Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

nucli intern de la Terra

Astronomia
  • ca
    nucli intern de la Terra m
  • es
    núcleo interno de la Tierra m
  • en
    inner core n
  • La part més interna del nucli terrestre, formada principalment per níquel i ferro i que es creu que és sòlida (a diferència del nucli extern, que està format per material fos). L’anàlisi de registres històrics de terratrèmols suggereix que el nucli intern de la Terra gira lleugerament més ràpid que la resta del planeta.

núvol d’Oort Astronomia

núvol d’Oort

Astronomia
  • ca
    núvol d’Oort m
  • es
    nube de Oort f
  • en
    Oort cloud n
  • Halo esfèric sobreïxent de material cometari que presumiblement envolta el sistema solar a distàncies entre 75.000 ua i 150.000 ua aproximadament (el límit inferior és molt dubtós, de manera que hi ha qui creu que podria endinsar-se fins al límit superior del cinturó de Kuiper). Es creu que és la reserva dels cometes de període llarg, que quan penetren per primera vegada dins del sistema solar intern tenen un afeli en aquest rang de distàncies. Les estrelles que s’apropen al Sol pertorben les òrbites dels cometes d’aquest núvol i els envien cap a l’interior del sistema solar, on el planeta Júpiter torna a pertorbar-ne la trajectòria i fa que o bé s’escapin del sistema solar o bé siguin capturats en una òrbita de període més curt. El temps total de caiguda cap a l’interior del sistema solar seguint una òrbita parabòlica oscil·la entre 50.000 i 2,4 milions d’anys.

núvols d’alta velocitat

Astronomia
  • ca
    núvols d’alta velocitat m pl
  • es
    nubes de alta velocidad f pl
  • en
    high velocity clouds n pl
  • en
    HVCs n pl [sigla]
  • Núvols d’hidrogen atòmic amb velocitats radials incompatibles amb la rotació diferencial del disc de la nostra galàxia. Entre les diverses hipòtesis que hi ha sobre el seu origen, destaca la possibilitat que es tracti de romanents gasosos procedents de l’halo de la nostra galàxia o de galàxies satèl·lit properes (com ara els núvols de Magalhães) que es desplomen sobre el disc de la Via Làctia i proporcionen combustible per a la formació estel·lar. No es descarta, per tant, la possibilitat que també hi hagi núvols d’alta velocitat en altres galàxies.

objecte transneptunià

Astronomia
  • ca
    objecte transneptunià m
  • es
    objeto transneptuniano m
  • en
    trans-Neptunian object n
  • en
    TNO n [sigla]
  • Qualsevol objecte del sistema solar que té tota o part de la seva òrbita més enllà de l’òrbita de Neptú. El cinturó de Kuiper i el núvol d’Oort són les dues principals subdivisions d’aquest volum de l’espai. Plutó és un objecte transneptunià, cosa que posa seriosament en dubte la seva classificació com a planeta per raons històriques.

ona Astronomia

ona

Astronomia
  • ca
    ona f
  • es
    onda f
  • en
    wave n
  • Forma de propagació d’una pertorbació en un medi, acompanyada d’una transmissió d’energia, però no de matèria. La transmissió de la pertorbació es produeix a una velocitat finita que és característica tant del tipus de pertorbació com del medi en què es propaga l’ona.