Diccionari d’astronomia
© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)
Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020
Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:
Com a especialista
Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)
Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)
Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)
Tasques diverses de suport
Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)
L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.
Avís legal
Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.
Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.
Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.
Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.
Resultats trobats per a obra Astronomia (867)
mesosfera
Astronomia
-
ca
mesosfera
f
-
es
mesosfera
f
-
en
mesosphere
n
-
Capa de l’atmosfera terrestre, situada entre l’estratosfera i la ionosfera, que s’estén entre 50 km i 80 km d’altura per sobre de la superfície de la Terra.
metabolisme
Astronomia
-
ca
metabolisme
m
-
es
metabolismo
m
-
en
metabolism
n
-
Conjunt de processos físics i químics que fan possible la vida.
metall
Astronomia
-
ca
metall
m
-
es
metal
m
-
en
metal
n
-
En astrofísica, qualsevol element químic diferent de l’hidrogen i l’heli.
metal·licitat
Astronomia
-
ca
metal·licitat
f
-
es
metalicidad
f
-
en
metallicity
n
-
símbol
Z
-
Fracció màssica de tots els elements químics excepte l’hidrogen i l’heli que té una estrella, una galàxia, o qualsevol regió de l’Univers.
meteor
Astronomia
-
ca
meteor
m
-
ca
estrella fugaç
f
-
es
meteoro
m
-
es
estrella fugaz
f
-
es
estela meteórica
f
-
en
meteor
n
-
en
shooting star
n
-
Ratlla brillant en el cel produïda per l’entrada d’un meteoroide en l’atmosfera terrestre.
meteorit
Astronomia
-
ca
meteorit
m
-
es
meteorito
m
-
en
meteorite
n
-
Part d’un meteoroide que sobreviu al pas per l’atmosfera terrestre i arriba a la superfície de la Terra sense vaporitzar-se del tot.
meteoroide
Astronomia
-
ca
meteoroide
m
-
es
meteoroide
m
-
en
meteoroid
n
-
Fragment interplanetari massa petit per ser considerat un asteroide o un cometa abans de la seva entrada a l’atmosfera terrestre.
mètode científic
Astronomia
-
ca
mètode científic
m
-
es
método científico
m
-
en
scientific method
n
-
Procediment utilitzat per la ciència per investigar els fenòmens, basat en la idea que les lleis científiques han de ser contínuament provades i, si es demostra que són inadequades, han de ser modificades o substituïdes.
mètrica
Astronomia
-
ca
mètrica
f
-
es
métrica
f
-
en
metric
n
-
Interval d’espaitemps entre dos esdeveniments. El tensor de la mètrica d’un espaitemps és un element matemàtic que descriu totes les propietats geomètriques d’aquest espaitemps.
mètrica de Robertson-Walker
Astronomia
-
ca
mètrica de Robertson-Walker
f
-
es
métrica de Robertson-Walker
f
-
en
Robertson-Walker metric
n
-
La mètrica més general de l’espaitemps que pot associar-se a un univers que obeeix el principi cosmològic.
microlent
Astronomia
-
ca
microlent
f
-
es
microlente
f
-
en
microlensing
n
-
Lent gravitatòria forta a escales angulars tan petites (de microns a mil·lèsimes de segon d’arc) que els telescopis actuals no poden resoldre les imatges múltiples de la font i, per tant, només es detecta com un canvi en la seva brillantor total.
micrometeoroide
Astronomia
-
ca
micrometeoroide
m
-
es
micrometeoroide
m
-
en
micrometeoroid
n
-
Petit meteoroide. Són els trossos de material interplanetari de la mida d’un palet que originen les pluges de meteors.
microquàsar
Astronomia
-
ca
microquàsar
m
-
es
microquásar
m
-
es
microcuásar
m
-
en
microquasar
n
-
Sistema binari en el qual una estrella ordinària gravita al voltant d’un objecte fosc i compacte (com ara una estrella de neutrons o un forat negre) que engoleix les capes exteriors de l’atmosfera de l’estrella i produeix radiació i partícules de molt alta energia. Els microquàsars reben aquest nom perquè hi intervenen els mateixos mecanismes físics que en els quàsars, però a escales milions de vegades més petites. Fins ara s’han descobert a la nostra galàxia uns 20 microquàsars.
mínim de Maunder
Astronomia
-
ca
mínim de Maunder
m
-
es
mínimo de Maunder
m
-
en
Maunder minimum
n
-
Mínim solar de molt llarga durada que va tenir lloc entre 1645 i 1715, descobert en el segle XX per Walter Maunder a partir de l’anàlisi de registres històrics.
mínim solar
Astronomia
-
ca
mínim solar
m
-
ca
mínim d’activitat solar
m
-
ca
mínim de taques solars
m
-
es
mínimo solar
m
-
es
mínimo de actividad solar
m
-
es
mínimo de manchas solares
m
-
en
solar minimum
n
-
en
sunspot minimum
n
-
Període en què excepcionalment el Sol està pràcticament lliure de taques solars. Vegeu també màxim solar.
mirall primari
Astronomia
-
ca
mirall primari
m
-
es
espejo primario
m
-
en
primary mirror
n
-
Mirall principal d’un telescopi reflector.
mirall segmentat
Astronomia
-
ca
mirall segmentat
m
-
es
espejo segmentado
m
-
en
segmented mirror
n
-
Mirall primari d’un telescopi reflector format per la combinació de molts miralls petits.
model concordant
Astronomia
-
ca
model concordant
m
-
ca
model de concordança
m
-
es
modelo de concordancia
m
-
en
concordance model
n
-
Model estàndard de la cosmologia actual caracteritzat per una geometria espacial euclidiana, en què els contribuents principals a la densitat de matèria-energia són la matèria fosca freda i, sobretot, l’energia fosca, que provoca l’expansió accelerada de l’Univers. Es tracta d’un model cosmològic de consens, ja que els valors dels seus paràmetres són els més probables que s’obtenen quan es combinen les observacions procedents del fons còsmic de microones, de supernoves de tipus I distants i de la distribució de galàxies a gran escala.
model copernicà
Astronomia
-
ca
model copernicà
m
-
es
modelo copernicano
m
-
en
Copernican model
n
-
Model heliocèntric de l’Univers desenvolupat per l’astrònom Nicolau Copèrnic que substitueix el model ptolemaic, però segueix utilitzant epicicles i esferes.
model del far
Astronomia
-
ca
model del far
m
-
es
modelo del faro
m
-
en
lighthouse model
n
-
Model per explicar el funcionament dels púlsars, segons el qual una petita regió de l’estrella de neutrons, a prop d’un dels seus pols magnètics, emet un feix de radiació estable que escombra la Terra seguint el moviment de rotació de l’estrella. El període del púlsar és, doncs, el període de rotació de l’estrella de neutrons.