que es reconeix independentment d’aquesta. En molts casos són més fàcilment identificables que les mateixes constel·lacions. Entre els asterismes més coneguts hi ha el cullerot (format per les estrelles del cap i el cos de l’Óssa Major, i el triangle d’estiu, format per les estrelles Deneb (constel·lació del Cigne), Altair (constel·lació de l’Àguila) i Vega (constel·lació de la Lira).

asteroides Apol·lo Astronomia

asteroides Apol·lo

Astronomia
  • ca
    asteroides Apol·lo m pl
  • es
    asteroides Apolo m pl
  • en
    Apollo asteroids n pl
  • Asteroides propers amb òrbites que s’encreuen amb la de la Terra. Els semieixos majors d’aquestes òrbites són més grans que el de l’òrbita terrestre, mentre que les distàncies en l’afeli són inferiors a 1,017 ua. Els períodes orbitals són superiors a un any.

asteroides propers Astronomia

asteroides propers

Astronomia
  • ca
    asteroides propers m pl
  • ca
    NEA m pl [sigla]
  • ca
    NEO m pl [sigla]
  • es
    asteroides cercanos m pl
  • es
    NEA m pl [sigla]
  • es
    NEO m pl [sigla]
  • en
    near-Earth asteroids n pl
  • en
    Earth-approaching asteroids n pl
  • en
    near-Earth objects n pl
  • en
    NEA n pl [sigla]
  • en
    NEO n pl [sigla]
  • Asteroides amb òrbites que els apropen a menys d’1,3 ua del Sol. Provenen, probablement, del cinturó d’asteroides del qual han estat expulsats per mitjà de col·lisions amb altres asteroides o d’interaccions gravitatòries amb altres cossos celestes (principalment, Júpiter). Hi ha tres tipus principals d’asteroides propers: els Amor, els Apol·lo i els Aton. Aquests noms provenen dels primers asteroides descoberts de cada un d’aquests tipus.
  • nota:
    La sigla és tant NEA (de l'anglès near-Earth asteroids) com NEO (també de l'anglès near-Earth objects). Per això reben el nom d'asteroides NEA o asteroides NEO.