Diccionari d’astronomia

Diccionari d’astronomia

© Autoria: Josep M. Solanes
© Edició: Serveis Lingüístics. Universitat de Barcelona, 2020 (primera edició, 2004)

Primera edició (en línia): 2004
Segona edició (en línia): 2020

Han participat en l’elaboració d’aquesta obra:

Com a especialista

Josep M. Solanes (Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB)

Com a lingüistes (Serveis Lingüístics)

Àngels Egea (tècnica responsable de terminologia)
Anna Grau (tècnica lingüística)

Tasques diverses de suport

Isabel Obradós (col·laboradora externa dels Serveis Lingüístics)
Sara Tudurí (estudiant en pràctiques del grau de Traducció i Interpretació de la UPF)

L’especialista és responsable de la selecció terminològica i de la redacció de les definicions. Les lingüistes són responsables de l’assessorament metodològic, de la revisió lingüística i de l’edició de l’obra.

Avís legal

Tots els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a la llicència Reconeixement 3.0 (CC BY 3.0) de Creative Commons si no s’indica el contrari. Se’n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció, sempre que se’n citi el titular dels drets. La llicència completa es pot consultar a creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

Aquest diccionari recull els termes bàsics d’astronomia i els presenta indexats per la denominació catalana seguida de la correspondència al castellà i a l’anglès, definició i, si escau, notes. Les llengües seleccionades són les més habituals en la docència d’aquesta matèria o en la bibliografia que hi va associada.

Per interpretar correctament les informacions que conté aquest vocabulari, podeu consultar l’Ajuda. Si trobeu cap error o ens voleu fer alguna observació, podeu fer-nos-ho saber mitjançant el formulari de suggeriments.

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Resultats trobats per a obra Astronomia (867)

màser Astronomia

màser

Astronomia
  • ca
    màser m
  • es
    máser m
  • en
    maser n
  • Dispositiu similar a un làser però que opera en la regió de les microones de l’espectre electromagnètic. Les ratlles espectrals més intenses d’emissió màser procedents de l’espai corresponen a molècules de OH (1.612 MHz), H2O (22 GHz) i SiO (43 GHz i 86 GHz). Mentre que els màsers galàctics i extragalàctics són d’origen estel·lar, els anomenats megamàsers són potents fonts d’emissió màser procedents de grans concentracions de núvols moleculars localitzables en el nucli d’una fusió de galàxies o d’una galàxia activa llunyana.
  • nota:
    El terme màser prové de l'acrònim anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation.

matèria fosca Astronomia

matèria fosca

Astronomia
  • ca
    matèria fosca f
  • es
    materia oscura f
  • en
    dark matter n
  • en
    DM n [sigla]
  • Matèria existent a l’Univers que no pot ser observada directament però que es dedueix pels seus efectes gravitatoris. Se suposa que la gran majoria de la matèria fosca està formada per partícules exòtiques creades durant els primers instants de vida de l’Univers.

matèria fosca freda

Astronomia
  • ca
    matèria fosca freda f
  • es
    materia oscura fría f
  • en
    cold dark matter n
  • en
    CDM n [sigla]
  • Matèria fosca no ordinària formada per partícules subatòmiques normalment acol·lisionals, amb interaccions exclusivament de tipus gravitatori i que es mouen a velocitats no relativistes en l’instant del desacoblament. Aquesta definició s’aplica per extensió als models de formació d’estructura basats en aquest tipus de partícules exòtiques.

meridià Astronomia

meridià

Astronomia
  • ca
    meridià m
  • ca
    circumferència meridiana f
  • es
    meridiano m
  • es
    circunferencia meridiana f
  • en
    meridian n
  • Cercle màxim de l’esfera celeste definit pel zenit i els pols nord i sud. La meitat del meridià per sobre de l’horitzó rep el nom de meridià superior, mentre que la que queda per sota rep el nom de meridià inferior.

mes sinòdic Astronomia

mes sinòdic

Astronomia
  • ca
    mes sinòdic m
  • ca
    mes lunar m
  • ca
    llunació f
  • ca
    lluna f
  • es
    mes sinódico m
  • es
    mes lunar m
  • es
    lunación f
  • es
    luna f
  • en
    synodic month n
  • en
    lunar month n
  • en
    lunation n
  • en
    moon n
  • Temps requerit per la Lluna per completar el seu cicle de fases. És el període orbital mesurat respecte del Sol. La seva durada és de 29,53 dies solars mitjans. La longitud del dia lunar és igual, per tant, a un mes sinòdic.